Les xifres del futbol europeu estan cobrant un protagonisme destacat en aquests temps de guerra freda entre els mateixos clubs, amb la Superlliga de fons, cadascun calibrant i tractant d’anticipar la capacitat de la UEFA per seguir controlant el pastís més saborós de tots, la Champions League, sense que els grans clubs, la majoria lleials a Aleksander Ceferin per ara, se sentin descontents o perjudicats.
La batalla de fons, encara que menys perceptible a l’ull de l’aficionat, s’està radicalitzant en els cercles del poder de la Unió Europea a mesura que s’acosta (aquesta primavera) la deliberació i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) sobre si la UEFA és o no un monopoli que impedeix que els clubs, pel seu compte, organitzar una competició paral·lela i compatible.
Mentrestant, encara que amb el significatiu precedent d’un primer informe de l’advocat general del mateix TJUE, Athanasios Rantos, contrari a les pretensions de la Superlliga, també es lliura aquesta rivalitat impossible d’erradicar entre els clubs per augmentar els seus ingressos i per adaptar-los, segons la seva naturalesa, als marges i límits del fair play financer del qual responen davant de les mateixes lligues professionals de cada país i també davant de la UEFA.
En aquest panorama, avui, els dos clubs sota la mirada acusatòria de la resta són, sens dubte, el Barça i el PSG. L’equip francès, per raons òbvies, està cridat a jugar un paper clau en aquesta tempesta perfecta, sigui quin sigui el desenvolupament dels esdeveniments. El campió francès ha batut diversos rècords destacables, entre el quals convertir-se en el club amb més ingressos comercials de l’anterior exercici amb 390 milions, superant el Manchester City, guanyador de la lliga més ben recompensada com és la Premier (373 milions) i el Reial Madrid, campió de la Champions (304 milions).
També ha aconseguit registrar el creixement més gran de costos de personal entre els principals europeus campions (+45% interanual), assolint una xifra rècord de 728 milions d’euros, el més alt mai registrat per un club de futbol. Com a resultat, va tancar amb unes pèrdues de 369 milions, que no són una plusmarca continental, ja que encara són inferiors a les del Barça de Laporta de la temporada 2020-21, de 482 milions.
L’anàlisi dels comptes del PSG ha reflectit l’extraordinari efecte positiu del fitxatge de Messi, estimat en un valor de fins a 300 milions, i el negatiu de Kylian Mbappé, que va ser renovat amb unes xifres veritablement indecents i prohibitives per a qualsevol altre club del món. Es pot afirmar que la riquesa aportada pel fitxatge de Messi l’ha malgastat el seu propietari, Nasser Al-Khelaïfi, per l’obsessió de lligar la continuïtat d’un extraordinari futbolista -sens dubte ho és Mbappé- en el marc d’una operació que probablement transcendeix l’estrictament futbolístic. El fortíssim llaç entre França i Qatar i els interessos del govern francès en l’esplendor i grandesa dels Jocs de París 2024 sembla que han pogut influir a l’hora de tancar una operació de 435 milions pel jugador per tres anys (2022-2025).
Paradoxalment, però, les expectatives estaven centrades en el fet que el davanter francès liderés el triomf de la seva selecció al Mundial de Qatar, molt més que en Messi, també futbolista del PSG, finalment convertit en l’estrella de l’any i consagrat com el millor futbolista de tots els temps. Una revaloració que al PSG li va molt bé per als seus plans comercials, però que també ha encarit aquesta renovació de Leo, de la qual ja se’n parla.
Al Barça, per contra, acomiadar Messi s’ha quantificat en unes pèrdues d’uns 135 milions de l’exercici tancat i pel camí de superar els 200 milions llargs en l’actual. Amb l’agreujant que el Barça també s’ha perdut la brutal bomba del Mundial de Messi en l’àmbit de la imatge i el rèdit aportat pel futbolista número u de la història.
El contraatac del Barça, a força palanques sense control ni fre, li ha proporcionat uns ingressos de 870 milions en una maniobra que clubs com el Bayern han censurat i a la qual LaLiga ja ha posat límits amb el suport i el beneplàcit de la resta dels clubs. Laporta avui ja no pot recórrer a més palanques ni aquesta extraordinària recaptació li ha servit per sanejar els seus estats financers. A més a més, ha quedat atrapat perillosament en l’embolic de les seves pròpies contradiccions i frívoles decisions.
Tots dos clubs, en qualsevol cas, estan sota la mirada, la sospita i el recel de l’origen dels recursos. Al PSG, la UEFA no para de multar-lo per incomplir el fair play financer, per gastar molt més del que ingressa, i, més, ha estat denunciat per la LaLiga espanyola, acusat de dopatge econòmic. És a dir, per autofinançar-se a base de patrocinadors pantalla directament vinculats a Qatar Investments, societat que ostenta en realitat la propietat del club. El mateix passa al Manchester City, a qui li han fet sortir els colors per aquestes mateixes pràctiques des de fa anys amb els diners d’Abu Dhabi i només s’ha lliurat, de moment, per la prescripció dels delictes.
El curiós del PSG és que, malgrat aquests condicionants, l’ECA, la patronal dels clubs que manté obertes franques i estables relacions amb la UEFA, hagi elegit Al-Khelaïfi com el seu president, a qui, a més, li toca liderar el front comú dels clubs europeus contra la Superlliga.
Nasser Al-Khelaïfi és avui el principal enemic de Florentino Pérez, Joan Laporta i Andrea Agnelli dins aquest gran cisma continental produït per l’anunci, escàndol i posterior marxa enrere de la Superlliga.
Encara que el conflicte pot durar encara mesos -o fins i tot anys, segons quina sigui la decisió del tribunal europeu-, de moment l’escenari no fa res més que empitjorar per al FC Barcelona, al qual li serveix de poc o res que Florentino sigui el seu amic, o acabi sent el seu enemic, o que la temporada se saldi amb algun títol notable com la Lliga o l’Europe League.
Les vies de nous recursos per al Barça s’estan esgotant mentre, d’altra banda, creixen els costos i les penalitzacions financeres en una posició fràgil i delicada per la falta de poder, pes i influència en l’ordre futbolístic mundial des que Laporta presideix el club. Només cal dir que el Madrid presenta avui un balanç sanejat amb 546 milions de patrimoni net positiu i el Barça, després de l’últim exercici auditat, un saldo negatiu de -353 milions. Aquesta altra guerra està pràcticament perduda.
