Pere Aragonès va vendre el fitxatge de l’exdirigent de Convergència Carles Campuzano com una mostra de la seva voluntat de “governar per al 80%” dels catalans. Es tractava de donar la imatge que, tot i ser un govern en solitari d’ERC, comptava amb sensibilitats d’altres partits perquè qualsevol catalanista s’hi pogués veure reflectit. En l’arribada de Campuzano com a conseller de Drets Socials, però, també hi ha al darrere un motiu que ara comença a quedar patent.
I és que qualsevol president pot accedir a tenir reunions i visites amb tots els col·lectius, entitats i sectors del país si ho demana, però no és el mateix fer-ho des de la distància o el desconeixement personal mutu que fer-ho amb un intermediari que pot acostar posicions i fer aparèixer el Govern i el president com algú més favorable als seus interessos. I és per això que Aragonès està tirant de l’agenda i els contactes que Campuzano arrossega de la seva etapa de picapedrer al Congrés i de quan liderava fundacions del tercer sector. Des de fa un temps –i la cosa augmentarà, segons fonts de Drets Socials–, és fàcil veure Aragonès i Campuzano en visites i reunions on les entitats mostren una sintonia amb el Govern que al president li resulta molt favorable.
