El Barça actual és “la dictadura del president, que ha omplert el club d’amics i familiars sense experiència en situacions tan dures com l’actual. Ningú s’atreveix a dissentir de la directiva perquè s’agafen a la poltrona i ser directiu del Barça en aquests moments és important. Ferran Reverter va dimitir el febrer d’aquest any i no es va substituir. També el director executiu de l’Espai Barça perquè Laporta va posar un amic seu de l’escola per sobre que no en sabia ni anglès”. Ho afirma Jaume Llopis, professor emèrit de l’IESE, exdirector general de Nestlé, Agroalimen, Sarrió, Unió-Fènix, Moulinex i CEO del Grup Borges. També és un dels socis més antics el Barça, el número 978, un fet que el converteix en un dels 1.000 senadors del club que Laporta va incloure a la comissió de l’Espai.
Quan va entrar i va poder percebre l’olor de podrit va sortir corrent, com la resta dels pocs barcelonistes amb certa dignitat i prestigi que han saltat per la borda, com van fer Jaume Giró o Ferran Reverter, a més d’altres executius o del mateix Jaume Llopis, que ha analitzat la deriva del club en mans de Laporta d’aquests darrers i dramàtics mesos. Responent una pregunta sobre si hi ha possibilitats d’una recuperació: “Encara que es guanyin 10 Champions League seguides –afirma–, no hi haurà possibilitat de fer-ho. Quan hi ha tant deute com el que té el Barça en aquests moments, els creditors volen recobrar el deute. Quan ho facin, el Barça no podrà tornar-la. Tot i que Joan Laporta afirmi que, mentre ell sigui president, el Barça serà dels socis i no es transformarà en SAD… no té credibilitat. O es transforma en SAD o es ven molt més patrimoni. Ara Goldman Sachs demanarà la propietat del Camp Nou per donar aquests 1.500 milions d’euros. La situació econòmica del club és molt dolenta i, a més, el pressupost d’aquest any (1.255 milions d’euros, rècord gràcies als ingressos extraordinaris de les palanques) ja és impossible de complir, ja que la junta directiva va contemplar que s’arribaria a quarts de final a la Champions League. Ara hauran d’afrontar uns 100 milions d’euros en pèrdues per drets de televisió, ticketing, explotació de l’estadi i patrocinadors. El Barça es troba en pèrdues recurrents sense comptar els ingressos extraordinaris (palanques) i té un forat operatiu de 200 milions d’euros. Sense les palanques, el pressupost no tirava endavant”.
Són declaracions a El Confidencial en què també posa al punt de mira aquesta frivolitat i descontrol en la despesa pròpia de Laporta. “Encara recordo –explica– quan, a la gira americana del Barça de pretemporada, van viatjar 160 persones. Eren 60 són plantilla i staff tècnic, però… els convidats eren 100. Tots viatjant en avions a primera classe i quedant-se en hotels de luxe. Això va contra reflotar una empresa en crisi per part d’una junta directiva on hi ha dirigents que ja van enviar a la liquidació el Reus Deportiu”.
Sobre aquesta cultura de l’endollisme i l’amiguisme, la memòria de l’exercici passat dona una informació esglaiadora i irritant sobre la resolució de dos plets oberts per Muro Cortina Modular (MCM) mitjançant transaccions a favor d’aquesta empresa dirigida per Antonio García Valdecasas, empresari amic de Laporta a qui ja li va firmar un contracte extraordinàriament avantatjós a favor seu i ruïnós per al club a l’anterior mandat abans de concloure el 2010.
Bàsicament, eren dos tipus d’acords, un per a la col·locació del revestiment de vidre de la nova Masia de Sant Joan Despí i un altre per a l’explotació d’aquesta coberta mitjançant panells leds de publicitat amb la idea d’exportar aquest mateix model a la coberta gegant del nou Camp Nou segons el projecte de Norman Foster. El negoci per a MCM hauria estat escàndol.
