La polèmica radiografia que el periodista Salvador Sostres ha projectat des del seu bloc sobre la figura de Joan Laporta, en part pel seu comportament a la llotja del Bernabéu la setmana passada -i, més profundament, pels seus excessos, mals hàbits personals, el seu autoritarisme com a president i sobre les temibles conseqüències per a ell i per al club d’una conducta autodestructiva-, van agitar aquest diumenge els fonaments del seu entorn i van provocar una tempesta inusualment agra a les xarxes. Els mitjans tradicionals, en canvi, van guardar un sepulcral i tens silenci, ja que ningú es va atrevir a reproduir ni parcialment ni àmpliament l’article titulat “Jan al Bernabéu”, on qui assegura ser -o haver estat- un bon amic del president despulla cruelment la decebedora i patètica figura en què, des del seu punt de vista, aquest s’ha acabat convertint. Només van recollir, de fonts properes a la presidència, la intenció de Joan Laporta de presentar una querella per un o diversos articles signats per Sostres susceptibles de contenir injúries i calúmnies.
Per comprendre la relació entre tots dos, que va ser d’amor en el passat, segons confessa i emfatitza el mateix periodista, cal retrotreure’s als temps en què Vicent Sanchis dirigia Barça TV per encàrrec personal de Joan Laporta. Amb el mateix director com a presentador del canal institucional, tots dos insultaven i vexaven periodistes, mitjans i socis del Barça, especialment Sandro Rosell, amb motiu de les eleccions del 2010. El mateix Vicent Sanchis, que després va ser recompensat pels seus serveis al laportisme amb el càrrec de director de TV3, liderava veritables carnisseries des de la tele del club, on va arribar a fer un debat entre candidats sense un d’ells: casualment, Rosell.
No només a Barça TV, on se li va permetre l’ofensa i la humiliació verbal, Salvador Sostres s’ha guanyat un cartell de personatge polèmic pels seus articles descarnats i per intervencions televisives inapropiades, com quan a Telemadrid va parlar de les seves preferències sexuals davant de nens amb comentaris del tipus “El millor són les de 17 anys, amb el primer rasurat. Les joves de 17 i 18 anys encara no fan olor d’àcid úric”. Aptituds procaces i retrets que a Joan Laporta sempre l’havien seduït i atret de Sostres, i base de la sòlida amistat forjada al llarg d’aquests anys en què, d’amagat de l’opinió pública, han compartit sensibilitats, experiències i divertiments semblants de qualsevol classe.
Sostres ha format part d’aquest nucli dur que ha acompanyat Laporta en tornar a la presidència i ha conegut de primera mà els secrets més íntims i insondables del dia a dia de la seva gestió, de tots aquests detalls que ara l’han apartat del seu entorn, com relata en aquest article en què comença per retratar la imatge de Laporta a la llotja del Bernabéu de dijous passat en el partit de Copa. “Estava gras, molt gras, però sobretot inflat, inflat com s’inflen els homes que encadenen un excés amb l’altre i que quan es queden sense forces han de recrear-se-les (…) De les seves constants visites als lavabos se’n va adonar tothom, i dels sorolls que hi feia i de com compensava posant-se col·liri. Joan Laporta és una bona persona amb massa urgències i massa cíniques (…) De fet, és tan bona persona que no sap gestionar sense angoixa els enormes disbarats que està fent en aquesta seva segona etapa de president, i si no hi posa remei, només l’esperen o bé una mort sobtada, per un atac de feridura o per un infart; o bé mica més a llarg termini, un horitzó penal francament complicat“.
A continuació es refereix a l’actitud i reacció del seu cercle personal: “Era humiliant com parlaven de tu dijous, alguns dels seus acompanyants, mentre anaves i tornaves del bany a fer sorolls i a posar-te gotes als ulls per compensar el que tu ja saps que compensaves. Si els haguessis sentit com jo els vaig sentir, entendries en quin forat estàs i amb quina gentola (…) Ets a temps de deixar els excessos, de desintoxicar-te, de dur una vida més endreçada. Has de fer-ho per tu, pels teus fills, i per les persones que de veritat t’estimen, que per descomptat no són les que et riuen les gràcies per no perdre el favor del president (…) Pel que fa al Barça, no pensis que els fitxatges fets a través d’amics o familiars no deixen rastre. Conec dos periodistes que estan investigant on van anar a parar els 10 milions de comissió per fitxatge de Lewandowski. Tothom sap sumar, Jan: i 9+1 efectivament fan 10. Però el que sobretot has de fer és rectificar l’escàndol dels turcs, perquè si no rectifiques t’ho trobaran, i quan et dic “t’ho trobaran” vull dir que t’ho trobaran tot, i t’ho trobaran amb mala llet, i serà molt més gros el que preu que acabaràs pagant que el que esperaves guanyar-hi“.
Les reflexions de Salvador Sostres sobre la depreciació i l’esgotament de Laporta com a president, un deteriorament en què el periodista considera també clau l’efecte nociu de mals hàbits contra la seva salut, venen a ser l’epíleg a una sèrie d’articles anteriors al diari ABC, on col·labora habitualment, en els quals venia avisant de la metamorfosi de Laporta, personatge a qui abans deia admirar i a qui ara ha apallissat públicament. Les al·lusions directes a un presumpte consum de substàncies addictives i al joc brut en la gestió, especialment de fitxatges i de l’Espai Barça, no són precisament retòriques.
En canvi, ho han estat, almenys fins ara, totes les intimidacions provinents des de la presidència blaugrana de querellar-se contra els enemics del club. Contra Bartomeu, per exemple, Laporta va anunciar les querelles i les mesures legals des d’un any abans d’arribar a la llotja i ja n’han passat dos més sense que s’hagin donat els indicis criminals suficients per tirar endavant, per no dir-ne cap. Tampoc no van arribar a res, al contrari, les serioses advertències contra l’Atètic de Madrid per no pagar en termini els 40 milions d’un traspàs, el de Griezmann, que es va acabar tancant per menys de 20 milions, per no parlar de les bravates presidencials contra la premsa de Madrid per les seves acusacions sobre la base del cas Negreira que també s’han quedat en simple xerrameca. Caldrà veure si, com ja repeteixen els diaris, s’acabarà presentant una querella contra Salvador Sostres.
Com no podia ser altrament, la claca del règim han sortit a defensar el seu president. Entre aquests hi ha Lluís Carrasco, incorregible en la seva supina ignorància del medi barcelonista. “Conec bé el president i ni fuma… Què comet errors? Molts, però estima el Barça, és insubornable i els que volen controlar el club des de fora saben que amb ell no hi podran. Aquestes campanyes vomitives cohesionen el barcelonisme. Us fotreu…”, ha escrit al seu Twitter, aliè a les possibles conseqüències d’aquest rampell tan laportista i desesperat, ja que si a Salvador Sostres li ve de gust per dedicar-li unes línies, per descomptat que necessitarà un equip de primers auxilis mediàtics.