M’agradaria saber que respondrien els polítics actuals a aquesta pregunta que sovint fem als nens petits: ¿Què et semblaria que ell t’ho fes a tu? L’espectacle que actualment estan donant els nostres polítics a part de ser depriment, no fa res més que endarrerir sine die la solució als nombrosos problemes que tenen la nostra societat. Tinc la impressió que la política avui és una mena d’opereta permanent que bàsicament consisteix en insults, desqualificacions, argumentacions parcials, no voler reconèixer les dificultats o els avantatges de les decisions de govern i sobretot desqualificar sense reconèixer mai (o gairebé mai) el major o menor encert de les mesures de què intenta governar.
Fa la impressió que avui, la racionalitat és una eina proscrita i que els únics valors a exhibir són els emocionals que es defensen eludint la racionalitat i insultant o actuant de manera deshonesta quan no flagrantment immoral. Sembla que per als nostres polítics la racionalitat ja no és una eina que ens permet perseguir i assolir els nostres objectius a la vida. Sembla com si es negui a la racionalitat la capacitat per ajudar-nos a prioritzar els nostres objectius i comparar els beneficis i els inconvenients a curt, mitjà i llarg termini.
És per tot això que considero obligat incrustar la racionalitat a les Institucions i en les ments dels polítics democràticament elegits. Quan les nostres regles ens obliguen a ser raonables, la nostra vida és molt millor i més justa. Aprofito l’ocasió per recomanar (lamentablement no els puc obligar) que els polítics de les nostres Institucions llegeixin amb deteniment el llibre “Racionalitat”. En ell, el seu autor Steven Pinker (professor de Psicologia a la Universitat de Harvard i reconegut i guardonat escriptor) explora la facultat que ens diferencia d’altres espècies: la raó. La capacitat de pensar racionalment impulsa el progrés individual i social. Ens permet assolir els nostres objectius i crear un món més just. Però la racionalitat no és només una cosa que ens beneficia com a individus, també sustenta les nostres millors institucions.
A Catalunya, els nacionalistes independentistes serveixen a grans cullerades la poció de l’instint de grupalitat i les emocions identitàries als seus feligresos. L’independentisme català pot guanyar ferotges adeptes, aspirants a herois que es recompensen amb una grandesa que, segons ells, els no independentistes han frustrat per les pèrfides maquinacions d’un enemic intern i extern, cap al qual dirigeixen el ressentiment. Però, què els semblaria que els hi fessin el que estan fent amb els que no som independentistes? Sens dubte els nostres polítics independentistes no paren de fer el que a ells ni els agradaria ni permetrien que els fessin.
1 comentari a “Què et semblaria que ell t’ho fes a tu?”
Tot i reconèixer els valors del llibre que recomanes de Steven Pinker, “Racionalitat”, voldria proposar un llibre d’un filòsof Jesús Mosterín, no sempre del tot valorat, titulat “Lo mejor posible. Racionalidad y acción humana”, que defensaria totalment el que dius en aquest article benvolgut Temi. És una vergonya el menysteniment de l’argumentació racional i potser això si perviu tindrà funestes conseqüències.