La Cris Parera i l’Encarna Gómez són dues professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona que atenen els infants i les seves famílies des de fa molts anys. La Cris, clown professional de Pallapupas, utilitza l’humor com a eina de treball, mentre que l’Encarna pertany a l’equip sanitari com a infermera especialista pediàtrica. Gràcies a la seva integració com a membres d’un mateix equip, els pacients i els seus familiars reben un abordatge sanitari i emocional que permet millorar de manera integral la seva salut i benestar.
Aquest mètode que incorpora l’humor com a tractament no farmacològic pren molta importància al quiròfan, tot i que també s’està aplicant a hospitals de dia, plantes d’hospitalització, oncologia o urgències de 15 hospitals i centres sociosanitaris de tot Catalunya. En declaracions a EL TRIANGLE, la infermera Encarna Gómez detalla que “quan venen a l’hospital a fer una cirurgia, tenen pors, estan espantats i, des del primer moment, fem una acollida molt càlida. Els professionals de Pallapupas estan al nostre costat i s’adapten a les nostres necessitats amb molt de respecte”. Abans d’intervenir amb el nen o nena, l’Encarna explica que la pallassa d’hospital, com és el cas de la Cris Parera, pregunta als sanitaris “com està la sala, quins infants hi ha, quines característiques tenen, i aleshores, de forma molt metòdica i com una persona més de l’equip, es fa la interacció a través de l’humor”.
Cal tenir present que si els pares estan tensos, els nens estan tensos, i si els pares estan angoixats, els nens estan angoixats. Per això, l’observació de les emocions del conjunt de membres de la família és molt important, com destaca la pallassa d’hospital Cris Parera, amb més de 16 anys d’experiència a Pallapupas. “Sempre hi anem dos a l’hospital, perquè on no arriba un, hi arriba l’altre, i així l’observació es duplica. Preguntem a l’equip sanitari, observem i analitzem com treure la por i l’ansietat en cada situació. Si un infant ha entrat a quiròfan, ajudem la mare, que es desmunta quan s’adorm el fill, i li fem una bona abraçada i la relaxem. Aquesta qualitat humana s’agraeix molt”. En un altre cas, “veiem que una nena de deu anys està molt nerviosa abans de l’anestèsia, i nosaltres fem un joc, la distraiem, i al final s’adorm superbé”.
Amb la seva intervenció, aconsegueixen alliberar pors, dispersar els nervis i permetre que l’equip sanitari treballi millor al quiròfan. Actualment, Pallapupas està present als quiròfans de quatre hospitals catalans de referència i anualment es beneficien de la seva actuació 13.500 persones. Segons el darrer estudi d’impacte de l’ONG, la presència de Pallapupas a quiròfan redueix en un 60% la por i en un 57% l’ansietat en pacients pediàtrics. A més, la seva intervenció es tradueix en menys complicacions postquirúrgiques i una recuperació física postoperatòria més gran, segons indica l’entitat.
Per la infermera Encarna Gómez, la intervenció de Pallapupas és molt important per l’equip mèdic, ja que li facilita molt la feina. “Quan surten de l’anestèsia, els nens estan molt descol·locats, plorosos i, de vegades, tristos. En aquell moment, ens funciona molt bé la presència dels professionals de Pallapupas, perquè els calmen amb la paraula, els instruments, les cançons i s’abaixa el nivell d’ansietat. El mateix passa quan hem de treure un catèter o retirar una via. Amb humor, distreuen la criatura, i això ens facilita molt la feina. Ajuden a equilibrar l’equip, creant un clima més amigable i distès”.
La Cris Parera també ha treballat a oncologia pediàtrica, on els tractaments dels infants són més llargs i es creen “vincles molt especials”. La Cris recorda el cas d’un noi que va anar a saludar a l’hospital i li va dir que la coneixia des que tenia tres anys, i ara ja en tenia 17. Em va agafar la mà i em va dir que havia rigut molt amb nosaltres. Hi ha situacions que no oblides i jo m’emporto els somriures i els agraïments dels pares i de l’equip sanitari”.
A Pallapupas, tots els pallassos d’hospital tenen un servei de suport psicològic, i es fan cursos i sessions formatives anuals. “Compartir el dol va molt bé, perquè a tots ens ha passat allò que aquell company pugui estar explicant”, relata la Cris Parera. “El clown et permet treballar des de fora del jo, i per tant, tot i que soc sensible, he après que quan algú realment ho necessita, deixes de pensar en tu i penses en la situació, en els pares, en els nens, i analitzes com els pots ajudar des del clown”, afegeix.
Per Pallapupas, el gran repte és aconseguir que “els pallassos d’hospital siguin un estàndard del sistema sanitari català, de manera que se’n puguin beneficiar tots els seus pacients, familiars i personal sanitari”. Integrar la cura emocional és essencial.
