Cada començament d’any, Catalunya segueix obrint informatius amb els primers nadons nascuts formalment el dia 1 de gener. La tradició té uns orígens franquistes, quan el govern de la dictadura i posteriorment algunes empreses de productes per a nens premiaven la família del primer nadó de l’Estat amb regals. L’esdeveniment servia perquè el ministre de torn o fins i tot Franco mateix es fes la foto amb una pobra família que agraïa enormement l’ajuda. Pura propaganda.
Ara, després de dècades, el Departament de Salut de torn segueix amb aquesta rèmora del passat i informa puntualment de qui és el primer nadó de Catalunya i el de cada demarcació, sense regals i amb fotos i dades de les famílies que es passen a la premsa. Molts cops, com aquest any, la polèmica s’encén perquè a alguns els molesta que els noms dels primers nadons que llegeixen són de pares amb orígens no catalans. El que no saben molts és que sovint pot passar que a la família del primer nadó se li demani permís per difondre les dades i fer venir un conseller i, amb tots els motius del món, aquesta hi renuncïi. I es passa el títol de primer nadó al segon o tercer o quart com si res.
