Els Mossos tornen a interferir en el ‘Barçagate’ amb un informe de dubtosa legalitat

El cos admet que no té res a veure amb el cas, però 'acusa' exexecutius del club de filtrar els contractes de Messi i Piqué en una maniobra que sembla una altra distracció mediàtica

Josep Maria Bartomeu
Josep Maria Bartomeu

El cos de Mossos d’Esquadra ha tornat a instigar i alterar el cas Barçagate amb un altre informe que, des d’un punt de vista legal i de la conducta judicial estricta, confirma l’extrema sensibilitat d’un sector de la policia catalana en contra de la gestió de l’expresident Josep Maria Bartomeu i a favor que la seva mala imatge afavoreixi els interessos de l’actual junta directiva de Joan Laporta. No és el primer episodi revelador d’aquesta fixació investigadora del cos ni segurament serà l’últim, ja que sembla que proliferen sempre que Laporta necessita una distracció mediàtica, com ha passat aquesta setmana després de l’assignació de les obres del Camp Nou a una empresa turca ide produir-se la sospitosa renúncia del directiu responsable de l’Espai Barça, Jordi Llauradó, en reacció a l’anunci.

El succés que ha ocupat cert interès de determinats mitjans és el referit a un informe sobre les sospites i la interpretació dels Mossos en el sentit que dos executius del club, el CEO Òscar Grau i el director de l’àrea jurídica, Roman Gómez, podrien estar relacionats amb la publicació al diari El Mundo dels contractes de Leo Messi i de Gerard Piqué. Es basa en el rastreig i la localització de continguts de converses privades, via email i via WhatsApp, en les quals manifesten en un parell d’ocasions que potser la publicació dels contractes d’alguns jugadors del primer equip contribuiria al fet que l’opinió pública canviés la seva admiració i lideratge per una percepció realista i més alineada amb els esforços de la directiva per controlar un vestidor amb una relació interna i amb la junta molt complicada.

El context en què es produeixen aquestes converses privades -i, a la pràctica, reservades i alienes del tot a la causa del Barçagate per més que estiguessin incloses al bolcat del registre realitzat per Mossos d’Esquadra a una setmana de les eleccions del 7 de març del 2021-, es remunta al període centrat en el 8-2 davant el Bayern Munic, el posterior burofax de Messi i les enormes tensions que hi va haver a partir que, per la pandèmia, Josep Maria Bartomeu va aplicar una reducció salarial unilateral del 12% la temporada 2019-20 i va promoure una taula de negociació per ampliar-la al 20% la 2020-21.

En concret, el malestar i l’estat d’ànim inequívocament alterat en el cas de Roman Gómez té l’origen, com es conclou d’aquests missatges, en què tant Leo Messi com Luís Suárez i altres membres destacats de la plantilla no només es van negar en rodó a cooperar sinó que, expressament, van plantejar a Bartomeu que els rebaixés el sou a tots menys a ells. Producte d’aquesta excitació, Roman Gómez introdueix algun insult en els seus escrits i al·ludeix vagament a aquesta possible venjança, la de filtrar segons quins documents, un suggeriment que, en les respostes i converses amb el president, queda també clar que en cap cas s’impulsaran des de l’àrea executiva ni des de cap altra. Bartomeu es mostra rotund i contundent en el sentit que mai no anirà per aquest camí. També s’han compilat en el mateix informe les reaccions, unànimes, de tota la cúpula del club en contra de la publicació del contracte de Messi a El Mundo el 31 de gener de 2021, expressament liderades per Òscar Grau i Roman Gómez en un període de fragilitat institucional sota el mandat de la Comissió Gestora presidida per Carles Tusquets.

Tots dos inicien un procés de recerca interna en què impliquen la compliance officer per tal de determinar l’origen d’una possible filtració, en el cas d’haver-se produït des del club, i prendre les mesures oportunes contra un delicte de revelació de secrets i d’atemptar contra la imatge del FC Barcelona. O sigui, que en el mateix informe, si bé no hi ha el menor indici que apunti ni a Òscar Grau ni a Roman Gómez, queda extremadament demostrat el seu empenyorament per defensar i blindar el club d’una possible fuita d’informació, ben al contrari del que sembla és el propòsit principal d’especular amb una possible participació de dos executius en un delicte de revelació de secrets.

La conclusió primera és que l’informe dels Mossos, des del punt de vista del contingut, no aporta proves ni indicis, només interpretacions sobre escrits, només unes línies, marcades per una fortíssima tensió emocional, en cap cas suggeridores d’un pla d’actuació o una voluntat manifesta de cometre cap infracció.

La segona i més contundent reflexió ha de centrar-se sobre si és lícit que els Mossos hagin bussejat en un material obtingut en el seu dia com a resultat de l’entrada i l’escorcoll al club i al domicili dels investigats, a propòsit d’un presumpte delicte d’administració deslleial i de corrupció entre particulars. No només la policia no pot utilitzar en cap cas res que no tingui relació estricta amb la investigació, sinó que en el mateix informe ho reconeix i admet: “No obstant això, serien fets aliens als delictes d’administració deslleial i corrupció entre particulars -diu l’informe- que s’investiguen en aquesta causa i, tenint en compte les notícies publicades sobre possibles querelles publicades derivades d’aquestes publicacions, si VI ho considera oportú i ajustat a dret, se sol·licita que es doni testimoniatge d’aquests fets al jutjat o jutjats que puguin estar instruint els fets, es faci l’oferiment d’accions als perjudicats per aquests presumptes o es doni el tràmit processal que es consideri oportú”.

Els experts sostenen que aquesta mateixa concessió de la investigació anul·laria de fet qualsevol diligència posterior per l’ús indegut d’un material que, de manera afegida, ja estava subjecte per decisió expressa de la magistrada instructora del cas a l’estricta anàlisi per a la causa concreta del Barçagate. També sembla que la defensa dels investigats, a més d’haver dut a terme actuacions prèvies protegint-se sobre aquest tipus d’iniciatives per part dels Mossos, ja han exigit la retirada immediata del sumari d’aquest informe per intrús, improcedent i alegal.

Per què, doncs, aquesta actuació dels Mossos aparentment inútil? Tot apunta a aquesta predisposició del cos a participar en un cas en què, convé recordar-ho, va entrar per les braves detenint Bartomeu i fent un registre sense ordre judicial. Tot molt estrany.

D’altra banda, els Mossos ja van filtrar en el seu dia un presumpte informe on es demostrava que Bartomeu havia organitzat una trama de periodistes a sou del club per millorar la seva imatge. Ho va divulgar la premsa connectada al cas (SER i EFE) i més utilitzada per la mateixa policia, però quan els investigats van preguntar a la jutgessa per aquest document, en realitat mai no va existir o al final els Mossos no es van atrevir a afegir-lo a la causa.

Aquest nou informe sembla perseguir el mateix propòsit mediàtic, provocar soroll als mitjans i les xarxes mitjançant l’ús, o abús segons s’interpreti, d’un material de registre amb el qual s’està jugant perillosament.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.