La negociació dels pressupostos de la Generalitat que ha protagonitzat el PSC s’ha caracteritzat per una mà estesa constant i una predisposició absoluta. Però les últimes setmanes, els socialistes han volgut fer veure que el pacte que podien segellar amb el Govern d’Esquerra Republicana no era fàcil, i han decidit pressionar l’executiu amb condicions que inicialment semblaven negociables i que ara posaven sobre la taula com a imprescindibles.
Un “o tot o res” que pretenia, per un costat, forçar la màquina de les converses amb el Govern per intentar treure el rèdit polític més gran possible; i, de l’altre, gesticular de cara al seu electorat i, sobretot, de cara a la dreta espanyola, que ha anat carregant contra el socialisme des de fa temps per pactar sistemàticament amb Esquerra.
Salvador Illa, líder del PSC, es va inventar el seu “govern alternatiu” per donar la imatge que, havent guanyat les eleccions catalanes però sense poder governar, estava preparat per assumir el poder a Catalunya. Aquesta escenificació, però, la porta a l’extrem cada cop que pot, i aquestes passades festes de Nadal va arribar a fer un missatge de Cap d’Any com a president alternatiu per contrarestar el de Pere Aragonès.
