Junts x Catalunya (JxCat) fa temps que és un partit amb dues ànimes. I en els darrers mesos, amb unes diferències entre elles que, fins i tot, hi ha qui ha plantejat l’escissió. La proximitat de les eleccions municipals i la possibilitat que Pere Aragonès acabi avançant els comicis al Parlament, però, fa que a JxCat ningú vulgui trencar i carregar-se una marca que, uns i altres, encara creuen que poden reconduir cap a les seves tesis i minimitzar els efectes negatius que atribueixen als companys de l’altra “ànima”.
És per això que, d’una manera gairebé natural i basant-se en afinitats personals i polítiques, els líders del partit s’han anat repartint tot el territori de Catalunya. Cada cara visible i veu autoritzada de Junts sap a quin municipi compta amb més simpaties i a quin és millor que no hi vagi perquè trobarà més retrets interns que aplaudiments. Així que, gairebé sense plantejar-s’ho, han acabat fent que els petits actes i reunions amb militància i simpatitzants acabin sent una manera de marcar territori amb els seus de forma interna. Només els grans mítings i actes del partit acaben reunint líders de totes les sensibilitats que hi coexisteixen.
