Les eleccions d’Andorra poden posar fi al domini dels ‘taronges’

Els comicis al Consell General d’Andorra se celebraran el dia 2 d’abril vinent i l’actual cap de Govern, Xavier Espot, opta a la reelecció

Xavier Espot
Xavier Espot

Finalment, les eleccions al Consell General d’Andorra (Parlament) se celebraran el dia 2 d’abril vinent. L’actual cap de Govern, Xavier Espot, opta a la reelecció, al capdavant del partit Demòcrates per Andorra (DA).

Els anomenats “taronges” ho tenen complicat. En primer lloc, per la proliferació de candidatures nacionals que es disputen l’espai del centredreta: a més de DA, hi ha els liberals, Acció –una escissió dels liberals– i el nou partit Concòrdia.

A més, les forces d’esquerra i progressistes es presenten unides, després de l’acord assolit pel PS i l’SDP de l’excap de Govern, Jaume Bartumeu. És una incògnita el suport que pugui aconseguir la professora Carine Montaner, que lidera Andorra Endavant, un partit trencador que promet una lluita frontal contra la corrupció i l’amiguisme.

L’altra gran novetat d’aquestes eleccions és la renúncia a presentar-s’hi del partit Terceravia, impulsat per la família Pintat, que és un dels grans poders fàctics del país. Josep Pintat va ser cap de Govern entre els anys 1984-90, abans de l’aprovació de la Constitució. Albert Pintat també va ser cap de Govern (2005-9) i Antoni Pintat és president de Crèdit Andorrà, el principal banc del país. Un membre d’aquesta nissaga de poder, Josep Pintat, és el fundador del partit Terceravia, que la legislatura passada tenia tres dels 28 diputats al Consell General. Josep Pintat ha manifestat no es presenta i que obre un període de reflexió.

El Papa i el Coprincipat

D’altra banda, el Coprincipat d’Andorra sembla abocat a una reforma irreversible del seu sistema institucional de govern. La fórmula feudal del Pareatge, instaurada l’any 1278 pel comte Roger Bernat III de Foix i el bisbe de la Seu d’Urgell, Pere d’Urtx, ja no dona més de si, a causa de la voluntat del Vaticà de desfer-se d’aquesta rèmora.

La Constitució democràtica andorrana del 1993 va modernitzar la figura del Pareatge i va establir el Coprincipat, atorgant les funcions de caps d’Estat al president de la República francesa –dipositari dels drets històrics de la Casa de Foix– i al bisbe de la diòcesi d’Urgell. Però, en aquell moment, l’Església catòlica hi va posar les seves condicions. Per exemple, que la interrupció voluntària de l’embaràs, en tots els seus supòsits, estigui expressament prohibida a la Constitució.

En aquests 30 anys que han passat des de l’aprovació de la Constitució, la societat andorrana ha evolucionat, i ara, per exemple, l’avortament es considera, majoritàriament, un dret inalienable de les dones. L’actual copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha amenaçat de dimitir del càrrec si, algun dia, el Consell General aprova la despenalització de l’avortament.

Però a l’arquebisbe Vives potser no li caldrà dimitir. En primer lloc, perquè l’any vinent fa 75 anys i, per tant, estarà obligat a plegar del càrrec per edat. En segon lloc, perquè el papa Francesc té damunt la taula la decisió de renunciar al coprincipat episcopal, que considera una relíquia feudal que s’ha acabat convertint en un focus de maldecaps.

Així ho explica la web germinansgerminabit, que sempre té informació de primera mà sobre allò que es cou a l’Església. Segons aquesta publicació, Joan-Enric Vives pressiona perquè sigui nomenat un bisbe coadjutor de la seva confiança –es parla del vicari general Ignasi Navarri– que garanteixi la continuïtat del copríncep episcopal d’Andorra. En canvi, el Vaticà estaria maniobrant amb França i Espanya per acabar amb aquesta figura anacrònica.

(Visited 157 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari