El ‘Limonium catalaunicum’ fa ballar el macropolígon de Lleida

Aquesta planta, en perill d’extinció, ha determinat la conflictiva ubicació escollida

Toni Postius, regidor d’Urbanisme i tinent d’alcalde de Lleida

Explica la Wikipedia que el Limonium catalaunicum és “un hemicriptòfit rosulat perenne, que té unes fulles basals que durant la floració marceixen; les tiges de les flors poden tenir 60 cm i les seves flors de grandària petita de color violeta tenen de diàmetre de 5 a 5,5 mm, que formen espigues de 3-10 cm”. Aquesta varietat de planta va ser identificada l’any 1962 i se la pot trobar en zones de l’Aragó, com els Monegres, i a la plana de Lleida.

Els botànics calculen que queden uns 130.000 exemplars de Limonium catalaunicum, escampats en aquesta part de la península Ibèrica. Tot i això, consideren que és una planta en risc d’extinció i, en conseqüència, recomanen que sigui protegida al màxim.

Quan el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va posar en marxa el Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica (PDUAE) de Lleida, va estudiar diverses alternatives per a la implantació d’aquest macropolígon industrial. Però, segons explica la memòria d’aquest projecte –que actualment està en tràmit d’informació pública–, la primera proposta que es va impulsar va ser descartada perquè afectava una zona amb presència de Limonium catalaunicum.

És amb aquest argument que es va escollir la ubicació actual, tot i que té un impacte brutal sobre la rica horta de Lleida i comportarà l’expulsió d’uns 200 veïns de les partides de Torres de Grealó i Quatre Pilans. El més insòlit d’aquest greu conflicte ecològic i social que ha creat la Generalitat, amb la complicitat de la Paeria, és que la zona delimitada pel PDUAE també està plena de plantes de Limonium catalaunicum, segons es pot constatar fàcilment fent-hi una passejada.

Per això, els veïns afectats per aquesta barrabassada urbanística estan convençuts que la presència del Limonium catalaunicum és una excusa que no té cap sentit, i que el disseny actual del PDUAE obeeix, fonamentalment, als fortíssims interessos econòmics i especulatius que s’hi amaguen al darrere. Aquesta planta és endèmica i, si bé el seu hàbitat geogràfic és reduït, se la troba en molts indrets de la plana de Lleida, la Franja i l’Aragó.

El grup municipal del Comú de Lleida també ha detectat nombroses anomalies i errors de càlcul en l’estudi d’impacte ambiental del PDUAE i les ha denunciat amb la presentació de set al·legacions al projecte. Segons els comuns, aquest macropolígon és totalment desmesurat i innecessari, i resulta aberrant que permeti la implantació d’indústries Seveso. A més, requerirà un enorme consum d’energia elèctrica i de volum d’aigua, fet que xoca amb la situació d’emergència per sequera que pateix la conca del Segre.

(Visited 340 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari