Europa funciona: pacte verd europeu

Onades de calor, tempestes imprevistes, riuades i els danys materials i humans que tot això comporta.  A més de la sensació d’inseguretat i la certesa de que allò que alguns neguen encara no es que estigui per venir, es que ja és aquí.

La relació entre la terra, les ciutats i pobles i la seva població no ha estat prou desenvolupada encara des dels paradigmes de la sostenibilitat ambiental, que focalitzen més en la part física i meteorològica de l’equació. Natural, si entenem que les ciències que estudien el fenomen del canvi climàtic no tenen massa en compte el comportament humà, tant en la gènesi com en els efectes.  Un defecte habitual en el pensament científic que és lineal i deixa de banda els aspectes sistèmics.  Com el món, els fenòmens que ens afecten son circulars i l’anàlisi de les causes no treu importància al que es refereix als seus efectes i, per què no, també als processos entremitjos. En cicles curts és fàcil de veure: si cavem la terra i plantem unes llavors, esperem obtenir uns vegetals determinats en un temps concret. Però quan hem d’observar fenòmens de cicles més llargs se’ns escapen moltes coses.

Els esforços dels moviments internacionals respecte el canvi climàtic, les seves causes i els seus efectes, estan obtenint resultats en el si d’Europa. Varen començar abans amb la conscienciació de moltes ciutats i pobles orientats a les fites de la sostenibilitat i la lluita contra els gasos contaminants. La gestió de residus, la recollida selectiva de les escombraries, el reciclatge, entre d’altres son estratègies a escala local iniciades al segle passat que han quallat amb prou eficiència entre la població. La dimensió superior –empresa i indústria- més reticent als canvis ha requerit modificacions legislatives i sancions per anar modificant progressivament les pràctiques contaminants i això amb força diversitat entre els països europeus: tema a revisar.

Ara tenim a l’abast una nova eina, elaborada per la Comissió Europea: el Manual d’adaptació al canvi climàtic, amb criteris i orientacions adreçades als estats per tal d’articular un moviment harmònic i convergent cap al canvi de model econòmic i industrial que representa la sostenibilitat ambiental. Les recomanacions, adreçades a les autoritats locals i regionals permeten adaptar els criteris generals a cada territori, amb el suport d’ajuda financera i instruments tècnics útils. Aquest Manual està emmarcat en la campanya El Pacte Verd es fa Local liderat pel Comitè Europeu de les Regions, que vol ubicar de nou a les ciutats i regions en el centre de la transició verda. Els fons directes de la Unió Europea a través del Comitè de Regions seran la forma més efectiva d’assolir objectius comuns amb metodologies compartides.

Les estratègies estan afinades segons la dimensió territorial, sigui àrea de muntanya, mar Atlàntic o Mediterrani i altres zones costeres. La evidència científica sobre l’impacte del canvi climàtic a diferents àmbits territorials és la peça clau per adaptar les respostes a cada lloc d’Europa.

A la zona mediterrània és especialment rellevant la previsió i lluita contra les altes temperatures, que serà constant en els propers anys, a través d’estratègies urbanes que contemplin l’increment de les àrees verdes a les ciutats, la provisió d’ombra i d’aigua. També la protecció davant incendis forestals, la rehabilitació i millora de les vies urbanes per a l’absorció d’aigua de pluges tempestives i la seva canalització o l’adaptació dels habitatges en pitjors condicions de climatització.  I sense oblidar l’impacte sobre la salut de les persones, especialment d’alguns col·lectius, d’aquests fenòmens climàtics.

La salut pública, des de la seva vessant de prevenció i protecció, torna a emergir com a eix central de les polítiques públiques al haver d’entomar nous reptes externs de tipus mediambiental però també incloent les diferències socials i iniquitats que aquests efectes poden representar. Noves estratègies regionals, metropolitanes i locals es fan necessàries per prevenir, planificar i executar accions que minimitzin els efectes del canvi climàtic entre la població, tant a nivell individual (persones amb condicions o malalties específiques), com comunitari (projectes de prevenció i millora de les condicions de vida), com laboral (adaptació d’espais i horaris a les condicions ambientals)

Una regió o ciutat que vulgui vincular-se a les tendències internacionals i europees haurà de fer l’esforç d’aplegar consensos entre diferents àmbits de govern, a diferents nivells administratius i amb la cooperació estreta de la ciutadania per poder assegurar la vida saludable i la seguretat a la seva població.

 

Sierra, Isabel  Definir y Gobernar ciudades para las personas, 2016

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

NOTES ESPECIALS

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.