Laporta no podrà ni tornar el primer pagament de l’Espai Barça de 416 milions

Encara que no ho denuncien ni alerten els socis, els mateixos analistes 'laportistes' consideren impossible assumir el seu finançament (1.500 milions) segons el pla de KBRT

Joan Laporta
Joan Laporta.

Es miri per on miri, el renovat finançament de l’Espai Barça ha patit destacades reformes d’urgència per part de l’agència Kroll Bond Rating Agency (KBRT) que, segons els experts, millora les condicions del primer plantejament presentat fa tot just unes setmanes i alhora acusa l’impacte del cas Negreira, ja que la qualificació del deute ha baixat, com se sap, al límit de bo porqueria. Igualment, els costos afegits i els tipus d’interès aplicables als diferents trams previstos per a l’emissió de bons, cinc en total de 250 milions, segueixen semblant un escenari tan impossible, fantasiós i frívol que només Joan Laporta manté la ferma determinació de seguir cap endavant contra tota lògica i sentit comú.

Els analistes com Marc Duch, flagell del vot de censura contra Josep Maria Bartomeu i trànsfuga que va vendre la seva ‘ànima’ barcelonista a Víctor Font i després a Laporta, admeten que “fins a la temporada 2026/27 hem d’abonar 416 milions i ho hem de fer amb els ingressos de Montjuïc (?) o del Camp Nou en obres, amb un dèficit d’explotació estructural (perdem diners cada any) i sense recursos propis. En el millor dels casos, si els interessos es redueixen, caldrà abonar uns 360 milions. El problema és el mateix: no els generem. A partir del 2027/28 sí que tenim l’estadi a ple rendiment i, en el millor dels casos, tenim uns ingressos totals de 340 milions (estimació Legends)”.

El problema és que el club només retindrà 100 milions (menys dels 150 que ara genera l’estadi), mentre que “els 240 restants han de servir per pagar els bonistes; s’aguanta amb pinces”, afegeix, convençut que només al màxim d’ingressos del nou Spotify permetrà complir amb els pagaments de la devolució sense cap marge d’aprofitament o de benefici per al Barça. Segons ell, “les projeccions són únicament per al finançament de 1.300 milions estructurat en 5 trams. Caldrà afegir interessos i quotes dels 200 milions de préstec bancari i caldrà afegir-hi comissions d’intermediació i col·locació més management fees del Fons de Titulització”.

Finalment, sosté el següent raonament sobre les cinc emissions de 250 milions suportats pels bons: “És raonable pensar que els trams 1 i 2, amb venciments a 5 i 7 anys, poden estar al voltant del 6,5% sent generosos. El tram 3, amb venciment a 9 anys, pot estar al voltant del 8% i els trams 4 i 5, amb venciments a 21 i 24 anys, pot estar força per sobre del 8%”, diu i conclou amb dues reflexions tan contradictòries i absurdes com el mateix disseny del finançament. D’una banda, afirma que hi haurà “dificultats molt severes per assumir pagaments fins al 2027 i severes fins al 2032” i, de l’altra, que “si superem el període 2023-2032 sense apalancar-nos més, després ja fa baixada”. Duch omet expressament, com la resta d’aquest coordinat club de ‘palmeros’, que les palanques han minorat els ingressos en la pitjor i més crítica de les circumstàncies i que LaLiga de Javier Tebas ja ha fet palesa i exposat la inviabilitat de l’activitat ordinària del Barça de Laporta a partir de l’1 de juliol que ve, sense tenir en compte altres nimietats com l’Espai Barça.

Sens dubte, Laporta es troba a l’atzucac més estret i complicat del seu segon mandat, fermament determinat a validar l’elecció de Limak i jugar-se el futur del club en una aposta de 1.500 milions que, a més, no inclou el nou Palau Blaugrana. El pitjor de la situació actual és que Laporta es troba sol i sense el suport incondicional, com fins ara, dins de la seva pròpia organització, sobretot al segon anell del seu cercle d’executius i col·laboradors. Ningú considera viable seguir amb el pla d’accelerar el trasllat a Montjuïc sense el projecte arquitectònic realitzat, la llicència municipal als llimbs, el finançament amenaçadorament arriscat i la mateixa estructura d’ingressos del Barça de Laporta saquejada, fràgil i a punt d’un altre esfondrament inevitable.

Només el seu nucli dur, el seu ‘camarot’, els seus directius i executius més lleials -cada vegada menys- i aquest entorn pervers que l’envolta, bàsicament l’equip sencer que va liquidar el Reus amb l’única excepció de Joan Oliver i el fitxatge d’Enric Masip, l’encoratja a seguir immers en una espiral de bogeria de la qual no sembla disposat a sortir-ne. Els seus més propers han perdut també el control de la situació, com el mateix Laporta, i qualsevol capacitat crítica, de debat i de contrast d’opinions amb un personatge que ja no escolta ningú.

La data límit del 31 de març per signar el que seria el darrer acte d’aquesta tragèdia augmenta el nerviosisme i la incertesa que no són capaços d’exposar, denunciar i evitar una premsa i un aparell digital que tampoc no s’atreveixen a aixecar la mà en nom d’una institució tan prestigiada i històrica com el FC Barcelona.

Els qui s’atreveixen a suggerir que el finançament proposat per KBRT és la tomba o que Limak només és l’interessat caprici de Laporta -per dir-ho benèvolament- ho fan en xiuxiueigs, de forma críptica, asèptica i sense la necessària i urgent crida al seny. Continuen emboscats i aferrats a la demonització del passat, segueixen mirant enrere i subratllant un relat que ja no se sosté i que, de fet, suggereix que “no estàvem tan malament”. No almenys comparat amb el cataclisme que avui toca viure com si no passés res.

Els gurus del laportisme en la matèria, aquest clan en què s’ajunten Marc Ciria, Ivan Cabeza i Duch, estan fent, contemplativament, el pitjor dels favors a Laporta amb aquesta submissió i cobertura de les seves trastejades i aberracions a canvi de no perdre la seva posició mediàtica dominant i les prebendes associades.

Són plenament conscients del que passa i d’haver-se equivocat donant ales a Laporta i blanquejant la seva salvatge i desbocada gestió, però per descomptat prefereixen no aixecar la veu ni alertar la població blaugrana del perill nuclear en què es troba. També seran culpables a més de còmplices.

(Visited 398 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari