Goldman Sachs segueix encara sense donar llum verda al finançament de l’Espai Barça

El calendari d'obres i els costos disparats i improvisats de la reforma proposada per Laporta no es basen en propostes sòlides i creïbles ni tenen la reputació professional per convèncer els inversors

Imatge virtual del futur Camp Nou

La propaganda oficial de la junta de Joan Laporta i tot el seu aparell de comunicació han reiterat les dates i els terminis en què, d’una vegada per totes, s’iniciaran de debò les obres de remodelació del Camp Nou segons la nova reforma plantejada sobre el projecte inicial de l’Espai Barça. Analitzada a fons la lletra petita de tota aquesta comunicació, l’aventurat trasllat del primer equip a l’Estadi Lluís Companys la temporada que ve no apareix, però, amb la mateixa claredat ni exactitud que relata la premsa oficialista, donant per fet que el Barça jugarà fora del Camp Nou com a mínim la totalitat del curs 2022-23 i alguns partits de la següent 2023-24.

La directiva, a la memòria oficial, no especifica en cap cas dates concretes ni tampoc aproximades, limitant-se a fer referència a l’acord aconseguit amb Barcelona Serveis Municipals (BSM), empresa gestora de les instal·lacions esportives municipals, entre elles l’estadi Olímpic, perquè el Barça les utilitzi “mentre es fan part de les obres de remodelació del Camp Nou”. No afirma, ni desmenteix tampoc, que aquesta utilització hagi de ser necessàriament en els terminis que ha fet servir la premsa.

La raó d’aquesta ambigüitat, pròpia d’una gestió més mediàtica, estètica i aparent, no és altra que la reserva de la directiva davant la fredor amb què Goldman Sachs ha acollit els plans canviants de Joan Laporta respecte de l’Espai Barça, especialment a partir del tripijoc arquitectònic introduït i de l’ambiciosa i gens sofisticada petició d’un préstec de 1.500 milions d’euros per començar la part més important de l’obra.

Laporta, d’altra banda, ha entretingut i marejat prou l’àrea de l’Espai Barça, on el seu primer responsable va fugir-ne l’estiu passat, incapaç de suportar ni un minut més la inestabilitat i les ingerències del president, com perquè ni l’Ajuntament de Barcelona i molts menys Goldman Sachs sàpiguen exactament qui mana realment en aquest nínxol tan sensible als amiguismes, els tripijocs i les licitacions poc transparents.

Com a resultat d’aquestes convulsions, la directiva ha posat en mans d’una enginyeria, Torrella Consulting, envoltada de dubtes i recels sobre si posseeix l’estructura i l’experiència suficients per fer-se càrrec del projecte d’execució i de l’obra del nou disseny arquitectònic, sense que alhora se sàpiga si el guanyador del concurs arquitectònic, Nikken Sekkei, continua tenint algun tipus de tutela sobre el projecte d’execució, com hauria de ser, si més no en la teoria i la lògica de les grans empreses constructives com el nou estadi barcelonista.

El cas és que l’empresa successora, Torrella Consulting, ha d’emprendre en un temps molt curt la producció del complex pla de realització i presentar-lo davant l’Ajuntament de Barcelona a temps de ser aprovat i de la llicència corresponent perquè aquest estiu pròxim arrenquin les obres.

Com que aquest procés sembla impossible d’encaixar en els terminis publicitats pels mitjans, Laporta pretén obtenir una solució intermèdia com seria el permís municipal per anar enderrocant la tercera graderia mentre als despatxos de l’oficina tècnica municipal d’urbanisme va avançant la paperassa. Aquesta perillosa deriva, sigui quin sigui el desenllaç, no fa sinó augmentar els dubtes de Goldman Sachs i, per descomptat, el risc d’anar endarrerint encara més aquest anar a jugar de lloguer en un estadi com el de Montjuïc, car de condicionar, limitat en aforament i incòmode per als abonats del Barça, per no parlar del terrible impacte a l’economia blaugrana.

Més enllà de la logística domèstica i les diatribes internes entre arquitectes i aquests alhora amb l’administració municipal, per ara Goldman Sachs no ha donat la seva aprovació ni llum verda a aquest mega crèdit posat sobre la taula per Joan Laporta. De fet, tampoc no existeix la menor certesa ni la sensació que el seu distanciament respecte del projecte s’hagi modificat.

