El deute energètic acumulat per les famílies més vulnerables continua creixent i encara no existeix cap mecanisme per fer-hi front. El conveni signat entre la Generalitat i Endesa el març del 2021 preveia la creació d’un Fons d’Atenció Social que havia de resoldre aquesta qüestió, però, gairebé dos anys després, no s’ha fet res.
Si bé és cert que legalment no es pot tallar el subministrament energètic a cap llar vulnerable per impagament, la por d’acumular una gran factura provoca que “les famílies vulnerables facin un consum per sota del que seria digne o bé per sota del que seria necessari per tenir una confortabilitat a la llar”, segons explica el portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Josep Babot, en declaracions a EL TRIANGLE. “Això es dona perquè malgrat que no es pot tallar el subministrament, la qüestió del deute segueix allà. Hi ha llars que són molt poc eficients a nivell energètic, i les famílies han de fer front a factures d’entre 150 i 200 euros durant els mesos freds. Està creixent el nombre de llars que no es poden mantenir de forma adequada, i això ha empitjorat en els darrers anys. La darrera xifra és del 2021, i ja s’eleva al 15,9% a Catalunya.” En els darrers quatre anys, gairebé s’ha duplicat el nombre de llars a Catalunya amb aquesta problemàtica, que ha passat el 8,8% l’any 2018 al 15,9% l’any 2021.
Segons l’informe d’indicadors de l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica que publica anualment el Ministeri per a la Transició Energètica, les mesures d’urgència adoptades per l’Estat, com prorrogar la moratòria de talls en els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas fins al desembre del 2023 o bé l’ampliació dels percentatges de descomptes del bo social a les factures dels consumidors vulnerables han donat bons resultats, però encara hi ha reptes pendents. Segons el mateix informe, “les dades analitzades suggereixen la necessitat de continuar treballant en mesures orientades a protegir les llars que es troben en situació de pobresa energètica”. Pel que fa als perfils socials més afectats per aquesta manca de temperatura adequada a la llar, destaquen les famílies vulnerables en què la persona principal està aturada; només hi ha un adult amb menors a càrrec dependents econòmicament; i tenen un lloguer de preu reduït. El fet de viure en llars amb un aïllament energètic deficient o sense calefacció també és un element que impedeix preservar una temperatura òptima al domicili, tant a l’hivern com a l’estiu.
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, les prioritats d’actuació estan clares. El conveni signat per la Generalitat i Endesa s’ha de desplegar al període amb 3.104 milions d’euros de benefici. Amb aquestes xifres, és inacceptable que segueixin esquivant la signatura de convenis, d’acord amb el que estableix la Llei 24/2015”.
A escala estatal, l’Aliança contra la Pobresa Energètica demana que la moratòria de talls en els subministraments bàsics sigui indefinida, i que l’aplicació del bo social sigui automàtica, com ha fet el govern de Portugal. Josep Babot concreta que la manca de publicitat, la desinformació i la falta d’empoderament de les famílies provoca que hi hagi baixa demanda del bo social, tot i les millores introduïdes. Per Babot, “l’excessiva burocratització fa que poques famílies s’hi apuntin. Són mecanismes positius, però no arriben a qui hauria d’arribar. Per això, el bo social hauria de ser automàtic i aplicat directament a la factura. A Portugal s’ha fet, i el nombre de beneficiaris ha crescut de forma exponencial”. L’Aliança ha traslladat aquesta petició al Ministeri per a la Transició Ecològica, però “només s’ha millorat el sistema de renovació, que ara ja és gairebé perpetu”.
Com a petició per a la Generalitat, l’Aliança alerta que Catalunya és un dels territoris amb menys bo social i reclama una campanya informativa i més punts de tramitació.