Per sort per al club, com gairebé tot el que passa pel limitat talent de l’àrea legal de Laporta sota l’ègida del seu amic Pere Lluís Mellado, que ja era el seu fidel servidor en aquella primera etapa, la redacció del contracte estava pensada per no ser revisada ni posada a prova per la realitat, sinó pel mangoneig i el tripijoc. Així, quan Sandro Rosell va accedir a la presidència i es va construir la Masia -projecte pendent de Laporta des del 2003-, van aparèixer totes les llacunes, ja que MCM va reclamar danys i perjudicis al club per la nul·la explotació de les parets de la Masia amb la pretensió afegida que fos el club qui busqués patrocinadors en benefici d’un tercer. Un artefacte comercial que hauria sagnat el Barça.
La demanda de MCM va ser desestimada a primera instància, confirmada després per l’Audiència Provincial i finalment no admès a tràmit el recurs de cassació interposat davant el Tribunal Suprem, que a més va condemnar a costes l’empresa d’Antonio Garcia Valdecasas per import d’aproximadament un milió d’euros. No només això, el Barça va haver de reclamar amb èxit els defectes d’aquesta segona pell de la Masia, que va caure a trossos al cap de pocs mesos de la seva instal·lació.
Ningú suposaria que MCM mai no podria sortir guanyant d’aquesta situació. Hauria estat el més lògic i coherent amb qualsevol altra junta que no fos la de Joan Laporta, inclinada indefectiblement a defensar menys els interessos de club que els d’empreses tan pirates com MCM que, en previsió que canviés la truita, va tornar a presentar la mateixa demanda reclamant 78,8 milions “per un pretens incompliment del contracte d’explotació conjunta de la façana de La Masia a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí”, la demanda que ja va ser desestimada fins i tot pel Suprem. A més, Muro Cortina Modular “va sol·licitar concurs necessari del Club davant del jutjat mercantil número 12 de Barcelona” per eludir el pagament obligat de les costes. Segons la memòria, “El 12 de novembre del 2020, aquest jutjat va suspendre l’admissió a tràmit de la sol·licitud de concurs necessari. El Club ha presentat escrit sol·licitant la inadmissió a tràmit de pla per sol·licitud fraudulenta per manca de condició de creditor del sol·licitant i per manca d’acreditació de la situació de sobreseïment generalitzat en els pagaments”.
En tots dos casos els especialistes legals i els auditors van considerar remot i molt baix el risc que tots dos plets poguessin danyar, ni lleugerament, la defensa del Barça. La sorpresa ha estat que, també en tots dos casos, la directiva de Joan Laporta ha decidit subscriure un acord transaccional amb MCM perquè renunciés a l’acció plantejada contra el Barça i així aconseguir l’arxivament de les actuacions.
La memòria, lògicament, no dona xifres d’aquesta transacció que si hagués conclòs amb algun tipus de benefici per al club sí que s’hauria especificat. Qualsevol expert només pot conjecturar que Laporta ha autoritzat indemnitzar, per dir-ho així, MCM, per descomptat exonerar-lo de les costes del judici perdut per la desestimació íntegra de la demanda, i a més oferir-li una quantitat per satisfer la seva set de condemnar el FC Barcelona com a recompensa.
Es tracta d’un escàndol comparable als 16,7 milions que Laporta va perdonar a Neymar, suposadament a canvi que el jugador deixés de reclamar 47 milions en un altre plet creuat per incompliment del pagament per la prima de renovació que, a la vista està, no va complir quan va comprar la carta de llibertat per anar al PSG. El Barça a més ja havia guanyat en primera instància.
Per tant, aquests 16,7 milions més la xifra pagada a MCM per fer les paus amb el seu amic Garcia Valdecasas s’han de sumar a la llarga llista d’operacions funestes i ruïnoses signades per Joan Laporta, el president que va camí de batre el rècord de liquidació del Barça en menys temps que l’invertit a fer desaparèixer el Reus. Sembla que el soci Jaume Llopis pot tenir raó en tot el que diu.
