Florentino Pérez ja s’ha convertit en l’únic amic de Joan Laporta

En el cas Negreira, només el Madrid s'ha desmarcat del poderós bloc dels venjadors que exigeix castigar rigorosament el Barça i fins i tot Jaume Roures ho ha tirat als lleons

Florentino Pérez

El cas Negreira ha posat al descobert, amb absolut desvergonyiment i claredat, aquest estrany joc del poder al futbol espanyol en el qual, paradoxalment, el club més perjudicat pels presumptes favors arbitrals, negociats per José María Enríquez Negreira i pagats pel FC Barcelona, seria el Reial Madrid, l’únic que ha sortit a defensar la presumpció d’innocència sobre la implicació corporativa manifesta de quatre presidents blaugrana en un assumpte tan tèrbol. També s’ha desmarcat del comunicat conjunt de LaLiga subscrit per la resta dels clubs i ha enviat el seu portaveu oficial, Emilio Butragueño, director de relacions institucionals, a proclamar una postura de certa proximitat i suport en aquests moments crítics per a Joan Laporta, més enllà d’una neutralitat sospitosa.

Contra el missatge de LaLiga, que repudian i rebutja les irregularitats i mostra la seva ferma determinació d’aclarir-les i fer recaure tot el pes de la llei si fossin provades, “al Reial Madrid cal respectar els temps de la Justícia i esperar que concloguin les investigacions de la Fiscalia”, va afirmar Butragueño.

Florentino li ha donat un cop de mà amiga per dos motius. El primer, perquè segueix necessitant la aferrissada defensa de la Superlliga per part de Laporta i del Barça a tots els fòrums on el club blaugrana, cada vegada menys, encara té influència. I el segon perquè, certament, la maquinària contra-arbitral teòricament i suposadament ordida per Enríquez Negreira a favor del Barça -i, per tant, contra l’imperi blanc- al Madrid només li ha fet pessigolles.

De manera col·lateral, a més, Laporta s’ha convertit en el seu noi dels encàrrecs i en el millor i més efectiu agent madridista en el seu objectiu de debilitar el principal rival, ja que cap president anterior a tota la història de la rivalitat Barça-Madrid ha acceptat com Laporta aquesta dependència d’un president del Reial Madrid que li imposa la seva estratègia financera i el condueix imparable a la ruïna i la conversió en SA.

El que de debò pensa Florentino de Laporta és una altra cosa ben diferent. Temps enrere, un àudio en què se sincerava sobre les seves relacions amb el Barça mostrava que el president blanc ja intuïa que en el front contra LaLiga necessitava tenir el Barcelona del seu costat. “Cal esperar que l’any que ve vingui Sandro Rosell, que aquest és un tio com cal”, deia abans de tornar a la llotja del Bernabéu. “I aquest, que és un altre golfo… el Laporta, que també està esquitxat amb Roures”, comentava sobre qui ara és el seu germà petit en aquesta batalla campal de Florentino contra el món.

Va passar, però, que, amb el pas del temps, Sandro Rosell no va secundar els seus plans de deixar tirada la Lliga i continuar sotmetent els clubs més modestos, limitant-los a quedar-se amb les engrunes dels drets de TV, una postura que va arrossegar Florentino a aquest costat fosc des d’on combatre LaLiga i la RFEF d’Ángel María Villar. Després, però, Florentino va acabar entenent-se amb Jaume Roures, a qui va donar Real Madrid Televisión i certs poders màgics perquè en les friccions contra LaLiga la sang no arribés al riu.

Actualment, el Madrid i Roures ja gairebé no es parlen mentre que Mediapro ha estat flirtejant amb Laporta en un estrany joc de la mà de Javier Tebas, encara que tots dos són cada cop amb menys amics per a tot.

Com és sabut, Roures va salvar la presa de possessió de Laporta in extremis amb un aval de 30 milions d’euros que, per cert, va retirar així que va tenir l’oportunitat. A Roures no li va agradar, tampoc, que després d’acceptar entrar a la injecció de CVC, Laporta preferís trencar l’acord i fer fora Leo Messi seguint les instruccions de Florentino. Així i tot, el seu instint depredador el va atraure a comprar per 100 milions en diferit un quart de Barça Studios, almenys la part del desenvolupament dels Fan Tokens, el negoci del Metavers i els NFT, ja que, de moment, no ha volgut saber res de Barça TV.

Amb l’esclat del cas Negreira, però, Jaume Roures ha deixat tirat a la cuneta Laporta. “Això de Negreira destapa una capacitat de sorpresa impressionant. El Barça ho pot pagar molt car. Recordem que ja va ser investigat fa anys, amb Rosell i Bartomeu, pel traspàs de Neymar. Ara falten moltes explicacions i cal condemnar el que ha passat”, ha declarat alt i clar produint, més que una decepció, un cabreig monumental a Joan Laporta, que, a més, acabava de tancar amb ell la posada en funcionament d’un costosíssim minimuseu a la pista de gel, previst per a quan es tanqui el museu per les obres al Camp Nou.

Roures, que beu de les fonts més solvents del govern de Pedro Sánchez i de la política catalana, veu Laporta més a prop d’un final inesperat que a prop de consolidar i apuntalar el mandat. Per la seva reacció pot interpretar -se que Laporta podria estar a punt de caure a l’abisme i de perdre tota la cobertura aèria de la qual s’ha beneficiat durant anys.

Certament, sembla que ja només li queda Florentino, a qui també li deu la rapidíssima retirada de l’aval de 144,5 milions que Laporta no podia ni sabia com renovar a l’any d’haver-li colat a Tebas un document d’aval digne del museu dels horrors. Sense l’eficient i quirúrgica actuació de la llotja del Bernabéu no s’hauria accelerat la retirada de l’obligació d’avalar que, amb les pèrdues registrades a la temporada 2020-21, hauria deixat el club sense president i sense cap candidat disposat a jugar-se 481 milions del seu patrimoni personal.

Abocat igualment a equilibrar aquesta situació, encara que ja lliure de l’aval, va ser quan Laporta va tornar a posar-se en mans de Florentino, deixant-se portar pels seus experts executius i els seus bancs de confiança a través del bosc pervers de les palanques.

La cobertura que el Madrid dona a Laporta, això no obstant, és un parany del qual ja resulta impossible alliberar-se, principalment perquè LaLiga ja no el deixa endeutar-se més ni vendre més actius, obligant-lo, a més, a reduir en 200 milions la massa salarial, mentre la UEFA i la FIFA el miren amenaçadorament pel cas Negreira. D’altra banda, la Superlliga no és la solució en cap dels formats i a més el president blaugrana sembla haver fet un salt al buit posant 20 milions a Montjuïc per jugar almenys dos anys fora del seu estadi sense tenir tancat el finançament ni formalitzat, de fet, l’acord amb Limak fins que no li garanteixi que podrà cobrar els 950 milions de l’obra.

Enmig de la tempesta, Laporta intenta seguir agafat al pal sòlid d’una Lliga que lidera amb sobrada autoritat per més que el partit d’Almeria hagi encès massa i injustificades alarmes. Un símptoma dolent, indicatiu que l’atmosfera de l’entorn pot arribar a afectar el rendiment de l’equip de Xavi. Això sí que seria perillós. Més, fins i tot, que la baixa de Pedri, clau en l’organització i la solidesa del joc. El marge de punts, set, el pot sostenir sense problemes si Xavi s’assegura que el tremolor de la directiva, de la premsa i d’alguns entorns no incideix gaire en els partits següents, especialment al clàssic del Camp Nou del 19 de març vinent.

(Visited 147 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari