Les restes exhumades a Reus són del militant antifranquista Cipriano Martos

Les anàlisis antropològiques i genètiques determinen la identitat de les despulles recuperades d'una fossa

    El Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya ha confirmat que les restes exhumades al desembre de la fossa comuna del cementiri de Reus són del militant antifranquista Cipriano Martos. Martos va morir el setembre de 1973 per la ingesta d’àcid càustic durant els interrogatoris als que va ser sotmès per la Guàrdia Civil. Les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar-ne les despulles van començar al desembre de 2022 com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat. Es tracta de la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des del 2016, quan es va crear el Programa d’identificació genètica.

    Les mostres genètiques han permès comparar l’ADN de Cipriano amb les del seu germà Antonio i s’ha confirmat seva identitat. Ara, la família podrà traslladar el cos a Granada, on hi ha enterrats els seus pares.

    Cipriano Martos (1942) era un obrer i sindicalista d’origen andalús que va emigrar cercant feina per Andalusia i l’Aragó, i posteriorment a Catalunya. Va treballar de jornaler, miner, treballador tèxtil i paleta, i es va afiliar a l’Oposición Sindical Obrera (OSO), va ser militant del Partido Comunista Español Marxista-Leninista (PCE M-L) i membre del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota. La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada. El van portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, obligant-lo a beure un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, una combinació d’àcid sulfúric i gasolina. Dos dies després, el 27 d’agost, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus.

    El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. Finalment, el 17 de setembre de 1973, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna.

    La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus. En cap moment es va permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.

    A Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimada de 14.000 persones enterrades. En total, s’han recuperat les restes de 846 persones en 77 fosses.

    (Visited 73 times, 1 visits today)

    avui destaquem

    Feu un comentari