El Mundial de Messi confirma el gran error de Laporta fent-lo fora

Amb la selecció ha aconseguit el títol que completa un palmarès de llegenda i el corona com el millor jugador de tots els temps, però ja sense cap vincle ni prestigi per al Barça

Laporta, amb la samarreta de Messi

Leo Messi, el millor jugador de la història del futbol indiscutiblement, superant en registres i continuïtat tots els grans, ja no juga al Barça. Per desgràcia per a la institució que el va saber fitxar abans que ningú, i va donar-li una protecció i cures específiques, i l’afecte d’una nova ciutat i de tot un país, aquell davanter únic forjat en un futbol d’associació, talent, espais i intel·ligència, també singular i reservat a determinats jugadors, va ser expulsat del Camp Nou de forma inexplicable fa tot just un any i mig quan encara podia donar-li al seu club un rendiment esportiu, comercial i d’imatge molt per sobre de la resta.

Leo va ser despatxat pel mateix president, Joan Laporta, que també es va desfer d’Antoine Griezmann amb pocs dies de diferència. Han estat dos dels més destacats jugadors d’aquest Mundial en què només hi havia espai i glòria per a una selecció, l’Argentina, i per a un líder que, a més de conduir el seu equip al més alt títol al qual ningú no pot aspirar, va ser proclamat MVP de la final i del campionat. Li va faltar conquerir el de màxim golejador, finalment guanyat per Kylian Mbappé, distinció que avui no fa més que augmentar la seva frustració i decepció.

Darrere de l’absolut rei del futbol, als seus 35 anys i amb un palmarès inigualable de Champions, Lligues, Copes, Supercopes, Mundialets, set Pilotes d’Or i sis Botes d’Or, avui ja no hi ha el FC Barcelona, sinó un país, l’Argentina, i un club sense més atributs que els diners i la cobdícia dels petrodòlars com és el PSG. Messi va arribar al Barça per assolir, vestit de blaugrana, la glòria i el cel durant més d’una dècada i un domini del futbol internacional que cap altre equip ha aconseguit mai per acabar finalment enganyat per Joan Laporta, qui, a més, havia guanyat les eleccions prometent renovar Messi.

Va ser un altre truc lamentable i una de les pitjors decisions que podia prendre un nouvingut a la llotja com ell, presumint d’experiència i de conèixer tots els secrets del futbol. Les evidències demostren que, sense Messi, el Barça va caure futbolísticament, i que van caure els patrocinis, les vendes de samarretes, els abonats, els taquillatges i, sobretot, els títols. Com ha demostrat l’Argentina, Messi necessitava jugadors compromesos, temperamentals i lleials, i no directius i executius arrogants, mediocres i covards.

Sense Messi, Laporta s’ha vist abocat a dues eliminacions seguides de la Champions League i convertit el Barça en un equip de segona divisió europea i internacional. Avui, el Barça podria haver augmentat el seu palmarès indirectament i haver afegit al seu prestigi aquell vincle amb Messi que va ser una cosa excepcional i màgica fins que entre Laporta i el seu equip de visionaris se’n van desfer-se’n pensant que havien fet el negoci del segle. A més del desastre futbolístic, sense Leo el Barça s’ha enfonsat a la ruïna a més de sortir molt malparat d’aquest Mundial de Qatar.

Les expectatives van obrir-se, sent francament esperançadores i molt optimistes, començant perquè el FC Barcelona, després de la baixa de Gaià d’última hora i la trucada urgent a Balde, es va convertir en el club del món que més jugadors aportava al Mundial. Sensació de lideratge i de poder que, sens dubte, es va accentuar a la primera jornada, quan equips com Alemanya i la mateixa Argentina es van veure superats per seleccions com les del Japó i l’Aràbia Saudita. L’Espanya de Luis Enrique, per contra, es va passejar amb una exhibició i golejada (7-0) davant de Costa Rica.

Si es repassa l’hemeroteca, destaquen d’aquell moment tan il·lusionant els comentaris oportunistes de Laporta traient pit i presumint d’un equip que, segons va dir, era favorit i emocionava el món amb el seu futbol gràcies a la bona feina de Xavi al Barça i l’encert de Luis Enrique de confiar en el bloc blaugrana.

Tot va ser un miratge, ja que l’Argentina va anar creixent fins a arribar al final i la Roja amb prou feines va treure un empat contra una Alemanya, que va acabar tocant fons, per classificar-se als vuitens amb més sort que joc, i convertir-se en un fantasma sense ànima ni convicció que va ser pastura del millor bloc i determinació del Marroc en un fluixíssim comiat de Qatar 2022.

Llavors, la representació blaugrana ja s’havia diluït superada àmpliament pel Manchester United, Manchester City i Bayern Munic, tres clubs amb menys representació inicial, però amb més pes i èxit dels seus jugadors a l’hora de respondre i estar a l’altura de la cotització internacional.

Del Barça, en canvi, excepció feta dels francesos Dembélé i Koundé, el Mundial més aviat ha rebaixat el valor de mercat, especialment el de jugadors com Ferran Torres o Ansu Fati en una selecció, com l’espanyola, decebedora. Va ser l’epíleg d’una llegenda del futbol com Busquets, que va deixar l’equip nacional sent titular indiscutible i un dels pocs que va jugar com se n’esperava, amb ofici i un talent inqüestionable, encara que, sens dubte, sense la frescor i el fons físic d’anys enrere. A Pedri i Gavi els va passar una mica el contrari, que van tenir rols encotillats per l’exigència del guió de Luis Enrique i van acabar no destacant com a la Nations League o la fase classificatòria.

Dels estrangers, Christensen va ser el mateix que al Barça i Lewandowski, atrapat en una selecció molt defensiva es va emportar el mal record de dos penals escandalosament mal llançats, encara que a l’últim, davant França, la jugada va resultar tan estranya que el col·legiat va obligar a repetir-ho i va acabar marcant un gol igualment estèril el dia de l’adeu de Polònia.

Laporta, en definitiva, també ha fet història en aquest Mundial a la seva manera tan peculiar i maldestre.

(Visited 95 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari