Els moviments financers al voltant de l’Espai Barça insinuen la possibilitat que es produeixi un veritable terratrèmol que podria afectar i trencar l’estreta relació de Goldman Sachs amb el FC Barcelona. No es descarta, fins i tot, que es pogués quedar fora de l’operació econòmica, financera i patrimonial més important de la història del club. El que sembla, segons totes les informacions, és que Joan Laporta s’ha posat a jugar amb foc en un moment en què, amb prou feines a quatre mesos del trasllat a Montjuïc, no només no sap com pagar els 900 milions compromesos amb Limak, la constructora turca guanyadora de la licitació, sinó que la relació amb Goldman va a pitjor a conseqüència de la posició cada cop més fràgil d’ambdues parts.
La situació és d’un augment del recel mutu a causa, per una banda, que la premsa especialitzada internacional ha posat el focus en les dificultats de Goldman Sachs per ressituar-se en una posició dominant en el seu àmbit després d’un període de problemes i de baixada del seu volum operatiu. “Des d’octubre, Goldman ha fet un gir a U al seu pla de construir un gran banc de consum. Va registrar un dels seus pitjors resultats trimestrals en una dècada, mesurat pel rendiment del capital, i va atreure una investigació de la Reserva Federal. La firma encara no està en problemes seriosos, però està atrapada en la seva pròpia mitologia. Les seves lluites recents mostren com serà de difícil reformar i il·luminar un nou equilibri de poder a les finances globals”, ha escrit El Economista fa pocs dies, tot explicant també l’origen de les seves dificultats. “Després de la crisi financera de 2007-09, dos grans bancs nord-americans es van reinventar. JPMorgan Chase va promoure amb èxit un gran desenvolupament en una àmplia gamma de línies de negocis. Morgan Stanley va construir un braç pròsper que administra els actius de les grans fortunes i genera guanys fiables. Goldman, no obstant això, es va aferrar al seu joc de negociació, assessorant sobre acords i inversions a mida”, ha afegit.
En canvi, segons sostenen els analistes, contra les noves regles penals sobre els moviments de capital, que van obligar reduir els beneficis financers, Goldman va fer una “aposta darwiniana” sobre la presumpció que “la reorganització resultant acabaria amb molts competidors”. En canvi, el que va passar de debò és que no es van complir aquestes expectatives i va quedar atrapat, a més, en un escàndol provocat perquè funcionaris de Malàisia i Abu Dhabi van rebre 1.6000 milions de dòlars en suborns entre el 2009 i el 2014. Una subsidiària de Goldman es va declarar culpable d’un càrrec penal i la firma va admetre el seu “fracàs institucional”.
Els experts consideren avui que “la diversificació ha estat irregular: els ingressos de la banca transaccional són petits i el braç de gestió d’actius sovint es veu arrossegat per apostes propietàries opaques. El somni de crear un banc de consum s’ha agreujat. Goldman té 15 milions de clients, però també s’ha enfrontat a grans pèrdues i càrrecs per deutes incobrables, raó per la qual ara liquida part de les operacions”.
No és casual que mitjans ben relacionats de Madrid, com Vozpópuli, ja hagin apuntat aquesta mateixa setmana que Laporta estudia alternatives “de la mà d’assessors com la que és una de les firmes d’inversió de capçalera de Florentino Pérez al Madrid i ACS, Key Capital, sota un esquema similar al que va seguir Sixth Street amb el Bernabéu, d’una injecció de 360 milions a canvi de participar de fins a un 30% dels ingressos futurs durant un període de temps determinat -20 anys en el cas de l’estadi merenga. A diferència d’altres inversors, Sixth Street compta amb l’expertise de l’empresa Legends a l’explotació d’estadis; de fet, la mateixa Legends ja col·labora amb el Barça de cara a disparar el negoci de les futures llotges VIP de l’obra que s’allistaria per a la temporada 2025/2026”.
El plantejament és semblant al de Goldman Sachs, que sempre va proposar una recuperació de la inversió sobre un fix entre 50 i 100 milions anuals sobre l’explotació comercial del nou Camp Nou, especialment enfocada a les zones VIP, la restauració i les activitats associades.
Però el que és veritablement essencial rau en la revelació sobre el tipus d’interès, proper al 10%, que en aquest moment planteja Goldman Sachs a la directiva de Joan Laporta, unes condicions que compliquen realment les coses. Si ja sembla enrevessat, per no dir impossible, acceptar un préstec de 900 milions amb aquests paràmetres, la possibilitat d’anar pels 1.500 milions requerits per a abraçar la resta de l’Espai Barça sona encara més llunyana i inviable.
Podria ser, també, la reacció de Goldman Sachs d’intentar finalment no participar en la recerca d’inversors per al Barça de Laporta que, cal no oblidar-ho, malgrat els beneficis de la temporada passada i de l’actual, gràcies a les palanques, ha consolidat deficiències en la gestió ordinària que amenacen el seu model del club seriosament a partir de la temporada que ve.
Laporta, a més, va suggerir fa poc que JP Morgan, el banc de confiança de Florentino Pérez per a la Superlliga, també participés en la possibilitat de finançar l’Espai Barça. Un acostament al president del Reial Madrid que ara és, un altre cop, estret i dominant. El nou Bernabéu s’ha construït amb el suport de JP Morgan i Bank of America, per cert.
De manera afegida, també ha transcendit que Laporta, segons ha informat The Objective, ha encomanat la gestió del fons de titulització de l’Espai Barça (nou Camp Nou i el Palau Blaugrana), a Intermoney Titulitzación, també una societat amiga de Florentino a qui va confiar al seu dia la negociació per aconseguir un “tracte regulador” favorable al polèmic projecte de gas Castor.
Què és una titulització? Segons la definició tècnica, és el procés de transformació d’un actiu financer poc líquid (com ara un bé immoble) en un títol de renda fixa més líquid, per exemple amb una emissió de bons recolzada pel seu valor.
Laporta, així doncs, ha arrencat a la desesperada la possibilitat d’obtenir un finançament segons l’assessorament i la voluntat de Florentino Pérez, que s’apuntaria un bon gol davant JP Morgan si aconsegueix que el Barça trenqui amb Goldman.
Per descomptat, tot és possible, molt més si Laporta està pel mig. El problema és que si Goldman es veu contra la paret no tindrà la mateixa predisposició a renegociar els crèdits avançats, un de 180 milions per les obres preliminars de l’Espai Barça i un altre de 475 milions concedit a la junta de Laporta després d’arribar al club. Tots dos han de començar a retornar els mesos vinents, el de les obres aquest mateix mes de febrer. Pel que fa al préstec gros, que ha permès la viabilitat del club en aquests gairebé dos anys de mandat, la cadència s’acaba aquest any.
La decisió i la solució que esculli adoptar Laporta, sota el constrenyiment temporal de les circumstàncies descrites, converteixen realment en crític aquest moment de la història barcelonista per les conseqüències i repercussió econòmica que per força hauran de tenir en el futur imminent i per descomptat a mitjà i llarg termini.
El guru econòmic del laportisme, Marc Ciria, ja ha admès com una cosa molt probable que Goldman Sachs passi a controlar el Barça d’aquí a uns mesos sense gaire esforç, simplement a canvi d’aquest deute que, és molt clar, la junta de Laporta no és capaç de tornar en el temps i la forma previstos.
En conseqüència, tret que Laporta aconsegueixi un finançament exprés, urgent i de dimensions colossals de mans dels seus nous amics de JP Morgan o d’una altra entitat Florentino-dependent, prou important per a cancel·lar els crèdits pendents, serà Goldman qui tingui la paella pel mànec i el domini total de la situació.
El pitjor que li podria passar al FC Barcelona seria que no fructifiqués la solució alternativa i quedar a mercè de la voluntat de Goldman després d’haver-lo emprenyat considerablement.
