El resultat ja anunciat que l’entrada en vigor de la llei del “només sí és sí” motivaria la reducció de les penes i l’excarceració de condemnats per violació, amb la resposta de la ministra Irene Montero, qualificant els jutges que ho decretaven de masclistes, ha estat l’excusa perfecta per a Pedro Sánchez i el PSOE per frenar una iniciativa de Podem que sectors del PSOE i una part important del moviment feminista no compartien. És la Llei trans davant la qual el PSOE ha presentat esmenes que sembla que no retirarà, i que donat el desacord entre els partits del govern, potser no s’aprovarà aquesta legislatura. Una legislatura que Sánchez acabarà sense ensurts un cop ha aprovat els Pressupostos de l’estat. I amb Yolanda Díaz preparant la seva candidatura per a les generals, molts a Podem són conscients que, si Montero i la formació morada sortissin del Govern, s’abocarien a la irrellevància, com quan Izquierda Unida va esdevenir “Izquierda Hundida”.
Sense negar que pot haver-hi molt de masclisme entre part dels jutges, cos format majoritàriament per homes, molts d’ells d’ideologia conservadora, les qualificacions que va fer Montero estaven fora de lloc perquè quan hi ha una modificació del Codi Penal s’ha d’aplicar el redactat més beneficiós per al penat. Si s’hagués posat una disposició transitòria a la llei dient que aquest principi general no s’havia d’aplicar, la llei s’hauria abocat a la seva evident inconstitucionalitat.
Són temps de desconcerts i confrontacions dins del moviment feminista. Com a home també puc dir el que penso, de la mateixa manera que puc opinar de la guerra d’Ucraïna sense ser ni rus ni ucraïnès. Comparteixo les crítiques de sectors del feminisme d’esquerres a la Llei trans. Des del feminisme que va emergir els anys 70 i 80, però també de moltes feministes joves, es considera una barbaritat el concepte d’autodeterminació de gènere que preveu l’actual redactat de la Llei trans, que permetrà que un jove de 14 anys es canviï el gènere al DNI sense cap supervisió mèdica, psicològica i judicial; i als 16 anys, sense cap supervisió ni informe, canviar-lo al Registre Civil. Adolescents nascuts homes podran fer-se, sense avaluació prèvia, tractaments d’hormonació, castració o conversió de penis en clítoris. A estats on això es va regular així fa uns anys, s’estan trobant amb persones que es van fer castrar sense cap valoració psicològica als 14 anys i als 20 se’n penedeixen i no poden fer marxa enrere. El projecte de llei preveu que sense fer-se cap canvi físic, vull dir amb els seus collons peluts i el seu penis, puguin utilitzar els vestuaris de dones als gimnasos. També podran participar en competicions esportives com a dones, si bé això a Espanya queda en mans de les autoritats i les federacions de cada autonomia. Als països on homes trans, nascuts homes, operats i hormonats, o sense haver-se fet cap modificació física, competeixen com a dones i guanyen en competicions individuals en atletisme o natació o formen part d’equips d’esports com el rugbi, on la força física és fonamental, s’han produït fortes polèmiques, controvèrsies legals, i moltes ho consideren una competència tramposa.
Moltes feministes afirmen que l’acceptació del concepte d’autodeterminació de gènere significa l’esborrat de la dona. No ho diuen només per la competència esportiva deslleial o perquè persones amb testicles i penis utilitzin vestuaris femenins, o perquè puguin aprofitar-se de la protecció a la dona que regulen lleis socials i el Codi Penal. Ho diuen també perquè obvia diferències biològiques com la menstruació, la maternitat o la lactància. Aquesta polèmica és només la primera part del que vindrà en els pròxims mesos. Hi ha sobre la taula la Llei de tràfic, que vol il·legalitzar tota mena de prostitució i castigar els clients o clientes, partint de la premissa que tot servei sexual remunerat es fa sota coacció. Bona part del moviment feminista, del PSOE, la CUP, En Comú Podem, Ciutadans, el PNB i Junts, creuen que certament s’ha de perseguir el tràfic d’éssers humans i l’obligació o coacció a dones i nens a exercir la prostitució, però cal legalitzar-la, donar drets socials i sanitaris a les dones i els homes que exerceixen voluntàriament la prostitució.
