Andorra: de “paradís fiscal” a “paradís dels ventres de lloguer”

L’avortament està prohibit en qualsevol supòsit, però no hi ha obstacles per inscriure els infants comprats a mares subrogades

La perillosa jurisprudència creada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (TSJA) –formada pels magistrats Vincent Anière (president), Carles Cruz i Jaume Tor- sobre la legalització dels infants nascuts a l’estranger de “ventres de lloguer” fa que el Principat s’hagi convertit en un “paradís” per aquesta polèmica  tècnica de reproducció. Les parelles homosexuals masculines i els homes sols saben que tenen en el Principat un “santuari” on poden inscriure al seu nom els nadons que han encarregat i comprat a dones en dificultats econòmiques. El boca-orella ja corre…

Tradicionalment, les parelles infèrtils que desitgen tenir un infant ho fan amb el procediment legal i reglat de l’adopció. Però, en els últims anys, els avenços en les tècniques de manipulació genètica han propiciat el pròsper negoci dels “ventres de lloguer”. D’aquesta manera, les parelles que tenen molts diners per pagar-se aquest caprici es garanteixen uns “fills a la carta” i sense els problemes psicològics i de comportament que, en moltes ocasions, desenvolupen els fills adoptats.

MOLT POCS PAÏSOS HO PERMETEN

En síntesi, la tècnica de la gestació subrogada consisteix en la implantació d’un òvul fecundat en l’úter d’una dona que cobra per tenir-lo durant nou mesos, fins al naixement de la criatura. Tot seguit, ella renuncia al nadó, que passa a ser “propietat” de la parella o de l’home que l’ha encarregat. L’òvul l’aporta una segona dona i l’esperma és d’un dels membres de la parella –heterosexual o homosexual- o de l’home sol que paga per tenir descendència.

Val a dir que la tècnica dels “ventres de lloguer” només està permesa en molt pocs països i amb moltes restriccions. Per exemple, hi ha països que prohibeixen que puguin fer-ho ciutadans estrangers (Tailàndia) i altres que prohibeixen que puguin fer-ho parelles homosexuals o homes sols (Ucraïna, Rússia…). La liberalització total d’aquest negoci només existeix al Canadà i en alguns indrets dels Estats Units.

ROTUNDA CONDEMNA DEL PARLAMENT EUROPEU

El Parlament europeu s’ha pronunciat de manera clara i contundent contra la tècnica dels “ventres de lloguer”, que assimila al “comerç d’éssers humans amb fins d’explotació sexual”. En una resolució aprovada el 5 de maig de l’any passat, aquesta institució “condemna la pràctica de la gestació subrogada, que pot exposar a l’explotació a les dones de tot el món, en especial aquelles que són més pobres i es troben en situacions de vulnerabilitat, com en el context d’una guerra”.

L’explotació sexual amb la finalitat de la gestació subrogada i de reproducció és inacceptable i constitueix una violació de la dignitat humana i dels Drets de l’Home”, afirma aquesta resolució.  El Parlament europeu “insisteix sobre les greus repercussions que la gestació subrogada té per a les dones, pels seus drets i per la seva salut, sobre les conseqüències negatives per a la igualtat entre les dones i els homes (…); demana a la Unió i als seus estats membres d’estudiar les dimensions d’aquesta indústria, el context socioeconòmic i la situació de les dones embarassades, així com les conseqüències per a la seva salut física i mental i el benestar dels bebès; demana la posada en marxa de mesures contundents per lluitar contra la gestació subrogada i per protegir els drets de les dones i dels infants”.

En consonància amb aquesta oposició frontal del Parlament europeu al negoci dels “ventres de lloguer”, la seva implantació està prohibida en la pràctica totalitat de països de la Unió Europea. No només això: la majoria de països, entre els quals Espanya i França, posen tota mena de dificultats per a la inscripció dels nadons nascuts a l’estranger per gestació subrogada i, en tot cas, obliguen a seguir els tràmits d’una adopció.

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA

Sobre el paper, la gestació subrogada també està prohibida a Andorra. Així ho explicita l’article 12 de la Llei 12/2019 de tècniques de reproducció humana assistida. Aquest article afirma en el seu primer punt: “És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”.

Però, feta la llei, feta la trampa. En el seu article 4, aquest text legislatiu matisa: “En la resolució de les sol·licituds d’inscripció de títols que acrediten una relació de filiació constituïda a l’estranger mitjançant gestació subrogada i en que  quedi constatat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s’ha d’atendre amb caràcter preferent a l’interès superior del menor”.

És amb l’excusa d’aquest “interès superior del menor” que  la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (TSJA) ha convertit el Principat en un “colador” de nadons procedents de “ventres de lloguer”, encarregats a l’estranger per parelles homosexuals o homes sols. Així consta, per exemple, en la sentència, a la qual ha tingut accés LA VALIRA, on es legalitza la filiació d’una nena comprada als Estats Units pel conseller general Carles Enseñat, president del grup parlamentari de DA, i la seva parella Albert Batalla, exalcalde convergent de la Seu d’Urgell. També es coneix el cas d’un alt diplomàtic andorrà en la mateixa situació.

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL

L’argument de l’“interès superior del menor” ha estat analitzat i rebutjat en una recent sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem espanyol. Segons aquesta resolució, en la gestació subrogada, “tant la mare gestant com el nen a gestar són tractats com a mers objectes, no com a persones dotades de la dignitat pròpia de la seva condició d’éssers humans i dels drets fonamentals inherents a aquesta dignitat”.

La sentència afirma que el suposat “interès superior del menor” resulta una fal·làcia, ja que “se li priva el dret a conèixer els seus orígens, és tractat com un objecte de canvi i se’l cosifica”. Els magistrats del Tribunal Suprem espanyol adverteixen que això vulnera greument els drets fonamentals i la Convenció sobre els Drets dels Infants. A més, la sentència subratlla que el sistema de gestació subrogada impedeix “comprovar la idoneïtat” dels ‘compradors’ “per a ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat sobre el nen”.

EL COPRÍNCEP VIVES CALLA COM UN MORT

Com és obvi, el Vaticà condemna rotundament els “ventres de lloguer”, ja que és una tècnica de manipulació genètica, contrària a l’ètica i a la moral de la doctrina de l’Església. En canvi, l’arquebisbe i copríncep episcopal d’Andorra Joan-Enric Vives calla com un mort davant la clamorosa evidència que el Principat s’ha convertit en un “santuari” per a les parelles homosexuals i homes sols que compren fills per gestació subrogada a l’estranger.

Com pot ser el copríncep Vives tan rematadament hipòcrita? Alça la seva espasa flamígera contra l’avortament i acota el cap com un covard davant els ricatxos del Principat que es poden permetre el luxe de comprar fills a pobres noies necessitades de països llunyans.

“PARADÍS” DELS HOMOSEXUALS

Certament, el mandat de Joan-Enric Vives ha estat una desgràcia per a Andorra. Va començar a exercir el seu càrrec l’any 2003, coincidint amb el “boom” del Principat com a “paradís fiscal” on, gràcies al secret bancari, hi amagaven les seves fortunes els delinqüents i els corruptes de mig món. Mai va dir ni piu davant d’aquest escàndol colossal, absolutament contrari als valors de cristianisme.

Vives va aconseguir un botí extraordinari amb la donació al Bisbat del fabulós llegat econòmic i immobiliari de Maria Maestre (Casa Molines). Per voluntat testamentària, aquesta fortuna, avaluada en 500 milions d’euros, s’havia de destinar a bones obres de caire religiós. On han anat a parar tots aquests diners? Què se n’ha fet dels imports aconseguits amb la venda de valuoses finques de Casa Molines a Andorra? Opacitat total. En tot cas, els pobres que malviuen a la jurisdicció del Bisbat d’Urgell continuen sent pobres.

El mandat de Joan-Enric Vives s’acaba l’any vinent, forçat per la seva jubilació obligatòria als 75 anys. Com a representant del Vaticà a Andorra ha deixat que el Principat es convertís en la “claveguera” dels diners negres d’arreu del món; ara, que els “youtubers” i altres evasors fiscals estrangers hi trobin un confortable refugi, aprofitant la baixa tributació del país; i, per postres, que sigui el “paradís” de les parelles homosexuals i homes sols, on saben que poden legalitzar, sense problemes, els nadons comprats a “ventres de lloguer”. Impresentable i patètic.

(Visited 489 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari