Boicotejar el Mundial de Qatar

La primera pregunta que cal fer-se és si s’ha de fer o no un campionat del món de seleccions en un país que no és democràtic. Estem parlant, en aquest cas, de Qatar, un país que és una monarquia absoluta governada per la dinastia de la família Al Thani des del segle XIX. Un país on es contemplen sancions penals com la lapidació o la flagel·lació i on els actes homosexuals són il·legals i poden ser castigats amb la pena de mort, una pena vigent al país tot i que no s’ha aplicat des del 2003. Un país que es regeix per la xaria, amb una aplicació menys rigorosa envers els drets de les dones que altres països àrabs però on les que són violades poden ser condemnades per adulteri.

A Qatar hi viuen uns 2,6 milions de persones, el 80% de les quals són immigrants. Per tant, hi ha més gent nascuda a l’Índia que a Qatar vivint-hi. Els països que aporten més treballadors migrants, després de l’Índia, són BanglaDesh, Nepal, Pakistan, Egipte o Filipines. Són aquests treballadors migrants els que han construït els camps de futbol i les instal·lacions que es faran servir en el campionat del món que va començar ahir. Les condicions de vida d’aquests treballadors són duríssimes. La pressió de les associacions defensores dels drets humans ha aconseguit moderar alguns dels abusos comesos contra els treballadors, però, tot i així, molts viuen en condicions indignes, fan jornades de treball molt llargues, sota unes temperatures elevadíssimes, estan mal pagats i sovint són víctimes de maltractaments. 6.500 d’ells han mort fent obres i treballs vinculats al campionat del món, segons The Guardian.

Amb aquest panorama, s’ha de fer boicot a una competició que mobilitza centenars de milions d’espectadors arreu del món i per la qual la major part de les seleccions que hi participen han suat sang i fetge per classificar-s’hi?

Podem veure els partits ignorant el context en què es celebraran?

En el meu entorn qui està més decidit a fer aquest boicot són les persones a les quals no agrada el futbol. Les amants d’aquest esport solen dir que estan a favor del boicot però que veuran els partits i seguiran el desenvolupament de la competició. També n’hi ha que diuen que perquè s’ha de fer boicot a una competició perquè es faci a Qatar quan no s’ha reclamat amb la mateixa força quan la Xina o Rússia han organitzat Jocs Olímpics. N’hi ha que miren enrere i recorden el Mundial que va organitzar Argentina sota la dictadura de Jorge Videla o, fins i tot, els Jocs Olímpics a l’Alemanya de Hitler.

Posats a fer memòria, caldria dir que l’ex-jugador i entrenador del Barça Josep Guardiola va jugar un parell d’anys a l’equip Al-Ahli, de Qatar. “Sens dubte és el país del món islàmic més obert i occidental. És un lloc segur i la gent té llibertat”, ha arribat a dir. L’actual entrenador del Barça, Xavi Hernández, va jugar quatre anys a l’equip qatarià d’Al-Sadd i quan va penjar les botes el va entrenar durant dues temporades. Ha estat ambaixador d’aquesta Copa del Món i veurà part de la competició des dels estadis construïts amb la sang i la vida de molts migrants.

Jo, com canta Alejandro Sanz, tinc el cor partit. El Siscu activista pels drets humans i la justícia veu clar que s’ha de boicotejar el Mundial de Qatar. El Siscu futbolero voldria veure el major nombre de partits. Veurem qui s’imposa. Els dos Siscus estan d’acord, però, en què la crítica a la dictadura de Qatar ha de continuar quan l’equip que guanyi el Mundial aixequi la copa de campió, el proper 18 de desembre.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.