El 27 de gener passat, el FC Barcelona va anunciar l’acord de renovació del defensa Marcos Alonso per una temporada sobre el seu contracte actual que finalitzava el 30 de juny d’aquest any. D’acord amb la informació facilitada pel club, s’ha imposat una clàusula de rescissió de 50 milions.
A l’acte de renovació, a les oficines del club, va assistir la plana major esportiva i econòmica amb el president Joan Laporta al capdavant, acompanyat del vicepresident primer, Rafael Yuste, el vicepresident de l’Àrea Econòmica, Eduard Romeu, el director de Futbol, Mateu Alemany, i el director esportiu, Jordi Cruyff.
És a dir, amb tots els honors i, segons sembla, sense cap problema d’inscripció del seu nou contracte, a diferència de les complicacions que sí que han patit el nou contracte de Gavi, finalment inscrit per la precipitada decisió d’un jutjat mercantil de Barcelona -una mesura cautelar, no definitiva-; el d’Araujo, pendent de poder ser aplicat; i l’ampliació de Balde, també en stand by.
La foto va ser publicada a la web del club i la notícia, difosa àmpliament pels canals oficials i reproduïda pels mitjans de comunicació, que, tot i això, no es van fer ressò de la informació de l’espai Què t’hi jugues? (SER) de quaranta-vuit hores més tard, precisant que LaLiga no pot inscriure aquest contracte de Marcos Alonso per la mateixa raó que la resta, perquè a la previsió del Barça per a la temporada que ve el límit salarial està excedit en més de 200 milions.
El motiu d’escenificar amb tanta pompa una acció aparentment inútil respon al compromís aconseguit amb el jugador i el seu agent Fali Ramadani de renovar-lo abans del final de gener, quan el futbolista podia negociar com a agent lliure anar-se’n a un altre club a partir del 30 de juny. Era una obligació contractual i penalitzada si no es complia pel fet que, el darrer l’estiu, Laporta només li va poder oferir un contracte per una temporada pel mateix motiu del marge salarial ajustat proporcionalment a les palanques.
Ara, com que no pot vendre més actius i, al contrari, ha de reduir en 200 milions la massa salarial, la solució de Laporta va en la direcció oposada, augmentant-la amb un contracte que, segons aquesta informació, no tindria validesa a efectes de LaLiga, però que, segurament, impedeix que Marcos Alonso pogués denunciar l’acord privat de renovació signat al seu moment.
L’arribada de Marcos Alonso és la que va provocar el seu dia l’enrenou informatiu per la presumpta intervenció en l’operació de Raúl Verdú, un agent de jugadors associat a Guim Laporta, el fill del president Joan Laporta, que no va ser negada encara que sí parcialment aclarida pel compliance del club en el sentit que Guim Laporta en cap cas havia participat ni obtingut beneficis directament de club. El que també és innegable és que quan es convalidi aquesta ampliació de contracte de Marcos Alonso, un pessic important anirà a parar a les mans del seu representant, sigui quina sigui l’estructura amb què treballa Fali Ramadani i el percentatge tancat a favor de Top Level Football 77, de Raúl Verdú.
La pregunta és si Marcos Alonso està renovat o no.
