La passió turca de Laporta afegeix més ombres sobre la reforma de l’Spotify

El directiu responsable, Jordi Llauradó, es va desentendre de l'assignació de les obres a Limak. El president i el Compliance també es van amagar, a més d'ocultar informació i deixar a l'aire el futur de l'Espai Barça

Imatge del projecte del futur Camp Nou

A menys que el temps i els costos demostrin el contrari, Limak Constructution, una constructora turca amb l’experiència d’haver aixecat un estadi de futbol de 25.000 espectadors i actualment especialitzada en infraestructures com aeroports, autopistes, plantes hidroelèctriques, oleoductes i hotels, s’ha convertit en l’única capaç de fer la reforma del Camp Nou per 900 milions d’euros i en el temps calculat segons els plans de Joan Laporta i confirmats per la vicepresidenta Elena Fort en roda de premsa. “Les obres començaran el juny del 2023 i tornarem a l’Spotify Camp Nou abans del 125è aniversari del FC Barcelona (29 de novembre de 2024). L’entrega d’obra finalitzada la volem abans de juny del 2026”. És a dir, en uns tres anys, un any i cinc mesos dels quals amb l’activitat competitiva del primer equip traslladada a l’Estadi Olímpic Lluïs Companys.

L’anunci, gairebé per sorpresa, realitzat un mes després del previst després de la presentació de les licitacions tancades el mes de novembre, ha causat tant impacte com la decisió prèvia de deixar de banda Nikken Sekkei, la guanyadora del concurs arquitectònic, per deixar el nou projecte constructiu i d’obra en mans d’un despatx molt menor i sorprenentment aliè a l’àmbit de les infraestructures esportives com Torrella Enginyeria, amb seu a Terrassa.

La designació final a favor d’una constructora turca, considerada la número 56 del rànquing mundial ENR 2021 encapçalat per ACS i amb la presència de les també espanyoles Ferrovial (10a), Tècniques Reunides (20a), Sacyr (26a), FCC (36a) i Ohla (40a), tampoc no s’ha de posar en qüestió, en principi, si, com ha ratificat l’advocada Laura Mas, membre de l’equip de compliance del FC Barcelona, el procés de selecció, concurrència i deliberació ha seguit els passos i els controls exigits de transparència i avaluació.

Els dubtes, però, sorgeixen quan la mateixa posada en escena i la comunicació de la notícia arriba tant embolicada com el gir protagonitzat per l’Espai Barça des de l’arribada de Joan Laporta en ombres, dubtes i misteris per resoldre, potser massa.

Primerament, per l’absència inexcusable del directiu responsable de l’Espai Barça, Jordi Llauradó, sobre la qual el club va donar explicacions poc clares, ja que també va transcendir la seva abstenció en una votació de junta a favor de Limak per unanimitat, amb aquesta excepció justificada inexplicablement per la seva companya Elena Fort “per evitar suspicàcies i per ètica professional”. Un argument que, en realitat, projecta la sensació inversa de suspicàcia i d’una voluntat franca de no involucrar-se ni aparèixer associat a aquesta decisió transcendent i històrica de donar-li l’obra a Limak. Seria com si l’entrenador i el director tècnic s’haguessin abstingut i se n’haguessin anat de viatge per no comprometre la seva imatge, prestigi i responsabilitat al fitxatge de Lewandowski. No s’entén.

Jordi Llauradó, a més, ni va participar en la junta de dilluns passat ni va estar a l’acte posterior de presentació davant la premsa com era el seu paper i obligació. Res no hauria impedit fixar la seva compareixença en qualsevol altre dia d’aquesta setmana, si de veritat existia interès per part seva, com a directiu al comandament de l’Espai Barça, d’avalar i comprometre’s amb aquesta passió turca del president Joan Laporta que, sens dubte, ha tingut molt a veure, segurament el cent per cent, en aquesta decisió.

Com a altres de la junta de Laporta, aferrats a la cadira pels avantatges i privilegis del càrrec, els sobra vanitat i els falta valor i honestedat per dimitir per més que l’Espai Barça els pugui conduir a un abisme de responsabilitat que ni s’imaginen.

Tampoc va ser lògic ni comprensible que el mateix president no hagués comparegut en un anunci d’aquesta dimensió històrica, ni s’entén que l’informe de garanties sobre la puresa i la higiene del procés tampoc no estigués a càrrec del compliance officer del club, Sergi Atienza. No guarda proporció que subscrigui i faci públics informes sobre la no participació del fill del president, Guillem Laporta, en operacions de mercat -una qüestió sens dubte de relleu menor i una iniciativa discutible- i que desaparegui o no doni la cara a l’hora de ratificar la pulcritud d’una assignació d’obra i de costos de 900 milions.

Sobre la mateixa obra, la vicepresidenta Elena Fort es va referir sempre a la reforma de l’Spotify Camp Nou i en cap cas a l’Espai Barça, que comporta una enorme logística i esforços constructius a l’entorn urbanístic del Camp Nou inevitablement associats a una MGPM aprovat al seu dia, igual que la substitució del Palau Blaugrana per un altre que ni tan sols és a l’agenda de Goldman Sachs com a part d’aquest pla de finançament pendent i incert encara. També el futur del Palau, més enllà que el seu enderrocament és requisit per acabar el frontal de la Tribuna Principal, va quedar a l’aire.

Sorgeix la pregunta, també, sobre quines garanties de pagament ha demanat Limak al FC Barcelona i si aquestes han estat ateses, o si bé l’acord final i definitiu, que és el més probable, encara està per resoldre i ratificar per les dues parts, cosa que voldria dir que l’anunci ha estat només una formalitat, un preacord provisional subjecte al fet que Goldman Sachs trobi inversors per a aquesta obra imponent.

Ni la vicepresidenta Elena Fort, en la seva compareixença, ni tampoc el club, en les comunicacions, van revelar que també han estat guanyadores d’una part de les obres dues empreses espanyoles, la catalana VOPI 4, especialista en edificis d’habitatges, oficines, industrials, biomèdics i de ciència de la salut, equipaments públics i aparcaments, també aliena a equipaments esportius com la madrilenya GHESA Ingeniería y Tecnología, constituïda inicialment amb l’objectiu de desenvolupar projectes per al sector elèctric, especialment a l’àrea de generació.

Per quin motiu no ha estat participada aquesta licitació aparentment residual? Aquestes són només algunes de les llacunes que segueixen envoltant l’Espai Barça, assignat inicialment a un alt executiu, Ramón Ramírez, que va decidir apartar-se del projecte quan Laporta, sense consultar-lo, va reforçar l’estructura de l’àrea amb Joan Sentelles, exconseller del Reus, com a responsable en “l’àmbit tècnic i de contractació”, i també amb Àlex Barbany, a qui va posar al comandament de l’explotació comercial del projecte.

Abans ja havien sortit corrent de la comissió directiva de l’Espai Barça Jaume Llopis, Jordi Camps i Enric Llopart, a més de José Elías, col·locat en el seu dia com un gerro mentre va ser necessari el seu aval per mantenir Laporta en el càrrec. No cal dir que tampoc aquesta vegada el van deixar sortir a la foto al vicepresident econòmic, Eduard Romeu, que es va assabentar de tot una mica el mateix dia, com la resta de la junta.

(Visited 236 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari