D’alguna manera, Esquerra Republicana de Catalunya va tenir un esperit ecologista des del primer moment. El seu fundador (Francesc Macià, tinent coronel de l’exèrcit espanyol) va esperonar els catalans a tenir “una caseta i un hortet” encara que molts anys després, la seva versió moderna (les cases aparellades) van destrossar grans espais a comarques com el Maresme o el Vallès.
Sembla que aquest esperit ecologista fundacional li ha arribat fins avui en dia. Ara els d’ERC semblaven disposats a no aconseguir aprovar els pressupostos de 2023, un cop s’han quedat en minoria ridícula al Parlament per ruptura amb la resta de forces independentistes. No els hi ha quedat altre remei que pactar amb el PSC que ha exigit (suposo que entre altres coses) el compromís d’executar tres projectes concrets: Quart Cinturó, Hard Rock i ampliació de l’aeroport de Barcelona. I Aragonès i els seus, amb un esperit de resistència semblant al que van lluir els darrers de Filipines, s’hi ha oposat per a raons mediambientals encara que al final han cedit. La poltrona, com París, bé val una missa!
És molt bonic viure en un país en el qual el seu govern està disposat al sacrifici per a preservar la seva biodiversitat i el seu paisatge. M’emociona, com penso que emocionaria a Greta Thunberg si estés al cas de què passa a casa nostra. El que no entenc de cap manera és que a la vegada que es defensa aferrissadament alguns espais, la mateixa Generalitat aprovi omplir l’Albera d’aerogeneradors i frisi perquè alguna gran multinacional ompli ben aviat el mar de l’Empordà, davant de Roses, de gegantins aerogeneradors de quasi 250 m d’altura. Es veu que ERC i el seu govern són molt selectius en què es conserva i què es destrossa, sense cap mena d’explicació lògica. És com una ruleta demencial, i segons on caigui la bola dirà sí o dirà no.
Les raons que va donar Teresa Jordà, consellera del ram, per haver aprovat el parc Galatea (curiós nom si cerqueu dades de la mitologia grega) pel projecte que destrossarà l’Albera, són força sorprenents. Va dir que si s’ha fet una declaració d’impacte positiva és que res malmetrà el territori. Això que una ponència de renovables, que pertany al seu departament, aprovi que un projecte no farà mal és més aviat garantia de poques coses. Hi ha molts exemples però només en recordaré un: la plataforma Castor, davant de Vinaròs. És un projecte que tenia una declaració d’impacte ambiental positiva (és a dir, que no malmetria el territori) i es va d’haver de tancar pels terratrèmols que va provocar. Això sí, ens ha costat a tots els espanyols ‘només’ 1.500 milions d’euros.
Els grans parcs industrials de producció d’energia eòlica són una tecnologia recent, sobretot a l’àmbit marí (a Espanya encara no n’hi ha cap). Per tant, són projectes que tenen moltes incerteses (com quan es volia injectar gas al subsòl marí), tant econòmiques com amb relació a la biodiversitat i el paisatge. Confiar-ho tot a unes declaracions administratives de bondat ambiental quan científics i experts alerten que cal anar amb precaució, penso que és agosarat. I més quan la normativa de les avaluacions ambientals ha rebaixat les seves exigències (tant a la Unió Europea com a casa nostra) amb l’excusa falsa que la guerra d’Ucraïna ens obliga a fer una transició energètica a cuita-corrents.
El fet afegit que el dia 25 de gener acabava un determinat termini administratiu ha provocat que totes les administracions hagin emès declaracions positives de centenars de projectes que feia anys fent cua. Un veritable allau: s’han aprovat més projectes en el darrer mes (com el parc de l’Albera) que en els darrers cinc anys; és com allò del mal estudiant que en quinze dies vol recuperar el que no han fet durant tot el curs. Em sembla que algú ha identificat que les exigències ambientals eren un fre als projectes i les han obligat a retallar. Ho podien fer, però, a la vegada, buiden de credibilitat l’avaluació ambiental. Però reduir les exigències i evitar la participació ciutadana mitjançant la informació pública, que és el que ha decidit el darrer Reial Decret de desembre, no sembla que resti incertesa a la implantació d’unes instal·lacions industrials que són una novetat.
Seria bo que ERC expliqués, de manera entenedora si fos possible, les raons ambientals per no acabar el Quart Cinturó i a la vegada ser una ferma partidària de produir un greu impacte al mar de l’Empordà, el lloc de major biodiversitat de la Mediterrània occidental.
