El maig d’aquest any, el Real Madrid va capitalitzar un acord amb Sixth Street, una potent societat inversora nord-americana, per poder suportar els costos addicionals de la gran reforma del Bernabéu escomesa durant la pandèmia per Florentino Pérez. Complementàriament, també va subscriure amb Legends, companyia especialitzada en gestió d’estadis i experiències Premium per a organitzacions esportives i de grans esdeveniments, un altre contracte encarat a perfeccionar i dinamitzar l’explotació del nou estadi merengue com a espai únic i referent de l’oci i de l’entreteniment, més enllà de l’ordinari efecte dels partits del Reial Madrid al seu estadi de Lliga, Copa, Champions i potser algun dia també de la Superlliga amb què somia el president del Real Madrid.
Florentino Pérez va ensenyar el camí a Joan Laporta, va posar a la seva disposició els contactes amb Sixth Street i Legends i fins i tot li va cedir un alt executiu de la seva confiança, Anas Laghrari, des de fa vint anys mà dreta en assumptes financers, per dirigir aquestes operacions de biaix i dimensió idèntiques que el president del Barça ha batejat com a ‘palanques’, com si ell les hagués inventat.
Una vegada més, però, Laporta ha seguit la pauta i les consignes marcades des del Bernabéu dirigides inevitablement a l’empobriment del Barça, a una ruïna i col·lapse econòmic sense precedents que només ell sembla ser l’únic incapaç d’entreveure amb la seva demostrada nul·la habilitat per la gestió, això sí esquitxada de contractes i operacions sistemàticament favorables a tots els seus amiguets, cortesans i éssers ‘superiors’ com Florentino, a qui ha convidat a dirigir aquesta espècie autòpsia en viu sobre el seu rival directe i principal enemic.
El botó nuclear el premerà finalment Laporta, que acaba de complir l’últim tràmit d’aquesta còpia literal d’un pla que al Real Madrid li ha servit per reforçar la seva economia amb una extraordinària solidesa, basada en l’austeritat, especialment aplicada als fitxatges, i a Laporta per a tot al contrari, arrossegant el FC Barcelona a aquest territori Societat Anònima que, en qualsevol desenllaç, allunyarà els socis de mantenir ni tan sols una petita quota de poder o de participació.
El Barça ha anunciat, amb el seus proverbials entusiasme i verborrea, el seu acord particular amb Legends International i Innovative Partnerships Group “per impulsar la generació d’ingressos en el futur Spotify Camp Nou” sota un argumentari molt filosòfic i estratègic basat en que, d’aquesta manera, el Barça “suma esforços amb dues companyies referents que aportaran una visió de les millors pràctiques i tendències en l’àmbit internacional a l’explotació comercial de grans instal·lacions esportives (…) L’aliança amb Legends International servirà per impulsar el disseny i la comercialització de les futures llotges i seients VIP del renovat Spotify Camp Nou, epicentre de l’Espai Barça. Aquesta nova aliança se suma a Innovative Partnerships Group (IPG 360), amb la qual el Club ja ha començat a treballar en la recerca de nous partners i associacions estratègiques per al projecte”.
Aquesta mateixa idea es repeteix dins del bucle inintel·ligible d’un comunicat oficial, extens i avorrit, en què, després de tot, no hi ha ni una sola al·lusió als termes, condicions i beneficis d’un contracte amb Legends, el mateix proveïdor que el Real Madrid pel Bernabéu, que s’afegeix al que ja havia subscrit amb una firma similar per concertar un servei exactament igual.
Amb la diferència, substancial, que el Real Madrid va anunciar una retorn immediat de 360 milions i Laporta no ha fet més que comprometre un altre actiu futur, subjecte a aquesta eventualitat que en algun moment d’algun any pròxim es pugui acabar l’Espai Barça, probablement tancat a preus i condicions avui condemnats a quedar desfasats.
Tenint en compte que Laporta encara no ha presentat el nou projecte arquitectònic a l’Ajuntament de Barcelona i que probablement no disposarà d’una llicència fins a almenys d’aquí a un any i mig, que també s’allunya i sembla cada cop més impossible el trasllat a Montjuïc i que Goldman Sachs i Laporta encara no han trobat un mínim escenari d’acord per a aquest finançament, exclusivament per al Camp Nou, la conclusió és que Laporta ha començat a construir el nou estadi per la teulada, malament, amb desordre, improvisació i amb una precipitació alarmant.
El context d’aquesta mateixa associació amb què avança el Real Madrid, Sixth Street i Legends International, resulta radicalment i dramàticament oposat. En aquests dos darrers anys, Florentino Pérez ha situat en 546,4 milions el patrimoni net del Real Madrid, mentre que Joan Laporta, amb aquesta irresponsabilitat que tant el caracteritza, l’ha deixat caure gairebé irremeiablement a una cota tràgica de 451 milions negatius.
Tot semblant el mateix, associar-se a dos monstres nord-americans per iniciar una era prodigiosa amb estadis moderns i una visió futurista inassolible, el Madrid li ha tret en aquest mateix període gairebé mil milions d’avantatge en capacitat operativa, un llast en forma de deute que ofega el Barça i, el més important, un estadi acabat com el nou Bernabéu, estrenat com una joguina nova i extraordinàriament rendible.
Per contra, Laporta s’ha posat davant d’un altre projecte, l’Espai Barça, amb tot per fer i sense un guió que no sigui el d’una simulació de rigor, professionalitat, talent i eficiència que, si es grata una mica, només és façana i fruit d’una magnífica engalipada mediàtica.
Aquesta és l’especialitat del laportisme que, malauradament, resulta especialment convincent en l’opinió pública i periodística, però que no té res a veure amb una realitat veritablement frustrant i allunyada cada dia més d’un camí de tornada a l’èxit i l’opulència patrimonial heretada, malgrat li sàpiga greu a Laporta, d’aquesta cultura nunyista que ha resistit el pas devastador de Joan Gaspart i per dues vegades de l’erosió i el malbaratament laportista.
Aquest filó ja s’esgota sense remei, per culpa d’una política de palanques també exagerada i agònica per part de Laporta i d’aquest seguidisme del Real Madrid cec, visceral i, com s’està veient, traïdor i definitivament lesiu per als interessos i la mateixa història i identitat del Barça.
