Una COP sense en Pep

Aquest diumenge han començat les sessions de la 27ª conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a la ciutat de Sharm El Sheikh, a Egipte. Per mi, és impossible sentir parlar de la COP27 i no recordar el meu amic i mestre en l’anàlisi dels efectes del canvi climàtic, Josep (Pep) Cabayol.

En Pep reclamava sempre el que ha recordat ara el secretari general de Nacions Unides, António Guterres: cal que es posi fi a l’addicció pels combustibles fòssils. Però desconfiava de l’eficàcia de l’acollida efectiva a les paraules de Guterres. La història de les COP està farcida de compromisos teòrics que esdevenen incompliments reals.

En feia esment, aquests dies, un altre bon amic d’en Cabayol i meu: Miguel Pajares, autor del llibre “Refugiados climáticos”. Analitzant l’informe que Nacions Unides ha preparat per la COP27 en destacava que denuncia que amb les polítiques actuals dels diferents governs, les emissions de CO2 seran el 2030 un 10,6 més grans que les del 2010, la qual cosa equival a unes emissions similars a les del 2021. L’acord de la cimera del COP de 2019 era que aquestes emissions es reduirien a la meitat el 2030.

Cabayol i Pajares denunciaven el greenwashing de les grans corporacions empresarials que pretenen fer-nos creure que estan molt preocupades per l’emergència climàtica i pel futur de la Humanitat i només els interessa el seu compte de resultats.

Teòricament hauríem d’arribar al 0 net d’emissions el 2050. És a dir, que reabsorbim tant CO2 com n’emetem a l’atmosfera aquell any. Robert Watson, ex-president del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), ho va dir molt clar: “el zero net és una trampa posada pels industrials i els governs per enganyar el món”.

Pajares preveu una nova COP perduda. Molt em temo que en Cabayol hauria pensat el mateix. Li manllevo les paraules amb què Pajares acabava un article recent a Público: “S’ha acabat el temps de les promeses governamentals que sempre són a deu o trenta anys vista, mentre les economies continuen fent allò de sempre i l’amenaça climàtica s’ageganta. És hora de fer els canvis radicals i immediats que requereix l’emergència, i els rebels ho saben”.

Rebel ho era Cabayol i rebels són els que haurien (hauríem?) de fer tot allò que calgui perquè cada COP que se celebra no sigui només un seguit de compromisos aplaudits a la cerimònia de clausura, que després no es compleixen i ens acosten cada cop més al col·lapse global.

(Podeu veure ’50º’, el darrer documental dirigit per Josep Cabayol, al programa ‘Latituds’ del Canal 33, en dues parts que s’emetran els dies 14 i 21 de novembre a les 23:55 hores)

(Visited 142 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari