La gestió forestal metropolitana, clau de la lluita contra el canvi climàtic

Una nova estratègia de l’AMB impulsa la construcció amb fusta de proximitat

L’estratègia de gestió forestal de l’AMB fa un gir cap a les muntanyes del territori i els boscos periurbans (AMB, Albert Canalejo)

Les polítiques forestals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han fet un pas endavant i, a més de vetllar per la reducció del risc d’incendis, han fet un gir cap a la gestió de les muntanyes i els boscos periurbans. L’AMB ha desplegat una nova estratègia metropolitana de la fusta que engloba des de la planificació territorial fins al disseny de l’espai públic amb recursos naturals dels boscos metropolitans, així com la construcció de calderes de biomassa que utilitzin fusta de proximitat.

Mitjançant aquesta estratègia metropolitana de gestió de la fusta, l’AMB pretén fomentar el mosaic agroforestal per reduir el risc d’incendis i millorar la salut dels boscos periurbans; valoritzar i donar nous usos a la fusta per construir edificis més sostenibles i reduir la petjada ecològica; i fomentar l’economia verda i circular. Segons assenyala Antoni Farrero, coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB i enginyer forestal, “la utilització de la fusta en la construcció d’edificis és molt important” per poder complir els objectius de desenvolupament sostenible que s’ha marcat l’AMB, sobretot tenint en compte que el 40% del consum energètic de la UE i el 36% de les emissions estan relacionades amb la construcció d’edificis i el seu cicle de vida.

L’ús de fusta en la construcció permetria reduir un 20% la petjada de CO₂ actual associada a l’edificació entre els anys 2025 i 2029, i un 35% el 2030. De fet, per cada metre cúbic de fusta que s’utilitzi s’evita l’emissió d’aproximadament una tona de CO₂, i l’ús d’aquest material redueix més d’un 30% les emissions en comparació a la construcció amb formigó. “Només que la meitat dels materials emprats siguin fusta, ja tenim aquesta reducció”, destaca Farrero. Per tal d’assolir aquestes fites, la nova estratègia de l’AMB busca, fomentar l’ús de la fusta en edificis com habitatges i equipaments i generar una demanda de fusta que provingui dels espais verds metropolitans per així contribuir a l’economia circular.

Les característiques de la infraestructura verda metropolitana fan que el desplegament d’aquesta estratègia sigui viable i beneficiós. De fet, dels 536 km2 que té l’àrea metropolitana més del 52% són espais oberts, i el territori compta amb un total de 17.000 hectàrees de boscos amb una velocitat de creixement de 2 m3 per hectàrea a l’any. Gairebé el 27% del territori són boscos metropolitans, i el 75% d’aquests tenen fusta susceptible d’aprofitar-se per a la construcció.

Construccions amb fusta

Edifici PISA de Cornellà (José Hevia)

L’AMB ja ha construït els primers edificis amb estructura de fusta, i l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) n’és un exemple. Es tracta d’una promoció de 85 habitatges amb protecció oficial que ha guanyat diversos guardons arquitectònics nacionals i internacionals i que destaca per la seva innovació i per l’ús de la fusta com a element predominant en la construcció. Segons explica Farrero, es tracta d’un edifici que incorpora una nova concepció de l’habitatge, ja que té en compte la igualtat de gènere i està pensat per famílies que tenen una activitat compartida. De fet, també ha rebut guardons per la seva funcionalitat.

D’altra banda, l’Administració metropolitana està construint els primers tres equipaments públics amb estructura de fusta dins del territori metropolità: l’arxiu municipal de Ripollet (Vallès Occidental), que estarà llest previsiblement a la tardor; la llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), que es troba en procés d’execució; i l’ampliació de l’institut de Tiana (Maresme) que ja està gairebé acabada. L’objectiu de l’AMB, seguint el protocol de sostenibilitat aprovat per l’AMB és ampliar aquesta iniciativa a altres edificis i equipaments i que es facin més construccions amb fusta que procedeixi d’explotacions forestals sostenibles i de proximitat.

Com destaca Farrero, els principals avantatges i beneficis de la construcció amb fusta són la innovació; la descarbonització i la sostenibilitat, gràcies a la reducció de la petjada de carboni i d’emissions que comporta; la regulació tèrmica i l’impuls al producte nacional de km 0, ja que la majoria de la fusta emprada prové de boscos espanyols, fet que alhora afavoreix el mercat nacional.

Biomassa i equipaments

Una altra iniciativa que l’AMB ha posat en marxa amb relació a la gestió forestal és la instal·lació de cinc calderes de biomassa als municipis de Pallejà, Corbera de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat, amb l’objectiu de donar energia a diversos equipaments públics com escoles, comissaries, poliesportius i edificis municipals. El cost total ha estat d’1.336.500 euros, i amb la posada en funcionament de les calderes l’AMB pretén potenciar la gestió de les muntanyes del Baix Llobregat, afavorir l’economia circular i optimitzar els recursos econòmics públics.

Segons explica el vicepresident de polítiques forestals de l’AMB i també alcalde de Sant Climent, Isidre Sierra, la idea és donar sortida als diversos materials que ofereixen els boscos i revaloritzar-los, i que “l’energia dels equipaments públics vingui del propi material generat, de manera que la biomassa serà amb producte km 0”. Les cinc calderes evitaran el consum d’energies fòssils i permetran aprofitar els boscos metropolitans, així com que els municipis disposin d’una producció pròpia d’energia. A més, segons els càlculs de l’AMB, suposaran un estalvi d’emissions quantificat en 375,60 tones anuals de CO₂.

La iniciativa s’integra en el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) de l’Administració metropolitana, un pla d’inversions que busca implementar estratègies relacionades amb la gestió forestal, la millora dels espais fluvials i la recuperació de zones degradades.

AgroForAdapt, un projecte innovador

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és sòcia del projecte AgroForAdapt, una iniciativa innovadora que té com a objectiu promoure sistemes agroforestals –combinació de vegetació llenyosa amb producció agrícola o ramadera– per adaptar al canvi climàtic els sectors agraris i forestals de les zones mediterrànies. El projecte, explica el coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Antoni Farrero, busca àrees demostratives per experimentar noves tècniques i és una mena de “laboratori a l’aire lliure”.

L’Administració metropolitana, com a sòcia del projecte, actuarà a la Finca de Can Colomer, situada entre els municipis de Sant Climent de Llobregat i Gavà, que compta amb 162 hectàrees de les quals el 90% és superfície forestal i el 10% restant són cultius. Segons assenyala el vicepresident de polítiques forestals de l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra, es duran a terme actuacions forestals relacionades amb la reducció i la densitat del bosc i, a més, una cooperativa de la zona que té ases i cabres practicarà la pastura extensiva. Serà un sistema silvopastoral –combinació de vegetació llenyosa amb pasturatge de bestiar– i per tal de monitorar i fer seguiment del projecte hi haurà zones de control en les parcel·les.

Inversions per a actuacions forestals

L’AMB ha posat en marxa durant aquest mandat el Programa metropolità d’actuacions forestals (PMAF), el qual compta amb un pressupost de 400.000 euros anuals i està destinat a fer tasques de manteniment abans que arribi l’època de màxim risc d’incendi forestal, entre els anys 2023 i 2024. El vicepresident de polítiques forestals de l’AMB i alcalde de Sant Climent, Isidre Sierra, destaca la gran fita que suposa un pla d’inversions forestals per a les muntanyes periurbanes, i assegura que el programa “ha vingut per quedar-se”, ja que el canvi climàtic i la magnitud de massa forestal existent (26,8% del territori metropolità) fan necessari abordar la lluita contra els incendis amb visió metropolitana.

El PMAF ha permès als ajuntaments metropolitans amb més superfície forestal –excepte Barcelona i l’àrea de Collserola, que reben un tractament específic– presentar a l’AMB propostes per executar al territori. Concretament, el pla d’inversions cobreix actuacions relacionades amb l’arranjament de camins forestals; la millora o la col·locació de rampes per a la sortida de fauna; la creació o millora de franges de protecció, i altres actuacions relacionades amb dipòsits de capacitat reduïda per recollir l’aigua de la pluja.

Dipòsits d’aigua de capacitat reduïda (AMB, Albert Canalejo)
(Visited 173 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari