Per culpa de la compulsió, la militància i els fanatismes de la majoria dels que integren o participen a l’entorn del Barça i al seu univers mediàtic, les polèmiques i les tempestes adquireixen una perspectiva surrealista i desenfrenada. Això és el que ha passat aquesta setmana amb l’esclat de dues bombes informatives. Una és l’informe dels Mossos d’Esquadra sobre que Josep Maria Bartomeu pagava a periodistes per defensar la seva imatge i bona gestió, i l’altra, la notícia de la investigació de la Fiscalia de Barcelona sobre una presumpta trama de corrupció entre particulars pels pagaments des del club a un membre del Comitè Tècnic d’Àrbitres. En tots dos casos, el soroll excessiu i el fum tan espès que provoquen no han de deixar contemplar amb la perspectiva correcta la dimensió ni el nucli dels fets.
En el cas de l’informe de Mossos sobre el finançament de periodistes, certament l’amplitud de l’anàlisi contrasta amb la precisió dels fets que xiuxiueja, ja que realment costa trobar, més enllà de converses aïllades, les evidències de la presumpta acusació per pagar informadors amb la finalitat que, en els seus mitjans i tertúlies, defensessin Bartomeu. La veritat és que ha estat impossible d’acreditar, ni rebuscant als arxius, les intervencions d’aquests periodistes parlant o escrivint a favor de l’expresident. En canvi, les xarxes s’han omplert ràpidament de material oposat, tuits, monòlegs i escrits crítics amb la seva gestió.
És més, seria com tan difícil com trobar una agulla en un paller identificar reculls de premsa o registres audiovisuals aduladors, de reconeixement o aplaudiment a Bartomeu per part de la premsa. La pregunta és, més enllà d’aquesta habilitat dels Mossos per endarrerir el veritable informe sobre el Barçagate, en què fa dos anys que treballen sense esforçar-se gaire, quina és llavors la naturalesa de l’escàndol. Si en tot cas s’arribés a demostrar que hi va haver pagaments, ja que l’informe dels Mossos no ho fa, el més complicat seria determinar que van produir l’efecte que sospita la investigació.
D’altra banda, no cal entrar en molts més detalls sobre l’altre tema, l’arbitral, al qual des de Madrid se li ha donat una volada d’escàndol mundial sense precedents. Una inspecció fiscal ha revelat pagaments del Barça a un membre del Comitè d’Àrbitre, José María Enríquez Negreira, que, segons el club, es van haver de fer efectius a canvi d’informes tècnics, a favor del seu fill, Javier Enríquez, com es feia des del 2001 a través una empresa especialitzada.
La conclusió és més o menys la mateixa. Hi va haver factures reconegudament pagades a l’empresa de tots dos, pare i fill, per un valor d’1,4 milions en tres temporades -les que no han prescrit- i sembla que des dels primers anys d’aquest segle, cosa que també porta a preguntar-se si algú creu de debò que en tot aquest temps -sobretot que li preguntin als barcelonistes- els àrbitres han xiulat a favor del Barça.