El detonant va ser la dimissió de Ferran Reverter quan, en plenes negociacions amb Goldman Sachs, que actua més aviat com a intermediari que com a financera pròpiament, Laporta va modificar substancialment el pla de negoci previst i va començar a negociar palanques i fitxatges per l’esquena. A més de sortir cames ajudeu-me, Reverter va advertir Goldman Sachs de la insensatesa i frivolitat del president que, arran de la seva marxa, va assumir responsabilitats executives i es va posar al capdavant d’aquest desgavellat empobriment del club al qual ha conduït des d’aleshores.

Davant d’aquesta situació, Laporta va intentar recuperar aquest terreny perdut en imatge i prestigi convocant a Barcelona els mateixos probables inversors que s’havien reunit amb Reverter a Miami l’última vegada que GS havia abordat seriosament el finançament de l’Espai Barça sota els paràmetres de la junta successora de Bartomeu amb la qual sí que tot estava a punt i preparat. En aquells moments de relació fluida i positiva, Reverter també havia tancat amb Goldman Sachs un préstec operatiu de 590 milions per superar l’impacte de la pandèmia i el constrenyiment del deute a curt termini.

Tot i això, les coses no van sortir com Laporta esperava d’aquest intent en solitari de reobrir la via GS per a l’Espai Barça. La reacció oficial del club a aquesta cimera a Barcelona es va reduir a un apunt a la memòria: “Durant el mes de maig el Club va organitzar tres jornades de sessions informatives per a algunes de les firmes, grups inversors i agències de rating més prestigioses del sector amb l’objectiu d’aprofundir el projecte de l’Espai Barça i el pla de negoci. Aquests inversors van venir de la mà de Goldman Sachs, líder mundial en banca d’inversió i operativa de valors, que ha estat consultor en el finançament de més de 45 estadis a tot el món, amb més de 20.000 milions de dòlars, i que actua com a intermediari del Club”.

La impressió que es van emportar aquests visitants no va ser del tot positiva tant pel nivell no massa excels dels seus interlocutors com per l’absència d’un CEO capaç de liderar la reunió com cal i, per descomptat, per l’acte de presència d’un president amb el mateix discurs imprecís i mediàtic amb què convenç i domina la premsa local, però que no funciona ni és acceptable en aquest tipus de fòrums tan tècnics i professionals. Sens dubte, el club es va fer càrrec dels costos d’aquestes reunions finalment poc útils.

Una altra cosa és que Goldman s’hagi avingut a executar el finançament acordat, ara parcial, de l’anterior projecte i junta, per 180 milions sobre les obres prèviament aprovades a la MPGM i d’obligada execució anterior a la gran obra. Així es reflecteix a la memòria: “El 16 d’agost del 2018, una entitat financera nord-americana va concedir un préstec al Club per import de 90 milions d’euros per finançar la primera fase de la construcció de l’Espai Barca, en què la societat dependent Barca Licensing & Merchandising, S.L.U. actua com a garant. El venciment del préstec era del 15 de febrer de 2022 i meritava un tipus d’interès referenciat a l’Euribor més un diferencial. El 28 de gener del 2022 es va subscriure un contracte de novació d’aquests contractes de finançament subscrit el 16 d’agost del 2018, i es va ampliar el límit de crèdit fins a 180 milions d’euros, amb venciment fins al 15 de febrer del 2023. El 30 de juny del 2022 s’han disposat 118 milions d’euros (90 milions d’euros el 30 de juny del 2021)”.

Pel que fa a aquest nou Camp Nou al qual Laporta vol amputar la tercera graderia per convertir-la en una grada d’impossible visibilitat, i no emprendre la reforma del soterrani de la primera graderia, a més de no haver obtingut encara les llicències municipals i sí el rebuig del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a Goldman no se li ha plantejat un pla de costos i explotació, sobretot del Palau Blaugrana, que sigui creïble ni a l’alçada de la professionalitat exigida a una entitat com el FC Barcelona. De moment, per molts plans que hi hagi de trasllat a Montjuïc no hi ha la menor possibilitat que ningú vulgui pagar una festa tan cara i improvisada.

(Visited 200 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari