Els militants, simpatitzants i votants del PSC queden fora del nínxol d’audiència del late night show Zona Franca pel qual la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha pagat 1,3 milions d’euros i que emet TV3 les nits de dilluns i dijous, des del 18 d’octubre. Si algun socialista català sintonitza per casualitat el programa que presenta Joel Díaz, canviarà de canal ràpidament enfadat i escandalitzat. Evidentment, aquella no és la seva televisió.
D’entrada s’hauran d’empassar la salutació amb que Díaz comença cada programa: “puta nit i bona Espanya”. Zona Franca ho considera una forma enginyosa d’obrir l’hora del programa i el director de TV3, Sigfrid Gras, no acaba de tenir clar que sigui incompatible amb una televisió que paguen tots els catalans, inclosos els que estimen Espanya o no l’odien com Díaz, que ha declarat que li té “un odi visceral”.
Si superen la primera bufetada, els simpatitzants del PSC es trobaran amb un monòleg en què estrany és el dia en que Díaz no es burla dels socialistes catalans i espanyols. Al quart programa es va referir al ministre de Cultura i Esport i ex-primer secretari del PSC, Miquel Iceta, com “reina”, burlant-se de la seva condició homosexual. Al vuitè programa, va referir-se al president del Govern espanyol així: “parlant de gent a qui no li diria mai t’estimo, avui el president espanyol, Pere Sanchis (va dir Sanchis, no Sánchez), ha visitat per primer cop Kènia i el fort és que no hi ha anat a fer un safari que, en principi, seria l’únic motiu perquè els blancs, rics i pijos com ell van a Kènia, però ha trobat una altra manera de fer el ridícul”. I va explicar que Sánchez havia confós Kènia amb Senegal dos cops en el seu discurs davant el govern kenià.
L’ex-president socialista de la Generalitat José Montilla és presentat cada cop que l’esmenten com un robot. El 26 d’octubre, en parlar d’un partit nòrdic que aposta per la intel·ligència artificial, Díaz va dir que “a Catalunya el més semblant que hem tingut a un polític robot és José Montilla. Era sintètic. Tampoc no donava per més en el tema del català”. Tot seguit contactaven amb una mena de robot que es deia PSC (Partit Sintètic de Catalunya) que acabava explotant després de cridar “puta Catalunya però també puta Espanya”. El 14 de novembre, li va presentar a una influencer especialitzada en sexe tres opcions de robot amb el qual follar. Eren C-3PO de la Guerra de les Galàxies, un roomba dels que aspiren la brutícia del terra i Montilla. Díaz no va donar temps a la invitada, Noemí Casquet, a explicar si li agradaria o no follar amb l’ex-president socialista de Catalunya. En aquell mateix programa, li va tocar el rebre a l’actual primer secretari del PSC. “Em passa amb el ball el mateix que li passa al Salvador Illa amb el govern alternatiu. A mi em sembla que ho estic fent molt bé però des de fora tothom veu que estic fotent el ridícul. Em miren raro. Suposo que a tu també et passa, Salvador”, va deixar anar el presentador.
El PSC no existeix per Joel Díaz i els seus col·laboradors. S’hi refereixen com el PSOE. El 17 de novembre, Díaz parlava de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i va dir “ara que hi penso, governada pel PSOE”. “Pel que sigui, està aturant la llei catalana de l’habitatge… a veure si els polítics s’atreveixen a netejar-se la merda dels calçotets i les calcetes i els retallen les ales a les immobiliàries. No vull ni pensar que si no ho fan aquesta gent del PSOE, en aquest cas, és perquè no els interessa”, va sentenciar. “El metge m’ha dit que he de ser més tolerant, que sinó em fan preguntes parlamentàries el PP, Vox i el PSOE”, va comentar en el mateix monòleg.
Tant Díaz com el seu col·laborador Manel Vidal associen els socialistes amb la lluita bruta contra el terrorisme d’ETA. Díaz ha afirmat a Zona Franca que parlar de Felipe González és parlar del GAL, i Vidal es va queixar que al programa del 26 d’octubre que al programa El Col·lapse, que presenta els dissabtes a TV3 Ricard Ustrell, hi ha molts convidats socialistes. “Està ple de sociates. Hi ha més sociates que a la Festa de la Rosa. És més del PSOE que la banyera d’Intxaurrondo”.
“Zona Franca és un programa que va al límit. No volem ser una televisió blanca. I, esclar, quan jugues al límit sempre corres riscos (…). Som una televisió viva i el que no podem fer és, per por de molestar algú, no fer res. Es tracta d’un programa viu i és un late: no el posaríem pas a les nou de la nit”, assegura el director de TV3, Sigfrid Gras, per justificar l’estil de Zona Franca. Difícilment convencerà amb aquests arguments la parròquia socialista catalana insultada una nit rere l’altre per TV3.
