La Fundació Barça no està lluny de convertir-se en un altre focus destacat del nepotisme i l’amiguisme tan dominants en l’administració de Joan Laporta, que fins i tot s’ha vist obligat a centrar el discurs del Nadal passat a la figura del seu fill, Guillem Laporta, a conseqüència d’aquesta vocació sobtada i tardana per dedicar-se a la intermediació i a la representació de jugadors de futbol.
Les revelacions periodístiques han detectat i destapat l’excés de proximitat del fill de Laporta a operacions del mateix club blaugrana, sens dubte desmentides pel president, i pare en aquest cas, i per Sergi Atienza, Compliance Officer del FC Barcelona, nomenat a dit i generosament contractat també per Joan Laporta que, en canvi, no sembla gaire preocupat per la desmesurada ambició salarial de la seva cosina, Marta Segú, posada al capdavant de la Fundació Barça poc després de tornar a la presidència.
Quan encara no s’havien calmat les aigües turbulentes, després de conèixer-se que la directora de la Fundació ha intentat emmascarar un substancial augment de la seva retribució mitjançant trucs en la presentació comptable dels comptes anuals, altres dades sobre la seva gestió amenacen amb una altra tempesta de considerables dimensions, en detectar-se indicis de manca de la transparència obligada amb què ha d’actuar la Fundació.
En aquest sentit, la memòria de la temporada 2021-22 de la Fundació Barça segueix oferint informació rellevant, ja que mentre la cosina del president Laporta sembla que s’ha doblat el sou, per altra banda, ha reduït la plantilla en gairebé un 30%, deixant la seva capacitat d’actuació molt minvada, segons reconeixen empleats i tècnics del cos de treball.
La revelació periodística d’aquesta revisió salarial, autodecidida des del mateix despatx de la directora, ha donat peu també a situacions de cert conflicte amb el comitè d’empresa del club, que ha alertat sobre una situació d’augment de l’activitat davant d’una minoració del nombre de treballadors.
Fonts properes destaquen que el representant d’aquest col·lectiu de la Fundació al comitè d’empresa no és precisament el més actiu a l’hora de defensar els drets dels seus, entre altres motius perquè forma part d’aquest virtual Comitè de Direcció que ha donat cobertura a la maniobra d’amagar allò que veritablement cobra Marta Segú.
De la mateixa manera, segons la normativa vigent, la Fundació Barça està obligada a publicar les remuneracions dels càrrecs directius, definits com aquelles persones que es vinculen laboralment amb un contracte d’alta direcció. Es dona la circumstància que aquest presumpte Comitè de Direcció de la Fundació Barça estaria integrat ara mateix per Yolanda Antin (Program Manager) i Paco Sanz (Corporate Manager), si el criteri és disposar el seu estatus laboral com a responsables d’àrea.
Tot i això, cap d’ells ha subscrit contracte d’alta direcció, circumstància que constituiria un clar incompliment d’aquesta obligació legal. La Fundació Barça, per tant, hauria d’informar específicament del salari de Marta Segú, directora general que, segons els càlculs a partir de la Memòria 2021-22, estaria al voltant dels 200.000 euros anuals, una remuneració més alta que la que rep, per exemple, l’estrella del Barça Femení, Alexia Putellas, amb un contracte professional brut de 150.000 euros.
Putellas ha estat reconeguda dues temporades consecutives amb la Pilota d’Or i projecta sobre el club una imatge extraordinària que s’ha traduït en l’interès dels patrocinadors per una secció, el Femení, capaç d’autofinançar-se, un èxit que ja no està ni tan sols a l’abast del primer equip.
Fins al 30 d’octubre passat, un tercer responsable d’àrea, Ramon Garriga (Program Manager), va poder ser ‘utilitzat’ pels auditors, igual que Yolanda Antin i Paco Sanz, per emmascarar aquest suposat Comitè de Direcció que, en realitat, no existeix a efectes legals amb contractes específics d’alta direcció. Ramon Garriga, que sempre ha mantingut la mateixa categoria laboral fins a la seva recent baixa del Barça per dirigir la Fundació Primavera Sound, mai ha pertangut al Comitè de Direcció ni de Marta Segú ni de cap altre director de l’organisme.
Aquest, però, no seria l’únic àmbit d’incompliment en termes de transparència, sinó que, segons la Llei de Transparència, si una fundació rep més de 100.000 euros d’administracions públiques ha de publicar la informació referent als contractes, convenis i subvencions rebudes. La Fundació Barça, a la vista dels detalls de la memòria, no fa menció precisa al seu lloc web ni tampoc ha transmès la informació a la web Transparència Catalunya.
Només existeix, a la memòria de la temporada 2021-22 una referència genèrica a subvencions, donacions i altres ingressos de 710.233 euros, força per sobre dels 383.274 euros de l’exercici 2020-21, en ambdós casos sense detallar.
L’última publicació sobre l’origen de subvencions a favor de la Fundació Barça recollida al web oficial data de la temporada 2019-20 i consten com a procedents de la Diputació de Girona (100.000 €), Diputació de Tarragona (60.000 €), Ajuntament de Roses (5.000), Ajuntament de Salt (5.000), Ajuntament de Banyoles (5.000), Ajuntament de La Bisbal (5.000), Ajuntament de Puigcerdà (5.000), Ajuntament de Viladecans (16.412), Ajuntament de Vilafranca (10.278), Ajuntament de Cunit (12.250), Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita (6.415), Ajuntament de Figueres (15.000), Ajuntament d’Alcanar (8.008), Ajuntament de Vic (8.387), Ajuntament de Santa Bàrbara (4.506), Formació Contínua (1.040 €) i Erasmus Plus (142.502 €).
No s’espera cap mena de reacció ni actuació per part del Patronat de la Fundació Barça, controlat completament pel clan Laporta a través de Xavier Sala-i- Martín, l’actual vicepresident primer, malgrat el risc i les conseqüències que puguin comportar les responsabilitats estatutàries i legals en aquesta matèria tan delicada com és l’exercici de la transparència.
Res sorprenent, per altra banda, tractant-se de directius i executius acostumats a no haver de donar ni explicacions ni témer el pes de la llei. Només cal recordar que al final de la temporada 2009-10, el llavors tresorer de la junta, Xavier Sala-i-Martín, va anunciar uns beneficis de 12 milions, quan en realitat la liquidació, auditada, va donar pèrdues per valor de 84 milions. Simplement, havia ignorat els advertiments i el rigor de l’auditor i s’havia inventat els seus comptes.
Fonts consultades, apunten que el Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya sí que podria intervenir davant d’una possible infracció qualificada de molt greu segons l’article 77.1 b) de la Llei 19/2014.
També és responsabilitat del Patronat de la Fundació Barça el compliment del codi de bon govern aprovat pel mateix òrgan el dia 17 de desembre de 2020, i on s’especifica que el salari de la direcció general estarà sempre d’acord amb el mercat. El salari de Marta Segú, al voltant dels 200.000 euros, no està d’acord amb els salaris de posicions similars.
En definitiva, mentre que la plantilla de la Fundació Barça es redueix i el pressupost també, la directora es dobla el salari a un nivell tan alt que supera la retribució de, per exemple, Maite Laporta, que amb menys salari està obtenint molt més reconeixement i resultats en l’àmbit intern, i, com queda dit, la d’Alexia Putellas, jugadora del Barça Femení que està generant un impacte a escala reputacional altíssim i sense comparació al que pugui estar aconseguint la Fundació Barça.
