Laporta afavoreix el pla de Brussel·les i Madrid de convertir el Barça en SA

El president blaugrana està d'acord amb Florentino a encoratjar una conversió per decret i la vicepresidenta Elena Fort ja ha anunciat que aquesta junta no promourà cap blindatge per impedir-ho

Joan Laporta

Resulta alarmant la manera com la junta directiva de Joan Laporta, sota la pretensió de perfeccionar, millorar i sobretot democratitzar els estatuts del FC Barcelona, està obrint la porta a la inevitable conversió del club a Societat Anònima. La mateixa vicepresidenta, Elena Fort, també ha apuntat com es produirà aquest canvi de model pel qual aposten i hi estan d’acord Florentino Pérez i Joan Laporta, avui presidents-cacics dels seus respectius clubs amb la pretensió, i un pla perfectament elaborat i anticipat, per a una transició obligada a la SA que tots dos estan movent des de l’ombra.

El sobtat i injustificat interès de la junta a imposar-se una reforma estatutària i les presses per convocar els socis a una reunió en què, convenientment, se’ls ha convidat a expressar els seus desitjos i inquietuds, formen part principal d’aquesta complexa trama de la qual, finalment, el Barça i el Madrid seran les víctimes propiciatòries d’un canvi de model propiciat i avalat per les autoritats principals de l’esport.

En qualsevol cas, aquests somnis estatutaris proposats des de la junta de Laporta no són més que un esquer i una altra farsa, com es va posar de manifest la setmana passada en una reunió a què van assistir un total de 120 de socis amb la gens sorprenent conclusió, segons la cobertura periodística perfectament afinada i orientada, de la necessitat de defensar el model de propietat davant dels rumors que apunten al Barça SA i d’introduir els canvis també imprescindibles per fer més participatives i representatives les assemblees.

Aquesta és també l’opinió coincident d’Elena Fort que, tot i això, es va negar rotundament a assumir el compromís de blindar el club contra algun tipus maniobra governamental en aquesta direcció. La seva posició no va poder ser més tràgicament ambigua, per no dir de resignació, quan els mateixos socis van plantejar aprovar en assemblea un articulat contra qualsevol ingerència exterior. “És una inquietud que moltíssima gent et fa arribar. Aquesta junta té el repte de protegir aquesta forma social que tenim i que ens fa úniques. Som aquí per defensar-la. Aquesta junta actual no prendrà aquesta decisió. Ara bé, si les lleis obliguen a prendre un altre camí, els Estatuts no poden anar contra la legalitat. Blindar no, perquè com a entitat associativa estem sota les normes legals de la Generalitat, l’Estat espanyol i les institucions europees. No sabem si un dia Europa pot decidir qualsevol altra qüestió”, va dir.

Per tant, el que Laporta està forçant ara és crear el marc estatutari idoni perquè, quan arribi el moment, pugui ser ell mateix qui, en connivència amb el govern de torn, piloti aquesta transició mitjançant algun càrrec que, després de tot, li permeti seguir, com ara, manar sense cap oposició després d’haver anul·lat el noranta per cent de les garanties democràtiques i de participació del Barça.

En canvi, la posada en escena formal va resultar molt apropiada als ulls i la sensibilitat dels socis presents, del tot aliens al veritable interès de la vicepresidenta institucional a modelar els estatuts a favor d’aquesta gran transformació que s’està gestant en determinats àmbits de l’alta política europea, on fa temps que es busca la manera d’unificar la forma jurídica dels grans clubs europeus, un escenari on tant el FC Barcelona com el Reial Madrid són una excepció complicada de regular a causa de la seva estructura social.

La governança europea reclama un tipus de normativa que resolgui d’una vegada per totes aquesta excepció ibèrica que també afecta dos clubs més de menys impacte econòmic com Athletic de Bilbao i Osasuna. La imposició d’un nou relat per a aquestes entitats que segueixen sent essencialment associacions esportives sense ànim de lucre seria una repetició de la gran transformació del futbol espanyol l’any 1990, quan els clubs havien acumulat gairebé 200 milions d’euros en pèrdues. “Als clubs no hi havia control econòmic de cap mena. Els socis no controlaven res, només volien guanyar els diumenges i si es perdia, treien el mocador per fer fora el president i ja està. Això va portar a la presidència dels clubs empresaris de tota mena, immobiliaris, o que simplement volien prosperar. Les llotges eren un lloc per conèixer els polítics i fer negocis”. Aquest va ser l’argument del llavors president del Consell Superior d’Esports, Javier Gómez Navarro, per obligar a convertir els clubs en SAD (Societats Anònimes Esportives), tots menys els citats Barça, Madrid, Athletic i Osasuna.

Les excepcions es van justificar, més malament que bé, en el fet que havien acumulat beneficis en els exercicis anteriors al cop de decret que ho va canviar tot.

Ara, aquesta ordre superior pot provenir pròximament de Brussel·les, aprofitant l’excusa que aquests gegants, sobretot el Barça, tenen, econòmicament parlant, els peus de fang a conseqüència de la pandèmia. Fins i tot el Madrid ha exposat recentment pèrdues ocultes que podrien afavorir la seva inclusió en una mena de cop de decret com el del 1990. Tots dos presidents, Florentino i Laporta, alimenten que el mateix govern central s’atreveixi a fer el pas i evitar situacions com una sentència que ha obligat els quatre clubs espanyols a tornar a Hisenda el diferencial entre l’impost de societats que se’ls practicava, del 25%, i el 30% aplicat a la resta dels clubs per la seva estructura SA al llarg dels darrers vint anys.

D’alguna manera, la gestió actual de Laporta, que està dilapidant voluntàriament i esbojarradament el patrimoni del Barça després d’haver provocat unes pèrdues exagerades, forma part estratègica d’aquest camí iniciat cap al Barça SA sota el pretext de l’herència de Josep Maria Bartomeu, per una banda, i la posició de la Moncloa i de Brussel·les, per una altra, que, més aviat que tard, obligarà a una revisió de models que es consideren obsolets i poc pràctics.

Laporta s’està preparant per jugar, quan arribi el moment, el paper del barcelonista que haurà lluitat fins a l’últim moment per evitar la transformació, i per erigir-se en l’única figura que podria liderar la defensa dels interessos de la història identitària del club.

Els socis del FC Barcelona mai no havien tingut tan perduda per endavant una batalla. El gran cop de Laporta està en marxa.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.