Un altre embús colpeja Laporta en plena inestabilitat pel cas Negreira

Una querella per estafa, frenada in extremis mitjançant pagaments i un acord extrajudicial, confirma la seva participació en la gestió del Reus, fins ara sempre negada, en operacions d'inversors que van denunciar l'engany als tribunals

Joan Laporta

Determinats entorns de Joan Laporta comencen a preocupar-se davant la dimensió, de moment només mediàtica, dels atacs a la seva figura institucional com a president del FC Barcelona i per d’altres més concrets, com a responsable de les seves actuacions personals, però inevitablement lligades a la seva gestió, com els relacionats amb la querella agreujada, de la qual s’ha lliurat mitjançant un acord extrajudicial in extremis, per una presumpta estafa de la qual van ser víctimes alguns inversors del Reus. La notícia, revelada per El Confidencial, ha repercutit menys a conseqüència de l’impacte internacional del cas Negreira i d’aquest perillós balanceig de responsabilitats que es mou, com la ruleta de la fortuna, a caprici de cada troballa periodística sobre la investigació de la Fiscalia.

El cas és que Joan Laporta va ser l’objecte, juntament amb Joan Oliver, exdirector general del FC Barcelona (2008-2010) i reconegut últim propietari i enterrador del Reus, d’una querella per part de tres inversors a qui es va prometre una devolució amb el 6% d’interessos que mai no van arribar a cobrar ni a recuperar. Quan Joan Laporta va ser notificat, la seva reacció va ser ignorar l’admissió de les querelles i deixar que la instrucció desgastés els reclamants en la seva pretensió de cobrar en total 450.000 euros.

Finalment, però, el president del FC Barcelona va encarregar als seus advocats negociar un acord d’última hora per evitar la imatge lletja i desagradable de comparèixer a la Ciutat de la Justícia com a acusat de cometre una estafa sòlidament argumentada pels afectats. A punt d’obrir-se judici oral, amb molt males sensacions per a Laporta, va aconseguir que la querella fos agreujada -és a dir, arxivada- per l’acord extrajudicial aconseguit, el pagament de poc més de la meitat de la xifra en discussió i l’anuència del fiscal amb la decisió dels inversors de retirar les querelles.

El que Laporta no ha pogut evitar ha estat la mala publicitat d’una presumpta querella per estafa, resolta amb el pagament d’una quantitat important, i, es vulgui o no, la sensació que li rondava l’amenaça seriosa d’una sentència de cert calibreen l’àmbit penal.

Però hi havia quelcom més important en joc tal, com ha destacat el periodista Andreu Rauet, autor del documental El cas CF Reus: buscant culpables i, sens dubte, l’informador que més i millor ha ofert un relat veraç i ajustat a la realitat de l’escandalós saqueig i destrucció de què va ser objecte l’equip del Baix Camp per part de Jaume Oliver. Rauet afirma que la instrucció ha demostrat documentalment la vinculació i participació de Joan Laporta en els tripijocs i la gestió financera del Reus, extrem que l’actual president del FC Barcelona havia negat de forma reiterada al llarg de la campanya electoral i sempre que algun periodista li ho ha preguntat.

“No he tingut cap relació amb el Reus”, va repetir una vegada i una altra, avui se sap que amb l’única finalitat de mentir els socis del Barça -cap novetat- i continuar mantenint intacta una reputació basada en mentides i enganys.

D’acord amb el relat del portal digital, “els inversors van lliurar 200.000 euros i 250.000 dòlars a dues societats. La primera, Core Store SL, va tenir Laporta com a administrador solidari entre el 2011 i l’abril del 2019 i el domicili social de la mercantil al del seu bufet. L’altra societat era una companyia de Hong Kong controlada per Core Store SL, anomenada CSSB Limited. En aquesta segona, que va arribar a controlar més del 50% del CF Reus, Laporta figurava com a soci i Oliver com a conseller delegat. Un correu electrònic d’octubre del 2016 que forma part de la querella admesa a tràmit revela que el mateix Laporta es va encarregar de gestionar les meritacions mensuals dels interessos generats pels préstecs que va rebre Core Store SL. La seva secretària personal, Manana Giorgadze, avui la seva cap de gabinet, va enviar des del seu compte corporatiu del despatx Laporta & Arbós diverses comunicacions per informar els prestadors de les quantitats exactes que els corresponien, en virtut dels acords signats. A partir del 2017, es van començar a produir retards en la devolució dels fons, i el 2019 van cessar per complet, deixant als querellants un deute de més de 400.000 euros”.

Cap dubte, per tant, sobre la implicació de Joan Laporta, suggerida per la dinàmica dels fets, encara que fins ara negada pel president del Barça, on ha col·locat tot l’equip de sepulturers del Reus, coincidint amb el retorn a la llotja del Camp Nou, excepció feta de Joan Oliver. No, encara.

Hi ha un segon document d’un altre inversor, per 50.000 euros, atret per l’oportunitat de treure’n rendiment a CSSB Limited el 2017. Ho va fer aportant aquesta quantitat en concepte de préstec participatiu, una operació que va tancar amb un contracte de constància de la seva aportació a l’última pàgina del qual apareix la signatura de Laporta en representació de CSSB Limited, la societat majoritària del club tarragoní.

Andreu Rauet, al mateix reportatge, explica que “Joan Laporta ha intentat defugir sistemàticament qualsevol possible vinculació amb l’enfonsament del Reus. Fins ara, la seva tàctica havia resultat èxitosa, no havent-se trobat cap document que acredités aquesta vinculació. Ara, aquesta querella li ha deixat en evidència. Laporta va signar en nom del Reus un contracte que va certificar la recepció de 50.000 euros sabent que aquests diners anaven destinats a finançar el projecte del club. No hi ha més certesa que aquesta”.

Quan fa declaracions, la probabilitat que Laporta s’ajusti a la realitat sobre qualsevol tema amb relació a allò que finalment surt de la seva boca, atractiu, mediàtic i convincent, encara que allunyat de la veritat, és baixa i es torna cada cop més remota i ocasional amb el pas del temps. El seu millor truc, tot i això, continua sent que el seu enorme i entregat auditori, la seva ingent quantitat de fans, milers i milers, es creu tot el que diu, fins i tot quan els fets resulten, com en el cas del Reus, irrefutables.

Res que no hagi passat abans com els anys posteriors al 2003 fins que, set anys després, el va succeir Sandro Rosell. Amb Laporta, els cicles i la seva pròpia història tendeixen a repetir-se, al Reus i al Barça, que és el que resulta més inquietant.

(Visited 311 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari