Laporta té pànic a la revenda del partit contra el Manchester United

Desesperat, ja ha tancat incomprensiblement l'accés a l'afició visitant, però no sap com controlar el mercat negre i evitar així repetir la vergonya d'Eintracht

L'Eintracht de Frankfurt al Camp Nou
L'Eintracht de Frankfurt al Camp Nou.

Gràcies als desordres incontrolables en la gestió interna de Joan Laporta, el Barça ja és oficialment el club més antipàtic, tancat i desconfiat del món, ja que ara com ara és l’únic que, per por i per les conseqüències de la seva pròpia negligència i inseguretat, no permet l’entrada al seu estadi cap seguidor de l’equip rival. La decisió, fins a cert punt malaltissa, ja ha estat carn de protestes, comunicats i queixes oficials dels últims clubs visitants com l’Espanyol, la Reial Societat i el Sevilla, que abans del partit d’aquest diumenge va fer públic el seu malestar per la intolerància i rebuig del Barça a la seva afició. Laporta no només es va negar a cedir una quota d’entrades al club sevillà per a la venda controlada, sinó que també va prohibir, individualment, que cap aficionat seu pogués lluir emblema o colors sevillistes al Camp Nou. Per alguna raó absurda i injustificable, sens dubte promoguda pels interessos de la mateixa junta blaugrana, epartit va ser declarat d’alt risc pels responsables de seguretat, que no són altres que Mossos d’Esquadra, un cos al servei del laportisme.

No cal dir que, en contrapartida, tots aquests clubs als quals el Barça repudia no dubtaran a replicar aquestes mateixes mesures quan el Barça visiti els seus estadis i els seguidors blaugranes de la resta de les comunitats es trobin sense la possibilitat de recolzar l’equip de Xavi Hernández.

El que veritablement amaga aquesta llei marcial imposada per Laporta al Camp Nou és el temor que es repeteixi l’allau, la vergonya i l’insult per a tot el barcelonisme i per a la història del Barça que van suposar els tràgics esdeveniments de la nit de l’Eintracht Franckfurt, quan més de 40.000 dels seus seguidors van ocupar l’estadi aclaparant i vexant els socis del Barça.

La visita del Manchester United al Camp Nou el pròxim 16 de febrer ha encès totes les alarmes. La possibilitat que, novament, centenars o milers d’aficionats puguin irrompre a l’estadi, no amb la dimensió i impunitat amb què ho va fer l’afició alemanya, però si amb un volum cridaner suficient perquè la UEFA, incomprensiblement benèvola amb Laporta l’any passat, pugui deixar caure tot el pes de la normativa per un incompliment que va ser flagrant i insuperable.

Els temors de la junta són del tot comprensibles i justificats, ja que no hi va haver cap altre responsable d’aquell succés inacceptable que la seva pròpia gestió i absència de previsió, control i mesures. Al contrari, si l’afició de l’Eintracht va aconseguir superar en nombre la blaugrana aquella nit, va ser amb la connivència, la permissibilitat i el col·laboracionisme de tot l’aparell de revenda oficial, del carrer i en xarxes sota la supervisió de la junta de Laporta.

Per aquest motiu, almenys per aparentar que es prenen mesures extraordinàries, Laporta ha imposat una mena de toc de queda, de manera que, preventivament, ja no es deixa entrar cap seguidor de l’equip visitant des de finals de desembre. La vicepresidenta Elena Fort fins i tot va convocar una roda de premsa monotemàtica per advertir que cadascuna de les entrades estarà, en principi, controlada, ja que només s’estan venent a través del web del club i molt limitadament, a raó de 1.000 per tour operador a les agències oficials, acotades a més a les zones de córners, d’accés restringit i per descomptat amb centenars d’anuncis advertint que està rigorosament prohibida la venda a aficionats de l’equip rival.

En cap cas, però, s’ha establert un procés de venda d’entrades nominal, que resoldria tots els problemes amb el resultat que, quan s’han posat a la venda les entrades amb descompte per als socis i després obert per a la resta, desenes de pàgines web s’han omplert d’ofertes per a la venda específica d’entrades per a aquest partit en concret.

La resposta de la junta ha estat l’anunci d’un control previ exhaustiu als accessos i aquest lament de fons sobre la provada existència d’un col·lectiu de socis que han fet de la revenda en aquest tipus de partits europeus o al Clàssic gairebé una forma de vida o un negoci encara que sigui fraudulent.

Altres socis es queixen que aquestes entrades podien haver estat adquirides per seguidors del Barça, socis sense abonaments, penyistes o aficionats en general, si s’haguessin posat a la venda a un preu més assequible i no s’hauria aplicat aquesta tarifa que per a centenars de seguidors anglesos no han suposat mai un fre al seu entusiasme per venir a Barcelona.

Les agències especialitzades sostenen que el partit no serà d’una demanda extraordinària per les circumstàncies que concorren, la primera derivada del fet fonamental que no es tracta d’un partit de Champions League sinó d’Europe League. No és el mateix ni provoca, a banda i banda de les aficions, la mateixa passió que havia convertit aquest clàssic europeu en un dels xocs més atractius i ardents, especialment per les finals de Champions que tots dos han disputat no fa tant. Malauradament, però, tots dos es veuran les cares en un format de segona divisió a causa dels seus respectius estats de regressió a escala internacional. El Manchester United no va ser capaç d’ocupar una plaça de Champions a la passada edició de la Premier i el Barça, per la seva banda, ha estat eliminat per segon any consecutiu a la lligueta de la Champions, motiu pel qual tots dos s’han creuat ara en la que sens dubte és la més atractiva eliminatòria d’aquesta fase prèvia de l’Europe League, gairebé una final anticipada segons els experts on arriben amb un magnífic rendiment a les seves lligues regulars i, per tant, en bona forma futbolística per garantir un gran espectacle.

Aquests dies seran clau per comprovar si els anglesos desperten finalment o si els elevats preus de la revenda actuaran com un fre a les expectatives d’un Barça-Manchester despullat d’aquesta etiqueta de Champions League.

Les queixes dels tour operadors oficials del club, aquells que han estat repartits a coneguts i amiguets dels membres del nucli dur del laportisme, no s’han fet esperar, ja que precisament aquest és el tipus de partit que compensa invertir davant d’altres que són deficitaris. Lamenten que se’ls ha reduït la quota i la restricció a zones de mala visibilitat de l’estadi, encara que no és menys cert que l’any passat totes aquestes agències van fer el negoci del segle amb la visita de l’Eintracht, revenent tiquets a alemanys -no directament, clar- malgrat la prohibició expressa que també afectava aquell partit. El càstig de la junta per la comissió d’irregularitats tan descarades va ser el de “fer fora” a una sola agència que al cap de pocs mesos va ser readmesa, confirmant que la presumpta “sanció” només va ser una mesura cosmètica de cara a la galeria.

Tampoc no hi ha una manera possible, com bé sap la junta de Laporta, d’aplicar un operatiu de seguretat que pugui contenir uns quants milers de seguidors anglesos amb entrades si aquesta situació arriba a produir-se, cosa que no es pot descartar, amb els antecedents d’un departament de Ticketing històricament permeable i sospitós de no posar límits a les seves pròpies actuacions ni a les de les agències, en teoria supervisades i inspeccionades.

Les entrades segueixen a internet, per milers, mentre la preocupació de la junta de Laporta augmenta perquè, en el fons, sempre els ha convingut que aquest altre mercat negre estigués descontrolat oficialment, però alhora actiu i operatiu per raons que només poden donar motius per malpensar. Tallar-ho en sec ara està costant massa i oferint una imatge de club antisocial, problemàtic i sobretot incapaç de controlar els seus propis excessos i disbarats.

(Visited 113 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari