Una presumpta resolució judicial favorable als interessos de la directiva de Joan Laporta, que per ordre d’un tribunal ha pogut inscriure Gavi com a jugador del primer equip, ha acabat provocant un patiment que, segons sembla i per les reaccions de totes les parts, està de sobres justificat i planejarà perillosament sobre el futur contractual de Gavi amb el FC Barcelona durant els mesos que venen.
L’alarma s’ha encès quan un jutjat mercantil de Barcelona, al qual Laporta va acudir divendres passat desesperadament, va resoldre aquest dimarts imposar com a mesura cautelar “exigir a la Lliga Nacional de Futbol Professional que disposi tot el necessari perquè el jugador Pablo Páez Gavi pugui ser inscrit com a membre del primer equip del FC Barcelona abans del tancament de la finestra d’hivern a les 00.00 h”; és a dir, abans de la mitjanit d’ahir. El comunicat oficial del club ha anat més enllà, aclarint que la “resolució reconeix la posició de domini de la LFP i considera que hi ha un principi de legitimitat en la pretensió del FC Barcelona i que la no inscripció del jugador abans del tancament de la finestra implicaria la llibertat d’aquest i, per tant, un perjudici molt greu i irreparable per al FC Barcelona”.
Dit d’una altra manera, si Gavi no arriba a ser inscrit ahir, avui seria agent lliure per negociar el seu futur amb qualsevol altre club sense atendre la clàusula de llibertat de 1.000 milions que, en teoria, consta en aquest contracte que hauria d’haver entrat en vigor a partir de l’obertura del mercat d’hivern, el dia 2 de gener passat, si la directiva l’hagués pogut inscriure.
Segons LaLiga, no obstant això, no era possible tramitar la seva alta perquè el Barça no ha acreditat davant l’organisme el marge salarial suficient per incloure la seva nova fitxa. LaLiga, de fet, li havia recordat que per al dia 1 de juliol del 2023 la massa salarial blaugrana s’ha d’haver aprimat en 200 milions aproximadament i fer buit per a Gavi, el nou contracte d’Araujo i, si fos possible, les condicions de la renovació de Balde.
Com sempre, però, la directiva de Laporta i els seus executius van negar que la continuïtat de Gavi estigués en perill i que la situació pogués convertir-se en preocupant, malgrat els senyals de risc que, evidentment, auguraven aquest inquietant retard i el vergonyós ridícul d’haver presentat el nou contracte de Gavi i el seu ascens a jugador del primer equip amb tots els honors en un acte multitudinari i d’un protagonisme excessiu del president, que va aparentar, o almenys aquesta era la idea propagandística, haver-lo fitxat ell i no haver-lo rebut, com Pedri, Araujo, Nico, Balde o Abde, inclòs a l’herència de Bartomeu.
La situació, no obstant això, desmentint aquesta falsa pel·lícula de tranquil·litat, es va anar aguditzant a mesura que passaven els dies i Laporta no aconseguia forçar cap forat, a causa també que l’alliberament de salaris més benefici per la venda de Memphis Depay i la baixa de Gerard Piqué només produïa l’efecte de poder destinar aquest retorn salarial, uns deu milions, a la fitxa d’un futbolista nou que arribés cedit fins al 30 de juny. És a dir que aquest benefici només podia afectar la temporada actual, mentre que el contracte de Gavi incideix directament en la massa salarial de l’exercici 2023-24 (i següents) subjecte a les restriccions i control de Laliga.
Laporta i el seu entorn mediàtic, convenientment dirigit aquests dies contra LaLiga, l’acusa d’ingerència i d’intromissió en la legítima llibertat i autonomia de govern del club amb la finalitat de projectar aquests problemes administratius -gravíssims, per cert- no com una conseqüència directa de l’erràtica i poc encertada política econòmica i financera de la junta, sinó com a resultat d’una hostilitat manifesta de LaLiga contra el Barça i d’una conspiració de la resta dels clubs liderada per Tebas.
El terrible ensurt provocat per aquesta revelació de la mateixa junta sobre el risc cert que Gavi hagués quedat lliure per signar fins i tot pel Reial Madrid, per exemple, no ho dissipa del tot la inscripció formalitzada fa tot just unes hores, ja que la resolució judicial només respon a una mesura cautelar, sens dubte interessant i profitosa per al Barça, però provisional, al cap i a la fi.
LaLiga ha deixat clar, en un comunicat de rèplica al del Barça, que no té cap intenció de desacatar el que diu un jutjat mercantil i que, per la seva banda, procedirà a la immediata acció judicial pertinent per imposar el seu criteri, també a l’empara d’aquest domini que el tribunal li reconeix.
La part més preocupant o amenaçadora de LaLiga, una vegada anunciada la seva submissió, la suggereix el paràgraf en què assenyala “el seu desconeixement del contingut de la demanda principal i que aquesta mesura cautelar ha estat adoptada sense haver tingut l’oportunitat de presentar els arguments”. Aquesta incidència pot acabar tenint la seva importància quan es tracti el fons de la reclamació plantejada per Laporta, pràcticament sobre la botzina i sense temps material de traslladar a LaLiga i concedir-li el temps preceptiu per presentar al·legacions amb marge suficient perquè el magistrat pogués tenir-les en compte abans de resoldre. El constrenyiment obligava el jutge a decidir sense poder escoltar l’altra part, se suposa que com a component d’una estratègia processal que només ha disputat un assalt inicial i breu.
LaLiga “anuncia que s’oposarà a aquesta mesura perquè considera que hi ha prou motius fàctics i jurídics perquè el jutjat acordi el seu alçament, tal com s’acreditarà en seu judicial en el moment oportú”.
