La frustració laportista per no haver pogut portar ni Josep Maria Bartomeu ni la seva junta davant els tribunals -fet que, a més, desmenteix la reiterada i insostenible cantarella de corrupció i d’irregularitats amb què Joan Laporta va construir la campanya electoral i va justificar després les dantesques decisions posteriors a la presa de possessió- es va convertir ara en una docusèrie produïda per Barça Studios sota el títol Una nova era.
El que sembla una broma de molt mal gust, batejar amb aquest pretès enfocament de positivisme i d’eufòria un relat sobre com encadenar dues temporades seguides caient d’entrada a la Champions League, serà realitat després d’un gir de guió obligat que, a la força, els seus creadors ha hagut de fer per justificar una sèrie de televisió que havia de cantar les gestes d’un president com Laporta, cridat a protagonitzar una etapa d’èxits i de prosperitat sense precedents.
Aquesta era la idea original, fer una presentació dramàtica de l’herència de Bartomeu, recrear l’aterratge de la junta de Laporta i, a partir d’aquí, descriure la màgia, l’habilitat i la precisió d’aquesta operació rescat promesa.
Sens dubte, poques setmanes abans de l’estrena del documental Una nova era és segur que la promesa electoral de Laporta de renovar Messi, principal reclam per als seus votants, no només no apareixerà, sinó que la puntada de peu a Messi, després d’un dels enganys més espectaculars de la història del club, Barça Studios l’explicarà com si hauria estat Leo qui finalment va donar l’esquena a l’equip i deixat el Barça a l’estacada.
Promet ser una obra mestra de la manipulació en què, principalment, com ja s’ha anunciat, “recull la intrahistòria dels dos darrers anys al club, marcats pel procés de reconstrucció de la plantilla del primer equip de futbol i la regeneració econòmica i institucional de l’Entitat. La docusèrie inclou moments vistos des de dins com l’etapa de Quique Setién, la marxa de Luis Suárez, el distanciament de Leo Messi amb la directiva de Josep Maria Bartomeu, la darrera temporada de l’argentí al Club, entrada de la nova Junta del president Laporta, l’emotiu adeu de Messi, la fi de l’etapa de Ronald Koeman i com es va tancar el fitxatge de Xavi com a nou entrenador del Barça”.
Aquesta és la sinopsi avançada des dels altaveus de la junta. Un resum que, en si mateix, ja degrada i corromp qualsevol semblança amb la realitat quan parla de “l’emotiu adeu de Messi” després de referir-se al distanciament de Leo respecte de Bartomeu, per descomptat, obviant que Bartomeu va evitar la seva marxa perquè fos Laporta qui el va fer fora al cap de quatre mesos de ser president.
Més rocambolesc, rebuscat i malaltís sembla el tractament del relleu de Koeman per Xavi. “L’arribada del tècnic de Terrassa -diu- va ser crucial en la recuperació de l’equip a la Lliga i en el procés de remodelació de la plantilla, a partir de la irrupció dels joves i de l’energia que van aportar els reforços al mercat d’hivern de gener del 2022 amb l’arribada d’Aubameyang, Ferran Torres, Dani Alves o Adama Traoré”.
El concepte recuperació de l’equip aplicat al fet de caure en totes les competicions malgrat gastar més que cap altre equip al mercat d’hivern, i acabar reconeixent Xavi que “amb el que tenim no podem aspirar a més”, sona, per descomptat, exagerat i pretensiós. Sobretot si algun barcelonista identifica el fet d’entrar en una nova era amb el partit de l’Europe Legue davant l’Eintracht.
Quant a al·ludir a la “irrupció dels joves” com una medalla del laportisme contra la gestió de l’anterior junta, de l’anterior futbol base i de Koeman és una definició, a més de grotesca, una mentida i una falta de respecte que hauria d’avergonyir qui s’atreveix a negar la vinculació de la progressiva i esperançadora explosió de futbolistes com Ansu Fati, Araujo, Pedri, Gavi, Nico, Abde o Balde amb la bona feina i direcció anteriors a l’arribada de Joan Laporta que tampoc no hagués servit de res si entrenadors com Ernesto Valverde (per Ansu Fati) o Koeman (per la resta) no s’hauria atrevit a alinear-los i donar-los continuïtat malgrat les terribles pressions sofertes. Tots dos van pagar amb severes destitucions haver anteposat els interessos del club als capricis i la tirania de determinats futbolistes-estrelles, en alguns casos amb el suport contemplatiu de la mateixa junta com va fer Laporta per soscavar la credibilitat i el treball de Koeman.
Per acabar, “la sèrie finalitza amb la nova injecció d’il·lusió que desperten al barcelonisme els reforços de l’equip amb Lewandowski, Koundé, Christensen, Kessié, Marcos Alonso, Bellerín i Pablo Torre, a més de la continuïtat d’Ousmane Dembélé, una aposta personal de Xavi”.
En definitiva, Una nova era no respon a cap etapa concreta, sinó a la necessitat estratègica d’aprofitar el fet puntual d’haver arribat amb el lideratge de la Lliga a la pausa del Mundial per remoure la consciència dels socis i reforçar aquesta sensació que realment amb Xavi s’ha iniciat una etapa diferent, de grans èxits i de celebracions tot aprofitant que el disgust, la decepció i el malestar provocat per la segona i sonada eliminació a la Champions League s’acaba dissipant resignadament.
Tampoc s’inclouran les promeses de sextet i de triplet proferides per Joan Laporta a l’estiu per a aquest futur imminent, i sí les últimes declaracions, pinotxesques, en què centrava els objectius d’aquesta temporada –“Aquest any l’objectiu és la Lliga”- realitzades després de l’hecatombe davant l’Inter i el Bayern.
El documental té el principal propòsit de recordar els dimonis i les malifetes que, de forma propagandística, s’han associat a Bartomeu com l’únic remei als molts, dramàtics i terribles mals i càstigs que han arribat amb el retorn de Laporta per enviar el Barça, ara sí, al veritable infern d’una ruïna econòmica, financera i patrimonial pràcticament irreversible.
Entre els no-trofeus conquistats fins ara, a l’espera que vendre actius per 870 milions serveixi per dotar de prou competitivitat i joc l’equip de Xavi per guanyar la Lliga, com a mínim, Laporta tampoc ha pogut oferir als socis el cap de Bartomeu envoltada de la presumpta comissió provada de delictes i irregularitats després de dues autories, una due dilligence i un forensic.
Laporta, en la desesperació, va evacuar papers estèrils a la Fiscalia per aparentar, una vegada més, aquesta falsa realitat que el club havia estat arrasat per l’anterior president.
Les evidències demostren que, en negar l’impacte covid i augmentar les pèrdues fins a un límit incomprensible, Laporta es va disparar al peu i va posar el Barça a punt d’acabar sent una SA, inevitable després del pas per la presidència d’un veritable saquejador del patrimoni com ell en nom de les palanques i d’una frivolitat sense precedents.
‘na nova era neix com un documental que només es podrà estrenar sota la categoria de ficció.
