La Fiscalia ha establert el seu criteri sobre com s’han d’adaptar a la reforma penal les condemnes dictades pel Tribunal Suprem als dirigents del procés, al·legant que no s’han de revisar les condemnes imposades a l’exvicepresident català i líder d’ERC, Oriol Junqueras.
Els fiscals Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno i Fidel Cadena han sol·licitat al Suprem que mantingui les inhabilitacions resultants de condemnes per malversació agreujada, de 13 anys en el cas de Junqueras, i que apliqui als condemnats per sedició el delicte de desordres públics agreujats.
En concret, l’escrit del Ministeri Públic argumenta que el marge d’aplicació de la pena d’inhabilitació absoluta en la nova redacció del delicte de malversació, de 10 a 20 anys, és el mateix que el que preveia el precepte penal aplicat per la sentència condemnatòria.
En la mateixa situació que Junqueras respecte de la revisió retroactiva de la norma, segons els fiscals, es troben també els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. En canvi, el criteri de la Fiscalia per als dirigents del procés només condemnats per sedició, establiria inhabilitacions de 5 anys per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, de 8 anys i 2 mesos per a Joaquim Forn i Josep Rull, i de 9 anys i 2 mesos per a Carme Forcadell.
El criteri de la Fiscalia, en definitiva, s’oposa a la suavització del càstig penal als dirigents del procés pel que fa a la malversació, objectiu de la reforma penal, en entendre que l’ànim de lucre no es contempla només en casos d’apropiació, sinó també que inclou casos que voluntàriament i conscientment s’hagi disposat d’una cosa com a pròpia, destinant-la a una finalitat aliena a la funció pública.
