Una revisió de l’informe “Destapant Citizen Lab. Desmentint el CatalanGate” arriba a la conclusió que el col·lectiu canadenc que va publicar el 18 d’abril que 65 telèfons de persones partidàries de la independència de Catalunya havien estat espiats amb programaris maliciosos soscava els propòsits de les democràcies. Jonathan Scott, l’investigador en ciberseguretat que és autor de l’informe i de la seva revisió, va publicar a Twitter, el 25 de novembre, una anàlisi dels quatre casos de suposat espionatge que Citizen Lab va comunicar Amnistia Internacional (AI) perquè contrastés si havia fet correctament la detecció de la infecció. Es tracta dels telèfons dels dirigents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sánchez, Elisenda Paluzie i Sònia Urpí i de la companya de Jordi Cuixart, ex-president d’Òmnium Cultural, Txell Bonet.
Aquests quatre casos són els únics dels quals es disposa d’informació pública dels 65 suposadament afectats per l’espionatge amb els programaris maliciosos Pegasus i Candiru, segons Citizen Lab. I es coneix aquest informació perquè Amnistia Internacional la va compartir a github.com, un portal que permet analitzar els codis dels diferents programes que s’usen a Internet. Citizen Lab s’ha negat reiteradament a fer el mateix amb la resta de casos i també a què una comissió independent els analitzi.
Quatre experts en ciberseguretat van detectar que una de les adreces per les quals Citizen Lab imputava espionatge amb Pegasus als telèfons que va demanar que fossin analitzats per Amnistia Internacional corresponia a una actualització dels programes continguts a tots els Iphones. Els responsables tècnics d’Amnistia Internacional van reconèixer l’error. Qui va fer aquestes anàlisis per part d’AI va ser Etienne Maynier, que havia treballat a Citizen Lab fins l’abril del 2021.
Scott també desvetlla en la seva revisió de les validacions fetes per AI que un dels quatre casos que va estudiar –el de Sònia Urpí Garcia- no va aparèixer al seu informe fins més cent dies després que els dels altres tres analitzats. Citizen Lab va publicar el seu CatalanGate el 18 d’abril passat i l’endemà AI donava per bona la seva conclusió que els telèfons de Sánchez, Paluzie i Bonet havien estat espiats amb Pegasus. Va trigar més de cent dies a fer el mateix amb el d’Urpi, quan ja figurava des de feia mesos als llistats del CatalanGate profusament distribuïts per el col·lectiu canadenc i l’ANC.
El CatalanGate de Citizen Lab no compleix cap dels requeriments que exigeix l’Agència de la Unió Europea per la Seguretat de la Informació a Internet (ENISA), segons denuncia Scott. A més, assenyala que AI i Citizen Lab no donen resposta a preguntes fonamentals com “Qui va ordenar l’examen forense?”, “On es poden trobar els registres de la cadena de custòdia de les dades?”, “Com es van transportar els telèfons perquè fossin analitzats?”, “Estan els telèfons suposadament espiats accessibles per contrastar les conclusions a les quals s’ha arribat?”.
Jonathan Scott conclou que “no hi ha proves per demostrar que ni el govern espanyol ni el programari espia van ser utilitzats” en el CatalanGate de Citizen Lab, i que l’ocultació d’informació per part del col·lectiu canadenc en aquest cas i en d’altres investigacions que ha fet “han portat líders mundials a prendre decisions basades en informacions falses”. Per això assegura que “permetre Citizen Lab i Amnistia Internacional que continuin presentant investigacions sense ser contrastades per una veritable anàlisi imparcial és un perill. Continuar permetent que aquestes organitzacions actuïn amb impunitat i no tenir en compte els requisits legals i els estàndards globals per a la realització d’anàlisis forenses soscava tots els propòsits d’una democràcia”.
Jonathan Scott va demanar de comparèixer davant la Comissió del Parlament europeu que estudia l’ús del programari Pegasus a 12 països de la Unió Europea, coneguda com a comitè PEGA. No se l’ha convocat encara. Sí que es va convocar el professor de Ciència Política i Administració de la UNED José Javier Olivas, que ha liderat la reclamació de desenes d’experts i docents internacionals que es creï una comissió independent que tingui accés a les dades de l’anomenat CatalanGate. Citizen Lab, però, va promoure una campanya de pressió contra la seva compareixença i, finalment, va aconseguir que s’anul·lés tres dies abans que se celebrés la sessió del comitè PEGA al qual estava citat. Citizen Lab també volia que s’anul·lés la compareixença del catedràtic de Computació de la Universitat de València Gregorio Martín però no se’n va sortir. Martín va qualificar de “fal·làcia” el CatalanGate de Citizen Lab durant la seva compareixença a Brussel·les.
