La presidenta del Centre Nacional de Inteligencia (CNI) espanyol, Esperanza Casteleiro, s’empara en la llei de secrets oficials per no respondre les preguntes dels eurodiputats a la comissió d’investigació sobre el programa Pegasus que ha creat l’Eurocambra.
Hi ha “l’obligació legal que impedeix parlar de les qüestions relatives al CNI al Parlament Europeu; no ho puc fer a cap altre lloc que no sigui la comissió de secrets oficials del Parlament espanyol”, ha dit Casteleiro davant l’Eurocambra, que analitza aquest dimarts en una sessió monogràfica el cas espanyol.
La directora del CNI assegura, això no obstant, que intentarà “contestar per escrit” les 28 preguntes que li han plantejat els eurodiputats per a les quals la llei “no exigeixi secret”.
La més repetida ha estat la relativa a si el CNI ha contractat el programa Pegasus a l’empresa israeliana NSO, qüestió que han plantejat a Casteleiro diversos eurodiputats, a més de l’expresident català Carles Puigdemont.
Casteleiro ha assenyalat que “totes les activitats del CNI estan regides pel principi de legalitat” i requereixen una “autorització judicial prèvia”.
Puigdemont també ha volgut saber si el president del Govern o el Ministeri de l’Interior van tenir accés als informes dels espiats o si encara s’està espiant els advocats.
En acabar la sessió, el president de la comissió, el popular neerlandès Jeron Lenaers ha qualificat de “no satisfactori” no haver tingut respostes de les autoritats espanyoles i ha demanat que per escrit pugui oferir els detalls sobre els casos que estudia l’Eurocambra.
