La directora de la Fundació Barça, cosina de Laporta, es duplica el sou

Totes les dades de la memòria de la Fundació Barça confirmen les informacions internes sobre un espectacular augment del salari de la seva directora, Marta Segú, que cobraria actualment 200.000 euros anuals, un sou d’alta direcció realment alt si es compara, per exemple, amb el del president del govern, Pedro Sánchez, que és de 89.000 euros. També sembla excessiu i desproporcionat respecte de la seva antecessora, Maria Vallès, que pujava a 118.000 euros, un sou que ja rondava el que es podria considerar una retribució veritablement generosa per a un càrrec executiu que ha de gestionar un pressupost d’entre 13 i 8 milions segons la temporada.

Al marge que aquesta informació comença a circular per les oficines del Camp Nou i fonts properes confirmen aquest increment veritablement exagerat, és possible rastrejar-lo mitjançant l’anàlisi de la memòria 2021-22 de la Fundació, ja que aquesta és la primera vegada a la història que s’amaga el salari de la directora general de manera que no és detectable al primer cop d’ull.

En el mateix apartat de les memòries de temporades anteriors s’incloïa aquesta informació amb detall, mentre que a la darrera no és apreciable aquest apunt comptable amb la mateixa transparència que se suposa a una entitat sense ànim de lucre.

La fórmula sota la qual s’encobreix és reflectir el cost total dels salaris d’un suposat comitè de direcció, també per primera vegada, sumant salaris, de manera que dilueix el de la directora general. Aquest és l’extracte que recull la memòria: “Les remuneracions en concepte de sous percebuts per l’alta Direcció de la Fundació han estat el 30 de juny del 2022 i el 30 de juny del 2021 de 354.941 i 118.616 euros, respectivament. Per a l’exercici 21/22 s’ha considerat com a alta direcció de la Fundació la Direcció General, la Direcció Corporativa i els caps d’Àrea (el 30 de juny de 2021 es va considerar com a tal la Direcció General)”.

La diferència és substancial, ni més ni menys que de 236.325 euros. Aquest suposat comitè de direcció està format per quatre persones, dos homes i dues dones que, revisant l’extracte anterior i comparant amb l’organigrama publicat a la mateixa memòria, es podria deduir que està integrat per Marta Segú (Directora General), Paco Sanz (Corporate Manager), Ramon Garriga (Program Manager) i Yolanda Antín (Program Manager).

Així, entre aquests quatre executius es repartirien 354.941 euros, gairebé 89.000 euros per persona, però per descomptat és molt poc probable que els quatre membres del suposat comitè de direcció percebin un salari similar i que la proporció sigui força més desigual a favor de la directora que, al cap i a la fi, ha de governar un equip de 20 persones. Un salari d’uns 200.000 euros com el que cobra ara Marta Segú seria el doble del que percep la directora de l’Institut Català de Salut, que té 44.000 empleats sota la seva responsabilitat. A partir d’un sistema de càlcul força simple és possible confirmar que, en efecte, del gruix d’aquesta pujada es correspon amb la pujada del salari. Durant les darreres temporades, el total de despeses de personal dividides pel nombre d’empleats ofereix una mitjana de 65.000 euros. En canvi, a la temporada 2021/22 la mitjana de salari puja a 79.000 euros, un total de despesa d’1.587.000, per 20 empleats. Si es multiplica la mitjana anterior de 65.000 per 20 empleats (2021/22), el resultat és 1.300.000, justament més de 200.000 euros per sota de la despesa de personal de la temporada 21/22. No seria un exemple d’aquesta presumpta política de retallades i de certa austeritat de què es parla al Barça.

Als passadissos de les oficines es dona la circumstància afegida que Marta Segú, la cosina del president Joan Laporta, i Maite Laporta, la germana del president i també cosina de Marta Segú, està a punt de declarar-se una guerra oberta. Sens dubte, quan Joan Laporta es va referir a la necessitat de governar el Barça com una empresa familiar, desafortunat comentari amb què pretenia justificar al seu moment la fugida de Ferran Reverter, la neteja del seu equip i la reacció pròpia i mediocre de qui prefereix envoltar-se de claca i aduladors abans que treballar amb professionals de prestigi, criteri i experiència i formació, poc es podia imaginar que també els problemes i les tensions s’enfocarien dins d’aquest vincle de sang entre la seva germana Maite i la seva cosina Marta.

La tensió entre totes dues s’ha tornat perceptible a l’administració del club i és susceptible d’amenaçar aquest equilibri i presumpta harmonia a la cabina de Laporta, aquest nucli dur des d’on es governa el Barça des de fa mesos, cada dia més viciat i contaminat per l’endogàmia i la manca de contacte amb el món exterior.

A més d’aquest privilegi en el salari, poc justificat, els afers han sorgit entre cosina i germana de Laporta a causa del protagonisme ascendent de Maite Laporta a l’àrea que li va ser assignada com a responsable de Diversitat, Equitat i Inclusió, un perímetre d’actuació que, sens dubte, abasta determinats aspectes de sostenibilitat i de la imatge social del club. Testimonis propers confirmen que la feina desenvolupada per Maite Laporta hauria destacat per sobre dels projectes de la mateixa Fundació Barça que dirigeix Marta Segú, la seva cosina. Es parla, més que d’una rivalitat directa, de recel per part de Marta Segú i del mateix equip de la Fundació contra les iniciàtiques de la germaníssima, i sembla que ara favorita de Laporta al rànquing personal del president. També s’ha detectat certa enveja pels elogis i els afalacs del mateix entorn a favor de la germana i en detriment de la cosina, que l’hauria portat a no col·laborar en projectes de club on calia l’entesa i l’ajut de la Fundació.

En alguns casos es parla fins i tot d’una directa intenció de posar pals a la roda per part de Marta Segú en assumptes que perjudiquen avenços i actuacions de Maite Laporta, un escenari de conflicte que ja ha començat a generar picabaralles, discussions i enuigs que, si no es tallen de soca-rel o se suavitzen ràpidament, poden acabar provocant una guerra oberta dins del clan Laporta.

En principi, res que hagi d’alterar ara com ara la funcionalitat, missió i objectius de la resta de la família, inclòs el mateix fill de Marta Segú, contractat per una empresa proveïdora de serveis per a la Fundació, o el fill de Laporta, a través dels seus interessos en una agència de representació de jugadors que no ha estat aliena a algunes operacions del club blaugrana del llarg estiu passat de fitxatges, baixes i cessions.

Tot i aquests tambors de guerra, la família Laporta continua unida en el seu principal propòsit que és mantenir-se fort en els seus llocs estratègics de control del club més enllà de si aquest nepotisme es tradueix en beneficis reals per al FC Barcelona. Que no ho sembla.