El rei i la comissionista

La cinquena temporada de The crown ja ha arribat a les pantalles de les nostres cases. Narra la crisi matrimonial entre l’actual rei d’Anglaterra, llavors príncep Carles, i Diana de Gal·les, abans de la seva tràgica mort. Un període nefast per a la reina Isabel II. L’estrena coincideix amb el judici, també a Anglaterra, del rei emèrit espanyol, Joan Carles I. Sense desmerèixer la riquesa temàtica de la monarquia britànica, exitosament explotada a la sèrie, els mèrits de l’espanyola no són tampoc menyspreables.

Les reialeses sempre han tingut tirada en la ficció. Recordo aquella mítica pel·lícula de Laurence Oliver, El príncep i la corista, interpretada per Marilyn Monroe i el mateix Oliver. I tantes altres. Però, com deia Oscar Wilde, la realitat supera la ficció, i ara el que està de moda és recrear la ignominiosa vida de les reialeses, i aquí, insisteixo, Espanya té material per donar i vendre. Ja s’han fet coses al respecte, però falta un The crown com Déu mana.

En el judici al·ludit al principi, els advocats del rei emèrit al·leguen immunitat per a salvar sa majestat de l’assetjament del qual l’acusa la seva ex, Corinna Larsen. No al·leguen que no existís l’assetjament, això esdevé superflu, el que venen a dir és que llavors era immune, i, per tant, podia fer-ho, això o el que volgués. Aquest detall, no menor, és el que més fàstic fa de la trama reial espanyol. La inviolabilitat del rei, abans Joan Carles I i ara Felip VI és, a part d’anacrònica, altament injusta i repugnant. Si es vol mantenir la casposa institució monàrquica, que ja em costa d’assimilar, fora bo almenys actualitzar algun dels seus desassenyats privilegis.

Total, com que de moment res fa pensar que res canviï, almenys fem de l’esperpèntica monarquia espanyola una sèrie, on no caldrà posar massa imaginació, la realitat és prou bèstia. Sent fidedigna, al cap dels anys, algú pot fins i tot arribar a pensar que és exagerada, que mai algú va poder actuar amb tanta pocavergonya i que mai ningú ho podria haver permès. Com deia Maquiavel en El príncep, “qui enganya sempre trobarà persones disposades a ser enganyades”. Doncs això.

(Visited 84 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari