Una resolució de l’ASA, agència oficial per al Regne Unit que controla l’estricte compliment de la legalitat i la transparència en matèria de publicitat, ha sentenciat que el FC Barcelona va infringir la normativa greument quan va utilitzar Google per a la primera subhasta d’un NFT, el passat mes de juliol, a la galeria Sotheby’s de Nova York. El dictamen conclou que la publicitat feta servir va ser enganyosa, burlant pràcticament la totalitat de la normativa aplicada a aquest tipus de productes especialment sensibles, perquè es tracta d’un token no fungible (NFT), que operen sobre l’univers de la criptomoneda.
L’ASA va localitzar a les seves cerques de Google un anunci pagat per a la venda d’un token no fungible (NFT) del Futbol Club Barcelona que finalment va ser subhastat a Sotheby’s el juliol del 2022. Aquest era el text de l’anunci: “29 de juliol del 2022 – NFT Johan Cruyff. No et perdis la subhasta en viu. La primera obra mestra NFT del FC Barcelona. Estrena 29 de juliol. El gol impossible de Johan Cruyff el 1973. Immortalitzat i ofert com a NFT exclusiu”.
Bàsicament, es tracta d’una composició visual d’una plàstica i bellesa futbolística extraordinària sobre el gol que Johan Cruyff va marcar al Camp Nou a l’Atlètic de Madrid el 22 de desembre del 1973, volant i creuant la pilota amb un toc subtil i impensable sobre la sortida del porter Miguel Reina. In a Way, Immortal va ser el títol d’aquesta obra d’art digital posada a la venda en línia des del 21 de juliol.
L’ASA, d’acord amb el CAP code (Comitè de Pràctiques Publicitàries), va investigar si la convocatòria responia a la regulació actual sobre aquest tipus de productes per tal de comprovar si apareixien els riscos associats amb els tokens no fungibles (NFT), si s’informava sobre l’aplicació de les tarifes de la casa de subhastes, impostos sobre les vendes i tarifes de transferència de cartera de tercers, i, finalment, si existien restriccions significatives sobre els drets de propietat.
Pel que fa als riscos, l’informe explica que el FC Barcelona va argumentar que els NFT no eren productes financers, segons l’Autoritat de Conducta Financera (FCA), i, per tant, no definits com a activitats restringides, a diferència d’alguns tokens de valor o tokens de diners electrònics, de manera que la compra d’un NFT no podia considerar-se una inversió. Va ser ofert, d’acord amb l’explicació del Barça, com un col·leccionable i no com una inversió, i, per això, el producte no s’hauria de considerar sota les regles financeres del codi CAP, tot limitant l’explicació dels riscos a les condicions de venda de Sotheby’s.
El codi CAP, per contra, requeria deixar clar que el valor de les inversions era variable i, tret que estigués garantit, podia pujar o baixar, i també que les limitacions i qualificacions significatives s’establissin i presentessin clarament. “Els NFT són un criptoactiu no regulat que requeria que el propietari obrís i mantingués una criptobilletera. Donats els riscos i complexitats associades amb els criptoactius, l’ASA va considerar que es tractava d’informació important que els consumidors voldrien saber abans de comprometre’s amb els NFT”.
L’informe no qüestiona si veritablement l’NFT del gol de Cruyff pot ser un objecte de col·lecció, admet que aquesta pot ser la motivació del comprador, compatible i simultània amb la “d’adquirir alguna cosa que tingués una reserva de valor que esperaven que mantingués o augmentés valor amb el temps (…) o simplement com una oportunitat d’inversió”. Jutja amb rotunditat que “els NFT es poden comprar, mantenir i vendre com a inversió, encara que no es comercialitzen directament com un producte que podria generar un rendiment” amb l’agreujant que, en qualsevol cas, “es tractava d’un criptoactiu volàtil i no regulat, subjecte a canvis freqüents en el valor que podrien generar grans pèrdues”.
Per a ASA, per tant, atès que l’anunci no incloïa cap advertiment de risc que informés els consumidors que el valor dels NFT podia tant pujar com baixar, o que eren un criptoactiu no regulat, vam concloure que l’anunci era enganyós. En aquest punt, l’anunci va infringir les regles del codi CAP (Edició 12) i (Publicitat enganyosa) (Qualificació) i (Productes financers). Pel que fa a l’aplicació de tarifes de la casa de subhastes, impostos sobre les vendes i tarifes de transferència de cartera de tercers i l’existència de restriccions significatives en els drets de propietat, la resposta des de l’àrea legal de Laporta tampoc no va ser convincent, ja que es van excusar que l’anunci de Google només permetia 30 caràcters de text al títol i 90 al cos de l’anunci. I també les condicions de venda i els límits dels drets de propietat es van explicar amb més detall en els termes i les condicions del lloc web del Barça. La sentència no admet com a satisfactòries aquestes explicacions i destaca que “el codi CAP estableix que les comunicacions de màrqueting no han d’induir a error al consumidor en ometre informació important i han d’establir limitacions i qualificacions significatives”, ratificant en ambdós punts la qualificació de publicitat enganyosa i comminant el FC Barcelona a la retirada de la dita publicitat i obligant-los que aquest tipus de publicitat “ha de deixar clar els riscos dels NFT i informar que es tracta d’un criptoactiu no regulat i que el valor pot pujar o baixar. Tampoc no ha d’ometre informació rellevant sobre tarifes i càrrecs a la plataforma i limitacions de propietat per a l’NFT”.
Aclareix, finalment, que si l’anunci de Google no la podia contenir per les limitacions pel que fa a caràcters, el que hauria d’haver fet el Barça era no publicar aquest anunci de contingut trampós.
Es tracta, sens dubte, d’una pèssima publicitat per al FC Barcelona a tot l’àmbit anglosaxó, un deteriorament de la seva imatge i un cop més encaixat per l’àrea legal del club, responsable reiterat de més relliscades i descuits com el contracte de Griezmann o de les seves interpretacions desviades sobre la normativa del marge financer de LaLiga.
La subhasta es va celebrar igualment el 29 de juliol passat per 677.996 euros al canvi, pagats per un aficionat a la seu novaiorquesa de Sotheby’s, el 149 de la Cinquena Avinguda de Manhattan. El comprador es va emportar la gran peça per 550.000 dòlars i va adquirir a més quatre NFT addicionals que incloïen una imatge fixa de la versió animada. Segons la informació del club, fins a 30 inversors es van donar cita a Sotheby’s per vendre aquesta obra digital produïda pel club en col·laboració amb BCN Visuals, soci estratègic d’innovació i superestudi digital responsable del desenvolupament de l’estètica cinematogràfica. El comprador va rebre a més com a obsequi diversos avantatges i experiències VIP relacionades amb el Club (Meet & Greet, visites a La Masia, drets d’hospitality durant un mínim de cinc anys, dret a jugar a l’Spotify Camp Nou i entrega oficial de la pilota abans d’algun partit amistós, entre altres oportunitats) a més del reconeixement com a Barça Digital Ambassador.
Ara com ara no ha transcendit la conseqüència legal d’aquesta infracció ni el seu abast, ja que l’evidència d’una publicitat enganyosa podria donar peu a una impugnació de la subhasta o bé a que la resolució afecti en el futur la capacitat operativa del FC Barcelona en aquest àmbit cripte en què acaba de protagonitzar un altre episodi certament curiós. La setmana passada, Laporta va anunciar la incorporació de WhiteBIT en qualitat de partner oficial de cryptocurrency exchange i, al cap de vint-i-quatre hores, el mateix club va retirar aquesta informació al·legant la revisió pendent d’un annex. Tot i que es va conjecturar una possible col·lisió els drets adquirits amb el Barça per CaixaBank, la veritat és que la causa real d’aquest pas enrere no ha estat aclarida ni tampoc s’ha reactivat l’acord, com s’havia traslladat des de l’àrea de comunicació del club, argüint que el seu restabliment només era qüestió d’hores i negant qualsevol risc de ruptura amb WhiteBIT.
La publicitat enganyosa en general en aquest entorn de la gestió de Laporta no sembla limitada al negoci dels NFT, ara com ara poc pròsper i iniciat amb mal peu.
