Reflexió i acció en política contemporània

No deixa de sorprendre l’alt grau d’emocionalitat que activistes de totes les formacions inverteixen o han invertit en la manifestació i la defensa de les seves propostes als fòrums socials. La defensa emocional de les diferents ideologies és legítima i cal respectar-la. El problema es planteja quan des de posicions bàsicament emocionals es nega o eludeix la realitat i la racionalitat que exigeix tota acció política.

L’acció política basada en l’emocionalitat dificulta quan no impedeix que la reflexió ètica sigui un element bàsic en l’acció política. D’altra banda, l’emocionalitat política exempta de racionalitat, lluny de resoldre els problemes reals de la societat, el que acaba aconseguint és la destrucció de l’espai públic lliure i serè que, juntament amb la responsabilitat política, són elements imprescindibles a l’hora de resoldre els problemes que apressen la societat.

L’acció política no es pot sostreure de l’emocionalitat de les persones i dels grups socials, però s’ha d’expressar en un context de racionalitat i pragmatisme. Per la mateixa regla de tres, les actuacions polítiques basades únicament en la racionalitat són tan inviables com les exclusivament emocionals, ja que el dia a dia de les persones i de la política és inherent a les emocions, els sentiments, els desitjos, els valors i els interessos. Per tot allò argumentat prèviament, cal recordar les premisses que han d’acompanyar la reflexió i l’acció en política.

Acció política significa fer els passos (o actuar positivament) per resoldre els problemes i les demandes socials. El desenvolupament, la defensa o la impugnació (quan sigui necessari) de l’acció política pot procedir per dues vies. Una és l’acció legal i administrativa que els tribunals, les legislatures i els departaments executius del govern puguin aplicar. L’altra via és el debat públic, on s’ha de combinar sàviament l’heterogeneïtat de valors i interessos, tant en el context emocional com en el racional.

Per això cal que l’acció política vagi precedida de reflexió i especialment de l’anomenat “pensament crític”, que es pot entendre de manera breu com un pensament rigorós dirigit a resoldre problemes o demandes socials. Com ens diu el pensador John Dewey (1859- 1952), tecnociència i democràcia es recolzen mútuament i són interdependents, igualitàries i progressistes. En aquest sentit, i sempre d’acord amb el que defensa Dewey, les fases del pensament crític en política haurien de ser les següents: 1. Tenir clara la dificultat o la complexitat dels problemes que es volen resoldre. 2. Utilitzar diferents idees, suggeriments o hipòtesis, que guiïn les actuacions polítiques cap a possibles solucions. 3. Utilitzar el raonament com una part (no pas el tot) de l’elaboració de les possibles solucions. 4. Entendre els aspectes emocionals que sempre són presents en la problemàtica social i política. 5. Intentar provar la hipòtesi (ja sigui per accions prèvies o imaginatives) abans de decidir l’acció política.

Aquí ens trobem amb les dificultats inherents a la definició d’emoció, que és una forma bàsica de reaccionar en tota activitat humana. Les emocions serveixen per establir la nostra posició pel que fa al nostre entorn, i ens impulsen cap a certes persones, objectes, accions, idees i ens allunyen d’altres. Les emocions també actuen com a dipòsit d’influències innates i apreses. Tenen certes característiques invariables i altres que varien entre individus, grups i cultures. És a dir, l’emocionalitat és un element difícil de gestionar en política.

En qualsevol cas, crec que cal exigir que siguin quines siguin les circumstàncies socials, les accions polítiques que es generin han d’estar elaborades prèviament per la reflexió i el pensament crític. Al meu entendre, és obvi que situacions que han impactat i continuen impactant els nostres dies, com el trumpisme als EUA, el Brexit al Regne Unit i el procés independentista català, són respostes poc o nul·lament racionals i bàsicament emocionals. Sembla obvi que no només no resoldran els problemes socials que les han originat, sinó que seran causa de més problemes i conflictes.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.