La comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre els programes espia com Pegasus reflecteix, en l’esborrany del seu informe conegut aquest dimarts, que el marc legal d’Espanya sobre espionatge té “llacunes” pel que fa al seguiment de persones i permet que el CNI treballi amb manca de transparència.
El text, que serà objecte d’esmenes abans que es voti en la comissió i el ple, ja el març del 2023, troba acreditat l’espionatge a 65 figures vinculades amb l’independentisme català, assenyalat pel centre Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, segons publica Europa Press.
L’esborrany elaborat per aquesta comissió ubica “una gran llacuna” en “la naturalesa retroactiva del ciberespionatge”, per bé que admet que el marc legal d’Espanya dona una “consideració significativa” al permís previ judicial sobre els seguiments. Pel que fa a les garanties legals, el text assenyala que “corren el risc de quedar obsoletes i no brindar als ciutadans una protecció suficient”.
El CNI, l’agència d’intel·ligència espanyola a qui l’independentisme acusa d’usar Pegasus, no hi consta, en canvi, assenyalat com el responsable dels seguiments. No obstant això, l’esborrany de l’informe destaca que actua opacament on indica que “gran part de la feina del CNI es manté en secret i li manca transparència”.
De fet, reflecteix que la Constitució espanyola no permet l’accés a documents o informació dels serveis d’intel·ligència, i que la llei de secrets oficials del 1968 està “en gran manera antiquada” perquè no estableix el termini de vigència d’un secret.
D’altra banda, recomana com a necessària una definició de seguretat nacional comuna a tots els estats membres de la Unió Europea, i una delimitació clara de l’aplicació d’aquest règim legal especial.
