TV3 va fer un exercici de manual del que és la desinformació i la propaganda política en la informació que va fer sobre la reunió de la comissió que investiga el cas Pegasus al Parlament europeu celebrada aquest dimarts 29 de novembre. El corresponsal de la televisió pública a Brussel·les, Joan Raventós, va elaborar una notícia de dos minuts de durada al TN vespre en què va ignorar la compareixença del catedràtic de Computació de la Universitat de València, Gregorio Martín, que va deixar en evidència la manca de rigor científic de l’informe conegut com a CatalanGate, elaborat pel col·lectiu d’activistes canadencs Citizen Lab, i es va limitar a donar veu a les víctimes del suposat espionatge que s’hi denuncia.
“Les infeccions detectades per Citizen Lab poden ser degudes al funcionament normal dels telèfons. La possibilitat de crear falsos positius és un fet. El CatalanGate conté un número d’errors tècnics que fa que se’l pugui qualificar de fal·làcia”, va dir textualment Martín en el decurs de la seva compareixença. A Raventós no li va semblar important aquesta informació i les explicacions en què el catedràtic valencià va denunciar la manca de credibilitat científica del CatalanGate i va invertir els dos minuts de la seva peça informativa a donar veu a algunes de les suposades víctimes. Una d’elles, l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont, va tenir, fins i tot, el privilegi de fer unes declaracions personalitzades, a més del tall de veu de la seva intervenció a la comissió que es va incloure a la informació. A la peça que va fer Raventós al TN migdia sí que va citar la intervenció de Martín però va assenyalar que dos eurodiputats independentistes li havien retret que no aportés proves de les seves acusacions. Al TN migdia no va tenir temps per incloure l’entrevista a Puigdemont però si no unes breus declaracions de l’ex-conseller de Salut també fugit a Brussel·les, Toni Comín.
Raventós va començar la seva informació al TN vespre destacant que la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, no havia contestat les preguntes que li havien fet els eurodiputats durant la seva compareixença telemàtica. Puigdemont, en l’única entrevista que va incloure el reportatge, va qualificar la negativa de Casteleiro a respondre les qüestions que li van plantejar de “menyspreu” i va dir que demostrava que “Espanya té moltes coses a amagar”.
La peça de TV3 va amagar no només la desautorització del CatalanGate que va fer Gregorio Martín, que li va dir a Puigdemont que no li donés lliçons en qüestions de tecnologia, sinó les intervencions dels eurodiputats del grup socialista, del Partit Popular i de Ciutadans que van plantejar qüestions com la negativa de Citizen Lab a que les seves conclusions siguin analitzades per una comissió independent, la de les suposades víctimes d’espionatge que no han volgut entregar els seus telèfons mòbils a la justícia espanyola perquè constati les denúncies del col·lectiu canadenc o el fitxatge sorprenent per aquest equip de l’activista independentista Elies Campo, dos mesos abans de publicar el seu CatalanGate. L’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, que va comparèixer com a víctima, no va explicar perquè s’ha negat, igual que la resta de suposats afectats per l’espionatge amb Pegasus, a que la justícia verifiqui les infeccions denunciades dels seus mòbils.
Raventós sí que va citar Van den Eynde en la seva informació al TN vespre per dir que ell i el periodista Ignacio Cembrero “són dues víctimes de l’espionatge que van comparèixer oficialment a la Comissió Pegasus, a diferència d’altres espiats –polítics i activistes catalans- a qui no se’ls ha fet lloc a l’ordre del dia”. Es tracta d’una reivindicació absurda perquè, segons el CatalanGate de Citizen Lab, hi ha 65 polítics i activistes catalans espiats i a cada reunió de la Comissió Pegasus hi compareixen unes cinc persones. El periodista de TV3, en canvi, no es va assabentar o no va voler explicar que els grups polítics afins als independentistes catalans havien vetat dies enrere la compareixença del professor de Ciència Política i Administració de la UNED José Javier Olivas que fa mesos que reclama que una comissió tècnica independent fiscalitzi el CatalanGate. Tampoc es va assabentar que un dels ponents previstos –John Scott-Railton, investigador principal de Citizen Lab- s’havia esborrat de la sessió en saber que s’hi posaria en qüestió el seu Catalangate.
“Les víctimes a qui no s’ha permès comparèixer –polítics i activistes catalans- s’han hagut de conformar amb portar el seu testimoni al Parlament europeu en una xerrada informal amb eurodiputats”, va acabar dient Joan Raventós en acomiadar-se amb imatges d’una xerrada per participar en la qual s’hi van desplaçar des de Catalunya Elisenda Paluzie, ex-presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elena Jiménez, d’Òmnium Cultural, o Carles Riera, diputat de la CUP, entre d’altres.
