Dona, Vida, Llibertat

Habitualment les persones implicades en l’activisme pels drets humans es queixen del poc interès que els grans mitjans de comunicació dediquen a moltes crisis humanitàries. Cada crisi, cada abús, cada agressió als drets de les persones i les comunitats més vulnerables té un col·lectiu que el denuncia. Sempre. Però el ressò mediàtic que assoleixen les seves denúncies és escàs o molt puntual.

Periòdicament recordem la lamentable situació de les dones a l’Afganistan i l’Iran. Ara ho tornarem a fer amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, aquest dimecres 8 de març. El record dels abusos i les agressions a la dignitat de les dones en aquests dos països estarà present però mig perdut entre les polèmiques que afecten darrerament el món feminista. Les partidàries de deixar la llei del “Sí és Sí” i les que volen reformular-la coincideixen en què cal capgirar la situació de les dones afganeses i iranianes. També hi coincideixen les que defensen la llei Trans i les que la consideren desencertada.

A l’Afganistan i l’Iran no hi ha debat sobre lleis com la que regula el canvi de sexe de les persones trans o la que marca com es determina quan es produeix una agressió sexual i com es penalitza. Allí estan en un altre nivell. Allà el que trobem és noies que no poden anar a escola i dones a les quals s’obliga a vestir d’una forma determinada. Dones que no poden treballar en una gran quantitat de feines o que necessiten el permís d’un home per fer un munt de gestions i activitats.

La comunitat de dones iranianes de Barcelona va convocar una manifestació, dissabte, a la plaça de Sant Jaume, amb el lema que es va popularitzar després de l’assassinat de Mahsa Amini, a Teheran, a mans de la policia de la moral, després de detenir-la per dur el vel de forma que deixava veure part del seu cabell. El lema, segur que ja el sabeu, és “Dona, Vida, Llibertat”. Poca gent va acompanyar les dones iranianes en aquesta convocatòria. Però elles no aflueixen. Insisteixen i convoquen concentració rere concentració, confiant que algun dia a l’Iran es respectarà la vida i la llibertat de les dones.

El 8 de març, cal sortir al carrer per reclamar més avenços en la situació de les dones al nostre país. Cal també debatre les qüestions en què el feminisme actual està dividit. I cal, un cop més, cridar “Dona, Vida, Llibertat”, al costat de les dones afganeses, iranianes i les de tants països on els seus drets són trepitjats.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides