L’Assemblea Nacional Catalana pateix la seva pitjor crisi. Ha perdut milers de militants i ha aconseguit enemistar-se amb ERC i amb la CUP. Han deixat de ser el referent civil de l’independentisme. I el Govern ni els fa cas ni es pren seriosament les seves propostes. I per si amb això no n’hi hagués prou –o precisament perquè això ja és molt– el lideratge de la seva presidenta, Dolors Feliu, està més que qüestionat. En els darrers mesos, hi ha ha- gut dimissions de membres de la direcció; s’han presentat autèntics polsos per plantejaments com l’impuls de la llista electoral al marge dels partits ja existents o la celebració d’una conferència independentista sense gaire utilitat. I tothom apunta a Feliu com la punta de llança dels problemes de l’ANC. La tragèdia interna s’olora.
La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, està molesta perquè les crítiques internes i les discrepàncies amb ella i el seu equip es fan públiques i es filtren a la premsa. La setmana passada, en una mostra més de la seva desesperació, va fer enviar una nota de premsa als mitjans on lamentava la situació i recordava als membres del secretariat nacional que no poden parlar amb la premsa. I volia que la mateixa premsa ho difongués!
