Els informes de Mossos d’Esquadra sobre el Barçagate continuen produint la sensació que estan donant voltes a la recerca d’indicis satèl·lits a la veritable causa del procés i, de passada, generar detonacions mediàtiques calculadament programades per contrarestar l’efecte de l’actualitat laportista quan convé. Si afegim a aquesta inclinada vocació del cos -posat al servei del règim i l’autoritat de la llotja del Camp Nou per interessos polítics- el servilisme i la connexió directa amb una sèrie de periodistes de la Cadena SER i de l’agència EFE, el resultat és el d’un Mossosgate, una acreditada aparença de conspiració que, per descomptat, ningú no podrà portar davant d’un tribunal ni els mitjans estan interessats a revelar. Només la defensa de Josep Maria Bartomeu ha elevat davant la jutgessa de la instrucció del Barçagate precs d’advertència i descripció legal de les irregularitats comeses per la policia utilitzant amb fins perversos i de manipulació el contingut dels seus escorcolls al Camp Nou i altres dependències dels acusats per produir informes aliens, reconegudament pel mateix cos, a l’objecte de la instrucció.
La causa d’aquest degoteig d’escàndols fabricats i administrats arbitràriament en el temps contra Bartomeu, també amb el propòsit de prolongar inútilment la instrucció, no és altre que la impossibilitat de construir un relat acusatori sòlid i amb indicis indiscutibles sobre la causa, una vegada analitzada tota la documentació obtinguda per les diligències. Crida poderosament l’atenció que els Mossos se centrin en buscar altres delictes i sospites en lloc d’acabar d’una vegada l’informe que està esperant la jutgessa des de fa dos anys. En el cas recent de l’informe dels Mossos, segons el qual Josep Maria Bartomeu havia destinat fons del club a pagar dos periodistes amb la finalitat de defensar-lo als seus mitjans i millorar la reputació mediàtica del llavors president, un contrainforme que ha contrastat les dades i les conclusions dels Mossos hi ha trobat més fantasia, imaginació i manipulació que una altra cosa.
Queda demostrada, segons una informació de The Objective, que els Mossos vanelaborar un guió a base de trossos de converses i de suposicions que, bàsicament, podrien fer pensar que se’ls abonaven des del club diners per millorar la imatge del president i que, a més, es desviaven fons des del club a agències de comunicació per pagar part d’aquests serveis. Aquesta va ser també la interpretació mediàtica dels periodistes de la SER i d’EFE, abundantment difosa i carregada de maledicència.
El contrainforme periodístic també cita fonts dels Mossos en aquest cas, reconeixent que les seves conclusions estan basades en converses i comunicacions parcials, esbiaixades i incompletes, donant per suposada l’existència de factures que podrien, de manera condicional i no afirmativa, confirmar les seves insinuacions sense haver-les requerit ni aportat.
En canvi, s’ha pogut demostrar que les factures abonades a les productores dels dos periodistes assenyalats com a beneficiaris d’aquestes presumptes pràctiques responien als mateixos acords que la resta dels signats amb altres mitjans, contemplant l’emissió de falques publicitàries i informacions de servei facilitades des del FC Barcelona. Uns contractes que, a més, es van renovar com la resta havent dimitit Bartomeu i que es van seguir abonant quan Joan Laporta va arribar a la presidència. El criteri de la junta nouvinguda va ser no renovar-los més enllà del període signat, però en cap cas denunciar-los per irregularitats. Podria afirmar-se, utilitzant el mateix enfocament periodístic de la SER i d’EFE, que Laporta també va pagar a tots dos periodistes amb la mateixa finalitat que ho feia Bartomeu.
Segons el digital “els investigadors (Mossos) també admeten implícitament que l’informe va ser escrit sense haver recopilat abans algunes factures i contractes -als quals sí que ha accedit aquest diari- que podrien haver-los portat a conclusions molt diferents. Ni tan sols es van demanar a l’Agència Tributària els models 347 i les factures declarades. A més, els contractes no inclosos en la investigació dels Mossos acrediten que el mateix FC Barcelona va signar sengles acords publicitaris amb les empreses que produïen els programes de Lesan i Lorente. L’emissió dels anuncis institucionals es pagava amb factures remeses des del propi club i no a través de les presumptes empreses pantalla assenyalades pels Mossos: Amalgama Màrqueting i Tempesta d’Acer SL (…) Les factures i els contractes no inclosos a l’informe dels Mossos acrediten que aquestes quantitats van ser pactades als contractes. I les va pagar directament el Barça, segons factures remeses pel club, a canvi de l’emissió de continguts publicitaris als programes de Lesan i Lorente. A més, segons confirmen diferents correus electrònics de treballadors de l’entitat blaugrana, la publicitat es confeccionava des del Barça. Eren falques publicitàries, anuncis i «mencions» enviades pel club a les productores”.
D’altra banda, no s’han pogut aportar comentaris, escrits, piulades o editorials dels dos periodistes que poguessin corroborar aquesta suposada contraprestació fictícia apuntada pels Mossos. Finalment, quant als pagaments rebuts d’una agència de comunicació, Amalgama, d’una quantia i dimensió concretada en tres pagaments de 1.600 euros (més IVA) entre el juny i l’agost del 2020 a la productora de Lesan, per una sola col·laboració professional en temes de comunicació aliens al FC Barcelona, han estat admesos pel comunicador com una feina puntual amb aquesta agència, encara que habitual amb altres empreses, assessories i serveis al marge del seu programa de televisió. El mateix passa amb les sis factures menors d’Amalgana abonades a Lorente, aquestes personals, per col·laboracions també puntuals i per una sola vegada. The Objective sosté que “les converses de Whatsapp entre Bartomeu i Sambola recollides pels Mossos sobre aquestes factures no són gens concloents. No permeten afirmar rotundament que els pagaments d’Amalgama fossin «una contraprestació» per parlar bé de Bartomeu, com apunten els investigadors a l’informe remès a la jutgessa”, això a més de no haver aportat a l’informe més que suposicions i possibles nexes sense ni tan sols haver-hi requerit la documentació comptable i fiscal com és preceptiu.
En conjunt, en passar pel tamís del rigor i de la professionalitat aquest nou informe dels Mossos, que el mateix cos admet no estar relacionat amb causa, decau quan es pretén assenyalar la comissió de presumptes infraccions penals sobre la base d’una investigació que ha resultat ser matussera i amb llacunes extraordinàriament greus.
Fa la sensació, una vegada més, que només es buscava provocar titulars per tapar els monogràfics que la premsa li dedicava fa tot just tres setmanes a la sorprenent elecció de Limak per a la construcció del nou Camp Nou. No serà el darrer informe amb què està caient pel cas Negreira.
