L’eurodiputat Toni Comín va participar en una comissió del Parlament europeu com a víctima d’espionatge fet amb el programari Pegasus. Va ser el 6 d’octubre en el marc dels treballs de la comissió d’investigació de l’ús de Pegasus i altres softwares utilitzats per espiar, coneguda com a comissió PEGA. Va acusar el govern espanyol d’espiar-lo perquè és independentista i va exigir explicacions per aquest fet. El passat dia 22, el col·lectiu canadenc Citizen Lab, que havia inclòs Comín com a víctima d’espionatge amb Pegasus a l’informe batejat com a CatalanGate que va publicar el 18 d’abril, es va desdir. El director de Citizen Lab, Ronald Deibert, va penjar un comunicat al portal web d’aquesta entitat dient que s’havien equivocat amb Comín i que no tenia cap constància que hagués estat espiat. Va deixar l’eurodiputat català en una situació compromesa: havia incorregut en testimoni fals al Parlament europeu.
Les dues intervencions de Comín, el dia 6 d’octubre, a la comssió PEGA van ser molt vehements. Fins i tot, va demanar el seu president, Jeroen Lenaers, que fes callar els eurodiputats que parlaven mentre ell explicava que havia estat espiat pel govern espanyol. Va començar dient que havia estat espiat però que el seu nom no apareixia entre les 18 persones que l’ex-presidenta del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, va reconèixer, a la comissió de Secrets Oficials del Congrés, que havien estat espiades per aquest servei. “No sé qui em va espiar. No sé quin cos del govern espanyol em va espiar”, va dir. Va reclamar que la comissió PEGA preguntés el govern espanyol en quina base legal basava la decisió d’espiar-lo. “Espiar-me per ser independentista és compatible amb els valors de la Unió Europea?”, va preguntar.
També es va demanar “quan vaig ser espiat?”. Va seguir: “Us ho diré. Vaig ser espiat el gener del 2020, segons Citizen Lab”. I va recordar que aquesta data era pocs dies posterior a la seva admissió com eurodiputat. A més, va dir que, aquells primers dies del 2020, estava organitzant un acte de suport a la independència de Catalunya que s’havia de celebrar a Perpinyà i que, per aquest motiu, estava en contacte amb el ministre de l’Interior francès. “Què es farà amb la informació que es va obtenir amb aquest espionatge?”, va continuar fent preguntes, per acabar concloent que “tot això és una traïció als valors democràtics europeus”.
A la segona intervenció, en resposta a les preguntes d’eurodiputats de la comissió, va afirmar que alguns fets que havien perjudicat la seva actuació política potser s’havien degut a l’espionatge que deia que havia sofert. Va dir, també, que volia saber amb quina autorització judicial se l’havia espiat i va acabar amb més preguntes: “Si no ens ha espiat el CNI, quin govern m’ha espiat a mi? El govern marroquí? El ministeri de l’Interior espanyol?”.
En el comunicat on Citizen Lab reconeix que no té proves que el telèfon mòbil de Comín fos infectat amb Pegasus s’explica que no poden comprovar-ho ara perquè l’eurodiputat assegura que no se’n recorda de la contrasenya per accedir al funcionament de l’aparell.
L’error reconegut per Ronald Deibert no només ha provocat el testimoni fals de Comín sinó que ha restat validesa a la part dedicada a Espanya en l’informe que l’eurodiputada Sophie in’t Veld va fer sobre els treballs de la comissió PEGA. In’t Veld va incloure Comín com a víctima de l’espionatge i va recórrer 26 cops a l’informe desprestigiat de Citizen Lab per justificar el seu redactat. L’eurodiputada haurà de canviar el seu informe final.
A la propera sessió de la comissió PEGA, Toni Comín haurà de donar explicacions pel seu testimoni del 6 d’octubre. No ho tindrà fàcil.
